sábado, diciembre 22, 2007

El cantar de Myo Putu i altres epopeies i demacres


S'ha trobat a les terres del sud un retrat antic d'un heroi entranyable. El primer punk-cristià neo oi! de l'edat mitjana. Juntament amb el seu autorretrat s'ha trobat el text següent on narra les seves èpiques gestes, es continua buscant la resta de la autobiografia.



Bueno zagales ya han pasao casi tre mese que estoy por estas tierra del sú. Què puc dir?? La dinàmica ha estat sempre la mateixa: tapa per aquí, tapa per allà, alguna anada a Màlaga a la platja, festes a pisos a saco i bona vida en general. El fet més remarcable és l'arribada del Comando Granada Partidor de Pana, i relataré el què vem fer de pe a pa, o de cabo a rabo, o de Cabo de Gata, com preferiu.
Dimecres 5 de desembre: la temperatura era de 3 graus i bufava un lleuger mestral provinent de la Sierra. El Pahu em va trucar per dir-me que estava a punt d'arribar i jo, ignorant la demacració estomacal que em poseïa, vaig vestir-me i vaig anar-lo a buscar. Primerament no el trobava pk s'amagava rere una barba que ni Rasputin, però la visió de la Nuri em va indicar que era ell. Ens vem saludar, (Pol tiu estàs super prim i demacrat, ja ho sé tiu ja ho sé) pim pam, nar al pis, deixar les coses, ells van sobar al meu llit i jo vaig pirar a classe.Després de dinar de puta mare en un restaurant de currantes, vem anar a l'Alhambra, encara que per un error logístic no vem poder visitar los Palacios Nazaríes, que es lo més wapo. És igual, que li donguin pel kul; vem veure un gat que era molt millor que tots els Nazarís de Natzaret.La primera nit vem kedar amb dos colegues meus més per nar de tapas por ahí, per ser concret al bar més mític de la ciutat, anomenat La Bella y la Bestia, on per 2 euros tens una tapa que ni la Tapadera de negoci de pastissos per encobrir activitats mafioses; cosa que ens va donar forces per anar al pis d'un pavo a fer unes birres, una festeta bastant tranki per cert, però suficientment festa perquè el pajuelo la liés en el seu nivell mínim (sense ensenyar la tita).
Dijous 6 de desembre: el dia es presentava bé. No hi havia classe i jo m'havia recuperat de la demacre que presentava dimecres. Vem fer un tomb pel Carrer de la Droga (Calle Elvira) i vem entrar en un bar on vaig provar el Salmorejo, un gazpacho típic d'aquí que fa una pudor d'all que tomba. Jo no sabia que existia però es veu que sí. Va ser un dia bastant turistik, visita a la catedral, on uns gitanos et pressionen a pinxo pk els compris una branka de romaní que segons ells porta sort, i després anada al pis on vem fer un te puta mare. Al vespre vaig anar a capoeira i la Nuri i el Paju van anar x ahi a la seva bola, per trobarnos després i nar al meu pis a fumar i a beure tot esperant l'arribada del Batalla a les 8 del matí.
Divendres 7: Arriba el Batalla amb un estat de son comparable al nostre. Després d'una calurosa benvinguda ens dirigim al pis a recuperar-nos, i a la tarda vem anar a un bar selecte a pendre uns Bayleis sense cola i uns rons de 7 años solo y con hielo. Després vem anar a comprar tot lo necessari x la meva festa d'anivesari, que la vaig fer al meu pis, i on vaig quasi bé ens kedem sols pk era a les 22h i fins les 23h no va arribar ni kiski. Finalment però, es va omplir bastant el pis i no va estar malament. A les 2 de la matinada, però, va passar kelkom insòlit: els Hools van anar a dormir!! Jo, com que era l'amfitrió, ho havia de donar tot i em vaig veure arrossegat al Patapalo, un bar d'ska puta mare, i despres a la Who, una disco de rock que no esta malament. Entre una cosa i l'altra vaig arribar a les 6:30 a una casa oculta sota una capa de merda i d'ampolles.
Dissabte 8: ens despertem i ens trobem tot el percal. Netejem el pis i despres nem a dinar unes tapilles x ahi. A la tarda vem nar una mika per l'Albaycín, un barri q esta wapo, encara q no gaire pk estavem cansats. Ens vem trobar un bon home q feia teatre de carrer però uns torrats d'una despedida de solter li treien tot el protagonisme liant-la a fuego. La situació se li va eskapar lleugerament de les mans quan els torrats el van agafar en braços i el van transportar d'un lloc a l'altre com si d'un sac de patates se tratase, però de seguida va recuperar la compostura. A la nit, el Miguel Garcia es va presentar al pis i vem jugar al 7 i mig abans d'anar a La Príncipe vestits amb roba pija q ens va deixar. Allà ens vem codejar amb la jet set de Granada, i després de codejar-nos-hi els hi vem escopir (metafòricament, clar). Després de fer el primo x allà una estona, vem tornar a casa, on vem coincidir amb la Nuri i el Paju que piraven a l'aeroport. Adéeeeu!
Diumenge 9: el Batalla va decidir fer el vegetal tot el dia. Jo vaig nar a patinar una estona i quan vaig tornar, vem netejar una mica el pis i vem nar a fer unes birres a l'Akite. Sí sí, no us enganya la vista: un bar anomenat Akí T'espero, però versió feixista, amb el barman amb un polo amb una discreteta bandera espanyola. I sense punkis. Després d'un parell de tapes ens vem trobar amb més penya i vem tornar a l'Akite a fer una tapa i després al Nido del Búho, que són més bones. Per acabar, uns cans de trankis veient una serie al pis d'un. Prou demacre, si us plau. Prou.
Dilluns 10: em vaig llevar, vaig nar a classe i el Batalla va pirar. Fin de la historia.

viernes, diciembre 07, 2007

Forajidos de Leyenda!

Avui, Rubí-Hools us ofereix un document que mostra la vertadera realitat del hooliganisme local! La cara més fosca de certs personatges que pululen per la ciutat...
En definitiva, material periodístic de primer nivell! El relat més fidel i menys sensacionalista que s'ha realitzat des de Diario de un Skin!
Sense més dilació...FORAJIDOS de LEYENDA!:
*****
*****

lunes, noviembre 26, 2007

Krestapo! Round 1...Fight!

Després d'un cert temps de sequera, el blog reneix de les seves cendres com el nostre estimat fènix... i ho fa presentant la nova sensació del punkisme ambigu rubinenc: Krestapo! El seu primer single "(As)spain Para El Rey" ja ha desencadenat un allau d'elogis de la crítica, sens dubte degut a la espectacular qualitat musical de la peça i a la profunditat del missatge que transmet... un clàssic instantani!
Discogràfiques com "Acá Huele A Assufre (AHAA)" ja s'han ofert a produir en massa l'esperat single, per la qual cosa en breu estarà disponibles a les botigues més selectes de la ciutat. A continuació es reprodueixen els lyrics del hit en qüestió: poesia pura!

ASSPAIN PARA EL REY!

¡Mirad esas banderas!
¡Manchadas de sangre están!
representan tus fronteras,
su sentimiento nazional!

La monarquía parlamentaria
en la patria del capital
todos bajo el mismo mando
la corona hay que destrozar

Ass-pain! Para el rey!
Ass-pain!(
OI!) Para el rey!
Ass-pain! Para el rey!
Spain para tu rey!!! (x2)


martes, octubre 02, 2007

Graellada-Hool (24 septembre)



Hola de nou a tots els hools que sou sempre fidels a aquesta web. Intentarem a partir d'ara asumir que les vacances han acabat (que pasa? a alguns ens costa més) i començar a produïr nova matèria per a la web.

24 de septembre, aniversari de dos dels hooligans més radicals de tots. Ens reunim per aquest motiu i per un altre, celebrar la marxa del hool Pol. Si, la seva ruta al Al-Andalus es ja un fet. La birra corre ara més que mai, dels bars manà tot tipus d'alcohol ara que no esta el Putu per deixar seques les despenses!!! Però tornem al tema que ens ocupa, la Graellada.

Tot va començar...a diferentes hores del dia de fet. Després de la demacre que portavem alguns amb motiu de les festes de la Mercè no es va poder quedar dignament a cap hora concreta, així que a mida que hom reunia forces iniciava la marxa cap a l'hort del Gaski.
La carn era abundant, de fet massa abundant. Ningú donava un duro per la graellada, tots pensavem que el menjar seria escàs i hauríem de lluitar com tantes altres vegades per alimentar-nos. Però no va ser així. I la birra més abundant encara. Això sí que ho tenim sempre controlat i seria imperdonable que algú se n'oblidés.

Així que entre xerricada i xerricada s'anava fent la carn (botis, hamburgueses, llom, pedres...) El dinar va estar de la òstia, amb aperitiu i tot, és tota una proesa.
Més tard van arribar el Batalla seguit de més hools, el Gile, un Pepo que feia onejar la nostra insígnia...i la birra seguia corrent. Amb l'arribada del Putu hools es van repartir els presents:
Una rapadora-trasquiladora xina al Gaski, una Vagina enllaunada al Batalla i un àlbum super sofisticat al Pol amb dedicatòries increíbles.



Així mentre uns examinaven la vagina els altres rapaven només la meitat de la cara del Pol o obrien clapes al cap del Moreno.
Les imatges parlen per sí soles!!!

Esperu que ja hagis fet bon ús del teu regal Uri, pròximament penjarem les fotos.

viernes, julio 20, 2007

Atenció Hools: Bullanga en Concert!

Després de molt temps sense donar cap notícia, presentem el cartell del pròxim concert de Bullanga a Barruera! Atenció al Führer Estella en la seva croada anti-nazi presentant nova i impactant imatge!

Us esperem a tots i totes allà dalt a la muntanya per fer el berro i escoltar els nous superhits que es presentaran!




sábado, abril 14, 2007

Crònikes de DONOSTIARRAK (episode II)

Doncs evidentment aquella nit no la podíem deixar passar sense anar a la Festa de la Birra de Zarautz. Amstel, Heineken, Paulaner, Murfhis, la mítica Guiness però a mi em van fallar perquè no sabien que ra una Adelscott...¬¬

En fi a ritme de gerra i gerra i d'algun cabrón que aprofitava els brindis per rebentar-les (i val a dir que la única que va aconseguir trencar va se la seva pròpia), amb la bandoak tocant de fons, la nit es presentava animada. Fins i tot es va ballar una sardana i el Sensei va pujar a cantar amb la banda tot i que no va tenir una acollida massa càlida.

A tot això que acaba la festa de la birra i comença la paranoia. Ens enterem més tard que el Sensei...SABIA PARLAR EUSKERA!!! Va mantenir una tranquil·la conversa amb el equip de rugby de Zarautz fent disertacions sobre que s'hauria de posar un self-service a la barra després de la festa per als més demacrats. A tot això les energies van començar a decaure i com es costum quan anem tots junts ens vam començar a perdre i a separar.
Batalla va....bé...ningú sap que se'n va fer d'en batalla.
Moreno va ser abduït per un ovni i es va despertar 2 dies més tard al seu cotxe, o això diuen.
El Sergiorrak, el Putoak, Gile i jo mateix vam acabar en un local-disco-gore similar al de a peli de Blade i fent trucades a bombetes misterioses que s'encenien a ritme de politono.

I per fi arriba dijous matí. La primera imatge que tinc és al Riki en gallumbus dret a la tenda fotent-se un fuet...vam privar massa?? No!!!, es confirma entre els cinc integrants de la tenda inflamable. Tenim un Riki en gallumbus menjant fuet agitant una bandera dels Rubí-hools.
Els menys rebentats van anar a la platja, feia un dia collunut! Els altres vam aprofitar per dutxar-nos i fer un deliciós arròs bullit en sopa d'all.

Bars a la tarda, ludopatia màxima i penya cremant crestes per obtenir una bona birra, i volta a Zarautz novament a la nit on vam trobar algun que altre rebentat. Al final ens vam atrapar bastant. Fugida per part d'alguns juuls i altres que cada vegada estaven més atrapats. Al final trobem un local que estava prou bé i salvem la nit en el seu punt crític. Batalla va fer amics rapats de la Reala i van estar apunt de convidar-nos a uns cóctels. Un consell...no confieu en els taxis de Zarautz. S'ha de planejar bé la tornada o passa el que passa i novament caiem a l'atrapamenta. Al final ens asseguren un parell de taxis (teniem contactes a les altes esferes vasques) però algu va fallar degut a que la resta dels integrants van arribar a les 9 del matí more-less.

Catalán i Sergio estan massa fets caldo i es retiren en silenci sense aixecar sospites cap a la base Hooligan de Rubí el divendres a primera hora.
Pròximament la rereguarda hool narra el veritable final de tot plegat en els dies que van proseguir després de les nombroses baixes que va patir el comando.

VALORACIÓ SIBARÍTICA: Grans vacances i desconnexió total, em deixat empremta!!! Peso 4 kilus més a base de pintxoaks i man cremat la cresta. Només per veure com Sclata es lligava a unes pijes a ritme de rap...ja valia la pena!!!

COMANDO DONOSTI 2007----------->MISSION SUCCEED!!!!!

sábado, abril 07, 2007

COMANDO DONOSTIA (el Retorn 1ª part)








Com no podia ser d'altra manera aquest any 2007 els RUBI-HOOL'S han tornat a trepitjar DONOSTIA, terra dels pintxos el charangu i el txacolí.



El viatge en bus va ser prou merdós degut a la manca d'espai vital k va ser el causant de l'anxovament de tots els hool's. Arribada mítica a DONOSTIA del comando de reconeixement format per Gile, Batalla, Putu, Sergio i Catalán que ràpidament es van començar a integrar amb la cultura vasca tirant de pacharán a les 6:00 del matí.


Més tard arribaríem al càmping Igueldo, el que seria la nostra cova on passar les crostes de cada nit. Tirant del fogonet amb un gran poder calorífic que havia portat el Sergio els dinars estaven regalats i les tendes...vam fer el que vam poder. Al final però el campament base s'alçava orgullós clamant festa contínua. Així que després de dinar vam baixar al boulevard i vam tirar de tavernoak a saco. A ritme de tinto i de txacolí els primers pinchillus començaven a caure. La incorporació de Moreno i Inés al comando va comportar més rondes de tinto i txacolí...oh k gran txacolí!!!



vam descobrir els antros més guapus i vam redescobrir (alguns) velles relíquies de l'any passat. Val a dir que tothom s'adonava de les nostres arrels catalanes al anar a pagar degut a que cadascú pagava lo seu i allà es costum anar a rondes i fer botes comuns i tirar de taja fins que s'acaba la caixa o fins que rebentes el rebost de la tasca.

Tornem al camping per fer una sobada mítica i ens llevem a les 22:00 amb ganes de cruspir-nos DONOSTIA. Tirem altra vegada de bus, que tot sigui dit, teníem una potra monumental ja que quan volíem pillar bus el vehicle estava allí amb les portes obertes semblant esperar-nos. Nit similar a la tarda: Rondes a dojo i pintxoaks encara més a dojo. Les carteres cridaven clemència però en aquells dies no hi hauria clemència alguna, cosa que lamentaria més tard l'economia catalana. Per ser la primera nit va ser prou mítica i vam tornar cap a les 4:00 a crostejar abans del que seria la nit infernal...la segona nit.

Ens vam llevar com vam poder i els més atrevits es van dutxar. Vam fer el nostre salme diari al tótem plantat davant les tendes, un respall de dents del Gaski que ara mateix està a Mèxic però en el que es creu que resideix part de la seva ànima, i...vam esmorzar?
El dia va anar passant i després de dinar van descobrir un bareto mític on després de demandar una ampolla sencera de txacolí vam pillar una baralla de cartes i un tapete verd d'aquells verds de iaiu purero i vam tirar de capitalistes i briskoaks, que tot sigui dit, el duo Catalán-Batalla va rebre una derrota aplastant per part del Dream-Team Sergio-Putu.
Quan ens van fotre fora del bar de mala mort, situat molt proper d'un bar on es lloguen Roow's, vam decidir anar cap a Zarautz on es celebrava la FESTA DE LA BIRRA...on trobaríem els personatges més pintorescos de tot euskal herria...................................CONTINUARÀ

martes, marzo 27, 2007

Sencillament INCREIBLE

Buaaa mireu que és el que vaig trobar un dia tot rallat fent voltes per Youtube.
Son veritables meravelles d'enginyeria i no les mariconades que feu aquests de la UPC (es broma mançana). Apa si algun Hool s'apunta ho provem a Lleida, jajajajajajajaja dsprés d'una taja ben gorda a veure que surt.

Enjoy it, ens veiem d'aquí res a Lleida!!!!

viernes, marzo 23, 2007

Aportació Especial a Càrrec d'Uri Batalla (feat. Jona Cobo)

Hools! Ja fa temps que no es comenta res en aquest blog sobre un dels pilars alimentaris dels Rubí-Hools...la CERVESA! (es comenta que alguns skinheads mexicans han evolucionat fins al punt d'alimentar-se tan sols d'això...inaudit!)
Com el títol indica, avui presentem una nova visió a càrrec de dos hools! Només diré que les seves fonts provenen d'una web dels Brigades Blankiasules...Jutgin, jutgin vostès mateixos:


<< Alcohol s.m. Liquido incoloro, diáfano, incoloro y de olor fuerte, que se obtiene de la destilación del vino, la cerveza, etc.

Alcoholismo s.m. Enfermedad crónica causada por el exceso de bebidas alcoholicas que producen una intoxicación afectando al sistema nervioso, al aparato digestivo y blablabla, blablabla, blablabla. Que coño sabrán ellos!


Para nosotros, el alcohol es el substituto más barato y eficaz de la sangre. Sirve como antestesico, potenciador de fuerza y alegria, pasatiempo, objeto arrojadizo, y incluso hay gente que dice que sirve para calmar la sed.

El alcohol se compone de varios grupos, pero no me voy a poner a hacer esquemas porque esto no es una puta escuela.La principal bebida alcoholica de toda la tierra terrestre es LA CERVEZA.

LA CERVEZA
Muchos antropólogos dicen que hace cíen mil años, los trogloditas hacian una bebida de raíces de cereales y frutos silvestres que masticaban para "desencadenar su fermentación alcohólica". El mejunje que salia de ahi se lo bebian para relajarse. En el año 4.000 a.C. se ve que los sumerios ya hacian cerveza (los idiotas la llamaban siraku). Tenian la receta escrita en una tabla de arcilla, y ponia algo asi como: Se cuece pan, se deshace en migas, se prepara una mezcla en agua y se consigue una bebida que transforma la gente en "alegre, extrovertida y feliz". Ya ves tu que secreto, jajaja.

Más tarde los egipcios le cambian en nombre y le ponen zythum (a destacar que el nombre cada vez es más feo), pero ellos la hacian con malta y le añadian azafran, miel, jengibre y comino, por si venian los trogloditas a cobrarles el copyright.En los pueblos del norte de Europa, era costumbre beber cerveza en las fiestas familiares, en las victorias sobre el enemigo y en los actos religiosos. VER SI EL VATICANO TOMA EJEMPLO COÑO!!!!

Los monjes de la edad media, mira por donde, si que tomaron ejemplo. Mejoraron el color y el sabor de la cerveza y se sacaron de la manga otro nombrecito, este ya un poco más parecido al actual pero que a simple vista parece el nombre de un capitulo de la biblia: cerevisa monacorum (cerveza de los monjes en ¿cristiano?).

Entre los siglos XIV y XVI nacen las primeras factorias cerveceras, entre las más importantes están la de Hamburgo y la de Zirtau (que grandes los alemanes estos eh). Un gran personaje al que debemos honrar en todas nuestras oraciones es el duque de Raviera Guillermo IV, que no tuvo mejor idea que dictar una ley de PUREZA DE LA CERVEZA ALEMANA. Si si, de esto el parlamento no se preocupa pero es algo a tener muy en cuenta chavales! Esta ley decia que solo se podia utilizar malta de cebada, agua, lupulo y levadura. La auténtica época dorada de la cerveza comienza a finales del siglo XVIII cuando usan la máquina de vapor en las industrias cerveceras y se les ocurre de rebote que la cerveza fria está más buena, y acaba a principios del XIX cuando el Pasteur ese hace descubrimientos superguays sobre la fermentación.

Ni más ni menos que en el siglo XVI, Carlos V introduce la cerveza en España construyendo una fabrica de cerveza en el monasterio de Yuste. A partir de ahi no hay mucho más hasta 1890, cuando Mahou crea la primera compañia cervecera Española, siguiendole Aguila en el 1900, Cruz del Campo (actualmente Cruzcampo) en 1904 y la Damm en 1910. Y esto me lleva a la siguiente reflexión: Si no fuera por Carlos V, aqui de cerveza tururut, osea que a ver si estos okupas y estos rojeras que reniegan de España y su historia tienen un poco de respeto, a ver si ellos no se ponen hasta las cejas de cerveza... jajajaja, moriros pronto hijos de puta!

El bebedor normal de cerveza Español consume una media de 64,75 litros de cerveza al año. Un bebedor insaciable de cerveza como nosotros esos 64 litros y pico se los bebe en una semana. A ver si espavilais los bebedores normales, hay que potenciar el consumo de cerveza del país! EMBORRACHANDOTE HACES GRANDE A ESPAÑA!Cabe subrayar que en los ultimos años, el consumo de cervezas sin alcohol ha subido hasta un 10% del consumo total. Pues sabeis que os digo? que ojala les metan antrax a todas las botellas de cerveza sin alcohol, porque eso es un delito, la cerveza ES alcohol y al que no le guste que se vaya a vivir a Francia, NO LOS QUEREMOS!!!!!! FUEEEEEEEEERA!!!!!!! >>


E-e-eee-eso es todo amigos!

Si algú més vol penjar parides d'aquest tipus no dubteu en fer-nos-les arribar i entrareu en el sorteig d'un magnífic lot d'ungles tallades de peu!

domingo, marzo 18, 2007

(Extensa) Crònica from Mexico


Hola porcs i porques de les contrades del mediterrani, us escric des d’un país on la gent ha de comprar bats de béisbol i posar vidres trencats a les valles perquè no li robin, vaja, si fa no fa com a tot arreu, en aquest país no hi ha passos de zebra i el carrer més estret té un tamany similar a la diagonal de Barcelona, és per això que no hi ha manera de creuar un carrer sense jugar-se la vida, però bueno tampoc no és res de l’altre món si ho comparem amb les portades dels diaris que surten cada dia, diuen més o menys així:
“Matan a dos narcos cuando intentaban violar a su vecina”
“Un policia es rafagueado con AK-47 cuando regresaba a su casa”
No va en conya, si voleu algun exemplar us el porto, cada dia diuen algo similar, i les fotografies són el millor de tot, si us en voleu fer una idea podeu visitar http://www.rotten.com/.

Per tots els hools interessats aquí us deixo les marques de cervesa que es poden degustar als pubs de Monterrey: Indio (negra, està molt bona), Sol (més suau però també bona), Corona (està bona però ve a ser la mateixa monyeria que les d’aquí…), XX o doble equis (té un gust molt estrany, només l’he probat un cop….), Victoria (digne competidora de la Indio, sobretot perque val la meitat, o sigui, que potser és rata triturada, però està bona).
El menjar està de lujo, el trompo, la carne asada, campechanas, gringas, fajitas, quesadillas…, sé d’un sibarita que li molaria jalar-s’ho tot.
Per descomptat la meva parla ha mutat completament, a més del meu gust musical, donat que ara sóc un bakala wey, sisi, de veritat, escolto musica tecno tot el dia, a més, no va en conya, se m’ha enganxat la parla de la gent d’aquí. De moment sobrevisc amb un àpat al dia, que es compon de tacos o alguna altra cosa, el meu cos ha disminuït el seu volum natural en diversos metres quadrats (sisi, cúbics no perquè sóc igual d’alt); pel que fa a la resta del dia ho inverteixo en deixar ben alt el llistó dels Rubí-Hools, desbancant sense compassió el més privador de birra de la ciutat; prepareu-vos per festa major perquè estic tenint un entrenament similar al que va tenir son goku a la cambra del temps.
La gent en aquest país se’n va de festa un divendres a llocs que estan a la distància com de Rubí a Madrid, però pel que sembla res els pot aturar, ni un estat lamentable de les carreteres, ni els controls militars que hi ha per tot el país, ni tan sols el pal que dóna fer tot això.
Per a que us feu una idea de com funciona el país, us diré que el govern fa tres anys va expropiar terres a uns camperols (aquí la expropiació no es fa pagant, es fa arribant amb metralletes i dient: fora.) per plantar marihuana. Quan m’ho van explicar vaig preguntar estupefacte si ningú havia dit res i em van respondre: No, todo el mundo sabe que el gobierno trafica. Ah vale, vaig dir molt més calmat… A més els pijos d’aquí (diga’ls pijos diga’ls narcos o policies), els quals la majoria tenen la nacionalitat estadounidense, diuen que ells passen la frontera perquè “yo no ando buscandome problemas como otros”, Aixa que ja ho sabeu, tots els moros i negres que arriben a la nostra terra en patera fets caldo ho fan perquè “andan buscando problemas”…
Una altra de bona va ser quan una noia i jo anàvem caminant pel carrer i es va posar a la part de dins de la vorera perquè si ella va per la part del costat de la carretera vol dir que jo l’estic oferint com a puta, i que jo sóc un proxeneta.
Un altre aspecte important és que aquí els catòlics no són cristians, no em pregunteu com ho fan, és el que em van dir, els cristians són una secta rollo els testicles de Jehová que van donant pel cul de casa en casa, i venent enciclopèdies de religió (biblies), davant la pregunta de si els catòlics (quasi tothom diu que és catòlic) creien en el papa, només em van saber dir que en el papa mai s’ho havien plantejat, però que creien en Jesús, ¿Pero entonces sois cristianos? No!! Los cristianos creen en la virgen!. Ah vale, ara ho entenc tot. En fi, que a Mèxic el més fàcil és ser un juez mahometà, amb certes aproximacions al catolicisme protestant, sempre sense oblidar les possibles tradicions paganes que hagi pogut tenir la teva família.
A pesar de tot això la gent és molt amable, tot s’ha de reconèixer, es clar que tenen una moral una mica insuportable, per exemple, no et pots rotar davant d’una dona, però davant d’un home ets el putu amo. Si mires a una tia a la discoteca (cosa fàcil pel tamany de delanteres que gasten), quasi t’has de casar amb ella; tot i que després t’enteres que aquella treballa en un “table” (no sé com es diuen aquí però són clubs on les ties ballen en pilotes o quasi), ara, després totes són catòliques neoprotestants.
El menjar no és tan acollidor, les dues primeres setmanes te les pots passar cagant aigua i vomitant a pesar que està molt bo. Ja sabeu el que us espera uri i jona les vostres dues setmanes jejeje.
Coger” vol dir follar, de manera que procureu no “coger el taxi” i els de Lepe aquí es diuen gallegos, no em pregunteu perquè, ni quin conqueridor gallec devia ser prou subnormal per deixar aquesta herència en el poble mexicà, però aquí els gallecs són els tontos.
La droga aquí es fa anar com si fóssin joguines, a part de tenir un preu regalat, l’única novetat que he trobat ha estat el substitut de la “seta”, el “pellote”, un cactus que creix una mica més al sud i que diuen que et fa volar pels aires.

Bueno ja em callo d’una vegada que sinó després quan arribi em rallareu que expliqui coses i ja ho hauré dit tot i no sabré què dir, dono per acabat el meu relat sobre el menys important i el més superflu del país. Adéu Hools!!!

lunes, marzo 12, 2007

Què! titula...."INAUDITO!" ---CENSURAT---

Després d'un cert temps sense donar senyals de vida reprenem el fil del blog amb uns fets realment impactants: Un informador anònim ens ha fet arribar unes comprometedores fotografies que podrien eclipsar la meteòrica carrera cap al firmament hiphopià del comarcalment reconegut Plata Sclata!!!

Efectivament, com podem comprovar a les imatges sembla ser que la nostra estrella s'ha (em)passat (el)al lado oscuro de la força; sí, estimats lectors, es podria dir que el seu futur pròxim és...negre!! Encara no es coneix l'abast de la repercussió que tindran aquestes revelacions entre la seva afició, que sempre ha fet gala de profundes creences cristianes catòliques radioactives; però tot indica que s'ha menjat un bon marró!

No obstant, símbols de recolzament moral sorgeixen arreu, entre ells el de la internacional banda Bullanga Social, que ha decidit canviar l'estil dels micròfons emprats com a mostra de solidaritat per aquesta situació (iniciativa que el baixista ha impulsat amb gran entusiasme al disposar del material necessari). Seguirem informant de l'evolució dels esdeveniments amb la fidelitat i rigorositat periodística que ens caracteritza.

domingo, febrero 11, 2007

Diumenge "Buena Onda" i Calçots



Uooooo!!! Avui diumenge 11 de febrer hem decidit ANAR DE CALÇOTADA!!!
Una magnífica idea de mà del Batalla amb la que preteníem fer un dinar amb les nostres pròpies mans i passar un bon diumenge tots junts. L'Esquadró de reconeixement format pel conductor Orial Batalla, el Boina Verda Sergi Estella, el Doctor Gile i el Espia Catalán s'ha desplaçat en el fabulós Renault color indescriptible fins a les Planes.

Tot anava bé fins al moment en que un paiu ens ha dit: "Oye wei! La parrilla son 10 euros, el carbón no se puede traer de casa (15 euros más), la pastillita para encender (12 euros) i toma, te regalo un par de tronquitos para que veas que hay "buena onda"
Aquí ja hem començat a veure que no tot seria tan fàcil com des d'un inici es plantejava. Pas nº1:Encendre el foc. Sembla fàcil quan veus com els demés apinyen llenya i en un fly fan fogueres amb flames de 3 pams. Nosaltres hem trigat uns 15 minuts a fer una flameta trémula de merda que ameçava amb apagar-se. Sort dels cocktels molotov que duiem que han fet reviure el Fènix.

Pas nº2: Cuinar els calçots. Sembla fàcil quan veus com tothom fot els seus calçots al foc i en un fly els treu fets i calentets. Nosaltres hem trigat unes 2 hores en produir els nostres SKINÇOTS. Una varietat produïda pel Batalla que consisteix en rapar els calçots abans de fotre'ls al foc. Un cop estaven els calçots a la parrilla hem anat a menjar Doritos i quan hem tornat a presta'ls-hi atenció ja eren carbonilla.

Sort de que llavors ha arribat la troupe amb la Sònia, l'Helena, el Pepo, la Nuri, el Paju i el Moreno. Bàsicament pels snacks que duien que han salvat el dinar i un hiper-fabulós allioli casolà fet per la Nuri que et transportava fins al 7è cel. La Super Troupe ha près el relleu i el Pepo ha estat capaç de produïr 3 dotzenes de salsitxes en un tres i no res. Mentrestant el vent de Gile aconseguia que les aletes de pollastre agafessin tonalitats apetitoses i jo mateix m'esforçava al màxim amb les patates (que es convertirien novament en carbonilla). El principal problema estava en que els de taula no es jalessin el menjar abans que no estigués tot cuinat però al final entre tots ens hem ensortit d'alguna manera o altra. Un cop tot a taula i tots disposats a passar a l'atac han començat a suicidar-se els plats llencant-se de dalt abaix de la taula. La salsa de Romesco a caigut del dret i no ha passat res. Menys sort hem tingut amb la carn que s'ha restregat pel terra amb sanya.

Però aquí no es llença res i menys amb la de birra que ens havíem fotut pel que tot altre cop dins el plat, una mica d'allioli mític per tapar la sorra i cap dins.

La tarda l'hem passat fent uns futbolos on el Sergi ha demostrat ésser l'escollit del Fènix amb una mà imparable. Un puret per aquí, uns cafès per allà i entre això i els acudits dels tranxetes s'ens ha fet l'hora d'anar tirant.
Al final ha resultat ser un diumenge de puta mare amb les nostres anades d'olla habituals però hem rigut com uns cabrons i en definitiva amb molta "buena onda wei".

viernes, enero 12, 2007

Adéu amics.....ah!





















Voltes més voltes, el món va donant voltes.


Segur que tots recordeu aquesta cançó on sortia un paiu amb una bola taronja de 4 estrelles el cap i se la fotia i deia "Adéu amics, ah!".


Mítica frase de la generació Dragon Ball. Ara el que ens diu adéu és el nostre colega Eloi, o Gaski pels amics. Tot va començar quan fa un parell de setmanes la polícia va arribar a casa seva relacionant-lo amb una taca de vi immensa que va cobrir la uni de Monterey.


Ara ha de tornar allà i estarà una bona temporada mentre la policia mexicana intenta resoldre el succeït així que no ens queda altre que dir "fins aviat" a aquest personatge que sempre ha estat aquí, i que molts de nosaltres el coneixem des dels 4 anys o fins i tot abans. Durant aquest temps les nostres cases estaran assegurades contra tot tipus d'incidents.




I mentre et processen aprofita per menjar burritos, tacos, sincronizadas, fajitas, quesadillas, guacamole, introduir les mongetes amb seques i la sardana (ja que ells ens han enxufat el reggaetton) i apendre el dialecte d'allà i ja seras multilingüe doncs parlaràs catal'a, castellà, barruereny, mexicà, anglès i el que recordis de francès apar de "Vous vouler coucher avec moi"


Integrat tiu i tatuat a la Madre de Guadalupe a l'esquena i la cara del Jose Luque al braç esquerra. Mira si està per allí la mare de Marco i si la trobes te la xusques (no esperem altre cosa de tu) i fotet tota la birra que trobis. Vale, vale la Coronita es una mariconada de birra però segur que ja trobaràs alguna cosa que valgui la pena. I portem una si no es molt demanar i ja de pas si evites que se la foti ton pare doncs seria magnífic.


Fes-te pandillero. Apunyala a molts pendejos i a les mares que els van xingar, això a la uni pija a la que t'envien perquè té una fama...osea!


Ah! Fes fotus de la fauna que hi ha per allà perquè si hi haguéssin bones gringues ja ens passaríem al febrer a donar-te un cop de mà.


Ens uns mesos tots el mexicans castellers xD




Ens veiem al messenger, apa tots els que volgueu deixar un missatge de suport al paiu més rapat i muscolós de Rubí ja sabeu, Gaski Supporters!!!!!




Be Mexican my friend

lunes, enero 08, 2007

2ª CONVOCATÒRIA: Ivan, Riki, Aitor i un servidor.

Veig que fa falta una entradeta sobre cultura cinematogràfica. Comencarem des de ben avall, millor dit des d'abaix de tot.

Bueno nanos no sé si recordareu aquella peli macabre i un tant gore on en Quentin Tarantino va ficari mà com a productor deixant entreveure la seva ment malalta i friki total que tan el caracteritza. No sé si recordareu el "guinyo" que li feia a pulp ficcion posant-ne un tros a la tele de l'hostal traduït en un idioma d'Europa de l'est (no em facis ara dir quin era).
Fent un petit recordatori només hauríem d'assenyalar las incomparables peres que tenien les actrius, buua! Pensava que ens havíem fotut en una sala X. O les regalades que es fotien tallant tendons i torturant a la penya de la manera més....en fi, tots recordem el pus que sortia de l'ull de la xineta, o no?
Doncs si penya ja està apunt d'estrenar-se la segona part i em permetreu la llicència de convocar a tos els que vam veure la primera. Tots els altres que es vulguin apuntar ja saben que la llista és oberta. Com a mínim us asseguro que us partireu el cul i si sou fans de Tarantino es l'excusa perfecte per treure el cap pel cine. Aviso que la peli és això. Una barreja de Gore, idees macabres i el Tarantino fotent mà per allí (ell és productor així que va posant cosetes de collita pròpia). Així que tot queda dit. Ens pillem unes burguers a base de carn de rata a 1 euro, les amaguem dins dels gallumbus i cap al cinema a veure Hostel 2, tranquils que regalen bosses de plàstic amb l'entrada.