Rubí Hools presenta...

Després de l'escàs èxit de "Porkis, el porquet hepàtic", des de la direcció del Blog Rubí-Hools s'ha pres la decisió de...triar una nova i definitiva mascota!

En aquesta ocasió hem optat per donar-li un toc més familiar i proper, per a que els hools se sentin més identificats amb ell; i també per votació popular se li ha donat un toc nadalenc per a que ompli els nostres cors de joia i alegria rabonil, com diria el nostre estimat pelotari (que per cert, encara no ha fet el seu Return anunciat).

I sense més dilació... el hooligan més temut pels Reis Mags (altrament conegut com a Vapps, guanyador de l'Oscar per Romper Stomper), el gran, l'incomparable...

Hoolielf!

Missatge de nadal de sa Majestat

Doncs sí, no podíem deixar passar la oportunitat de penjar el missatge del nostre estimadíssim rei al blog, perquè el seu missatge no caigui en l'oblit i arribi a tots nosaltres.
Sàvies són les seves paraules, es nota que parla un home que ha viscut la transició de primera mà i cadascun dels seus mots denota experiència i una mostra mai vista de sinceritat.
I que serien les festes nadalenques sense el missatge del company Joan Carles?
Sort d'ell, que en aquests dies de consumisme sense control ens llença una gerra d'aigua freda i ens fa reflexionar sobre temes importantíssims presents al nostre país.
Només em queda dir-vos, bones festes i enjoy it XD



No deixeu de mirar aquests dies el blog perquè estem més actius que mai, en breu el segon intent de mascota pel blog de la mà d'en Casumlolla.

Un any més amb tots vosaltres

Bueno així des dels Rubí-Hools volem donar-nos ànims per afrontar l'any nou que es presenta. Fa quasi un any que vaig fundar aquest blog amb la única intenció de que fos un entreteniment per a tots nosaltres. Un lloc en el que perdre 5 minuts de la nostra vida llegint les parides aquí exposades i dedicant algun que un altre comentari als companys de guerra. Val a dir que tot això no hauria estat possible si el company Casumlolla no hagués donat tot el seu suport com ho ha fet amb cadascuna de les seves entrades (val a dir que s'hi ha deixat la pell).
Bé pel que fa a la nostra filosofia encarem aquest any nou amb molta festa, els Hooligans ja fa uns dies que sortim de festa ja sigui al Mundo Canníbal el divendres o a la Christmas Party Reggae o com es digui XD. Planejant que fer per any nou a veure si ens ho currem més que els darrers anys. Bé espero que surti el que surti ens ho acabem passant tant bé com sempre, no em vull posar nostàlgic però ha estat un bon any amb moltes experiències i anèctodes a recordar. Sapigueu que seguirem a la trinxera per a quetots vosaltres que sempre tingueu un lloc al que anar en aquelles tardes que no sapigueu que fotre, postejant totes les nostres tajes i recordeu, si algun dia voleu posar per aquí qualsevol cosa, el que sigui ens ho envíeu a mi o al Riki i en breu estarà disponible per a tots els Hools, després de tot aquest és el blog de tots nosaltres.
Només em queda dir-vos un parell de coses: Perdó per no ser molt explèndit però és que porto una turca a sobre de mil parells de collons i l'altre ja no m'enrecordo. Apa maricones recordeu i crideu ben fort: A RUBÍ BON VI!!!!!!!

Sempre a la vanguàrdia: el Sib@rita

En breu enchufu fotos de les tajes de cap d'any no patiu

Huracà Gascoigne

Rubí-Hools informa: l'anomenat "Huracà Gascoigne" deixa un balanç esgarrifós a l'arxipièlag de la Riera, causant nombrosos danys materials. El sistema d'il·luminació queda greument malmès davant l'escomesa d'un tornado en forma de fregona, i la illa es veu bombardejada per una tempesta vinícola sense precedents que provoca el pànic entre els indígenes i turistes presents.

A dia d'avui, les labors de reconstrucció per paliar els efectes de tan desastrosa calamitat estan pràcticament finalitzades, gràcies a la inestimable col·laboració d'experts assessors que han evitat una catàstrofe major.

No obstant, s'estan considerant mesures de protecció per evitar futurs desgavells, i fonts fidedignes ens informen que pren força la opció de la pena capital per al responsable de la hecatombe.

Rubí Hools disposa en exclusiva del vídeo dels fets: L'Huracà Gascoigne entra en acció així com imatges de l'estat de l'illa instants posteriors.

GILE en exclusiva per Rubí-Hools: "ALARMA!"

Estimats juls:

Com alguns de vosaltres ja sabeu, s'ha arribat a un punt d'inflexió a la vida de rubi hools. S'ha creat una banda rival.

Tot va començar, quan nose per kina raó exactament, vaig buscar al google "A Rubí noies maques i bon vi". Quina va ser la meva sorpresa al trobar un blog anomenat "Les noies maques de Rubí". Però la sorpresa va ser més gran quan vaig veure que aquestes noies eren conegudes per tots nosaltres i feien declarions al blog com les que reprodueixo a continuació:

" A totes les Noies Maques de Rubí!!! Pàgina per a que totes poguem penjar fotografies nostres, poguem posar-nos d'acord amb propostes i denunciar el masclisme del DRINKING TEAM!!!"

"Aquest any a Rubí s'en prepara una de ben grossa... Enguany no podrà pas ser, però a la segona serà la vençuda, i l'any que ve, LeS nOiEs MaQuEs De RuBí es manifestaràn amb una bonica samarreta!! Sera blanca, serà negra, sera rosa xiclet/fosforito...?? Serà times new roman, serà garamond... Comic sans??Suspens!! Que tremolin els homes i el drinkin' team..."

" Que bo que està el Gilabert"

Weno, akesta última no recordo ben bé si estava o no, però la cosa es que convoco una ofensiva sense pietat contra aquest blog i els seus membres. Per això, us deixo la pagina a continuació perque hi deixeu comentaris amb tota mena d'improperis: la web en qüestió

Cal afegir, que el publicista especialitzat en els lemes de les samarretes del camello i les manis del PP, Míguel Moreno, ha ideat el lema en que es centrarà la nostra campanya:

"A Rubí bon vi, i punto"

Doncs això es tot, simplement us desitjo bon pont, i ja m'explicareu k heu fet al final, k jo em piru a londres amb tota la radioactivitat i no se si tornarè viu o amb tres braços.

Una abraçada, GILE

Neix una Supernova: Plata Sclata despunta.

Ja és tot un fenòmen mediàtic. Plata Sclata celebrà ahir divendres 25 de novembre un macro concert que el llançaria a la fama d'una vegada per totes. BatallaI com no allà estava l'ekip especial del Rubi-Hools per cobrir la notícia de la manera més seriosa i rigurosa possible. El corresponsal Kasumlolla estava a Santcucu cobrint el més gran esdeveniment social amb col·laboració del seu fidel càmara Sensei Moreno i el tècnic de realització Batagllia.

Tots aquells que no vam poder assistir envíavem al company Plata Sclata els nostres millors desitjos esperant que el concert fos tot un èxit. En breu els aparadors de la Frandisco a rebossar de les millors rimes en català. Fins llavors el nostre enviat especial farà un breu resum del debut del major orgull de Rubí.

Mentrestant aquí us deixo el link on podreu escoltar les millor melodies de Plata Sclata, és de obligada visita per a qualsevol entès en música.

Tots aquells Supporters k volgueu deixar un missatge a en Plata ho podeu fer més avall

Lleida Hools - Por E.E.E

Gracies Rubi Hools,

Desde el meu nou habitacle de Lleida l'unic membre de la Rubi-hools-lleida vol donar-vos les gracies a els Rubi hools que es van desplaçar a ell amb motiu de la festa d'inauguració i el meu aniversari. Va ser emocionant poder compartir les primeres hores de la nova versió del zulo on visc; aquest cop sembla que podrem treure-li la distincio de zulo, ja que només la donen si convius amb més de 5 cucaratxas per metro quadrat i de moment no arribem (esperem no arribar-hi amb el potent qudre de neteja elaborat pels meus companys de pis).
Moltes gracies a Uri, Pol, Ines, PaU, Emma, Mireia, Sergio, Enric Roca al saxo, als companys de pis i persons d'Inefc. I també es clar, als Rubi Hools que no van poder desplaçar-se per motiu varis.
Ara passarem a la crónica de la nit per cortesía del Exacerbador ESKIZOFRENIKO Errante. (E.E.E.) desaparegut ultimament:
Era el dia 31 de octubre de 2006, un dia especialmente importante para el sensei, por dos motivos:
- Hacia 20 años que mi madre abrió sus piernas para dejarme salir.
- Havia conseguido la libertad, saliamos del zulo en el que durante un mes conviví con cucaratxas, dormí en un colchón desechado por los niños del brasil tirado directamente en el suelo de mi "habitacion", luchaba dia a dia porque alguna puerta encajara correctamente sin tener que hacer fuerzas sobrehumanas, y me aseaba en un lababo mil veces mas sucio y húmedo que el de cualquier discoteca de pueblo.

Alrededor de las 12 de la noche de este mítico dia, un grupo de integrantes del comando Rubí Hools llegó a LLeida a visitarme. El copiloto de uno de los coche Serginho, no tardó en dar fe de que en mi nueva ciudad en cualquier momento un rebaño de obejas cruza la calle mas centrica parando así la circualcion por unos minutos.
Fuimos al piso a dejar los equipajes y decidimos emborracharnos al máximo en el mínimo tiempo posible y así lo hicimos. Mientras tanto Pol Alonso ( y puedo jurar que no tiene nada q ver con Fernando Alonso, en cuanto a conducción, mas bien es la antítesi) establecia un nuevo record en el piso, fue el hombre que lió mas porros en menos tiempo..especificaremos que despues de liarlos los fumaba.
Salimos del piso i nos dirijimos a River una disco de la gente universitaria de Lleida. Tomamos unos cubatas y bailamos unas horas hasta que de nuevo ubo concierto para Pau Gilabert, despues de unos meses sin hacerlo tocaron los DEMACRED en directo y se dirigió a dormir a su coche. Poco despues todos marchamos a dormir la borrachera al piso.
A la mañana siguiente el coche de Pol Alonso (repito q no es hermano de Fernando) fue acompañado sutilmente por la grua hasta el deposito de Lleida y Pol amablemente les dejo una propina a los trabajadores de 77 euros.
Comimos todos juntos en hermandad. Poco despues, la expedicion Rubinense retornó a su ciudad sabiendo que cuando quisieran podrian volver a aquel piso que es un poco de cada uno de los Rubi Hools

ANEM A FRANKFURT (potser algun dia)

Web oficial de Frankfurt Doncs sí! akesta vegada el komando rubinenc es desplaça cap a Frankfurt disposat a desconnectar durant uns dies de la vida universitària a base de sortides, algu de turisme i, com no, molta cervesa. I aquí és on intento motivar-vos perquè encara queden uns quants dies abans no marxem i els examens amenacen les nostres carreres. Però no patiu perquè en poc més d'un mes ens estarem prenent unes Ebbelwoi o Afelwein un vi de pomes que es serveix en jarres anomenades Bembel. I després unes birretes en els tuguris més simpàtics de la ciutat acompanyades d'unes d'akestes salsitxes tan famoses, tot i k on estigui una bona botifarra del país... ah!
I pels més sibarites de tots tenim uns restaurants amb especialitats de Turquia (per agafar turques és de lo millor), Grècia i alguns k faran k el nostre company Gascón se senti com a casa. Ni més ni menys que gastronomia russa i altres països ex-socialistes com Hungria, Eslovaquia i la Republica Checa (recordem k ja ha tastat les delicatessen de Polònia i té un paladar exigent).
Però anem al que realment ens interessa. Els Kneipen o més coneguts entre nosaltres com bars. Si senyor els bars cobren un paper tan important a la vida social d'akests filòsofs que fins i tot ja parlem de Kneipenkultur que ja imaginareu de k va. Així que per no semblar uns membris haurem de fer un esforç i adaptar-nos a la cultura local. Al caliu i bon ambient dels bars on tranquilament un desconegut pot seure a la teva taula i entaular una conversa. I com no, si aneu amb un friki de l'arquitectura us tocarà fer una breu visita a les Siedlungen de Erns May, com a mínim Römerstadt si és que no us animeu amb Praunheim i Westhaussen que surten al examen de Urbanística IV. A més presenta un sistema interessant de relació amb l'espai lliure, les orientacions i el control de les visuals però si em permeteu el caprici ja us ho explicaré quan portem unes quantes Bembel a la sang (segur que entra millor).
Apa i disfruteu d'algunes quantes fotus que adjunto.

Remember: Rubí Hools en acció!

Encara seguim en la línia de la vena nostàlgica! A falta de noves idees ens hem currat un vídeo amb imatges dels Hools en acció...recordeu i disfruteu!

Per veure'l només us cal clicar al link:

Per cert, a veure si algú es curra alguna entradeta, que em canso d'escriure.

Salut!

Va de nostalgia

Avui encetem la vena nostàlgica en un moment baix de moral en que no sé què posar al blog.

Ja sé que el tema està una mica suadet, però el fet és que el temps passa la òstia de depressa i s'accelera a mesura que vas fent anys. I si no, mireu-vos! la majoria de vosaltres ja rondeu els 20... òstia! que la cosa ja comença a complicar-se!

Per això de vegades mirar una mica enrere i recordar "els vells temps", tal com fan els nostres avis, fa una certa gràcia. A més, sempre serveix per comentar allò de que avui en dia tot és una tifarada en comparació amb el que era abans, i per riure una estona en aquells moments de baixada, quan el bar ja està tancant:

- Quina tifarada! abans tancaven més tard!

- Quina tifarada! abans la birra era més barata i amb dos quintos ja anaves gat!

- Quina tifarada! Segur que ara Estrella Damm l'aigualeix per a que n'hagis de comprar més...capitalistes...quina tifarada!

Si nois, el temps passa. L'altre dia vam veure com estan els maleits cinemes de Rubí; "Rubí Palace" (per cert, és un nom hortera de collons, ja em diràs quin glamour té Rubí per emparellar-lo am Palace). Al veure la cartellera em vaig quedar relativament poc sorprès: l'última peli que havien fet era Límite Vertical de l'Stallone. Tampoc no feia tant que l'havien tret no? Doncs resulta que la van estrenar al 2000 (que dius, tampoc fa tant no?). Doncs sí que fot temps, sí: 6 anys llargs i comptant...

Què feiem en aquella època amb 14 anys? Començàvem a sortir una miqueta, explicàvem acudits bastant passadets sobre la Irene Villa ("...què és una croqueta?"), alguns de vosaltres fèieu gintònics a l'Ateneu a mitja tarda, i tots plegats estàvem al punt àlgid de l'onanisme. Era l'època de les flipades amb la política i els nazis, també de començar a escoltar ska en comptes del Máquina Total i d'intentar lligar amb les mosses (menys el Marga, que ja era un home a 2on de primària, aproximadament).

En definitiva, el temps ha passat ràpid i les coses han canviat, però tenims molts i excel·lents records, i mil anècdotes (malgrat que menys d'un 3% tenen a veure amb el sexe, cosa que no diu molt al nostre favor). Esperem que calguin moltes hores de barra i festa per rememorar el que ja hem fet, que fins ara ens ha anat prou bé! Res més, Salut i ens veiem!

P.D. El membre fundador del Comando Hools Rubí-Lleida ens envia algunes fotos de l'estat insalubre del zulo on va a jeure després de sortir de festa (i de dir bon dia i adéu als de la classe d'INEF):

Catalunya - Euskal Herria

El nostre corresponsal Bataglia, després d'haver estat descartat injustament pel nou seleccionador de Catalunya (cosa que demostra el poc criteri d'en Pere Gratacós), ens ofereix un excel·lent muntatge sobre el partit!

Sens dubte, una bona jornada per tots els Hools que van passar-se pel Camp Nou a defensar els nostres colors. I per al pròxim partit caldran dos autocars! Salut!

P.D. Atenció al missatge final... Nosaltres també reclamem dimissions; inadmissible que no convoquéssin de titulars a Uri "Gamba" Batalla i a Míguel "Txifoli" Moreno.

Escolteu els ritmes que es porten ara...

Degut a pressions externes ens hem vist obligats a realitzar aquesta entrada... Escolteu i jutgeu si ha valgut la pena cedir!

La cançó infernal

P.D. És perillos clicar al link d'aquí a sobre si no voleu tenir grabada una melodia al cervell durant dues setmanes (com a mínim!)

Homenatge a Plata Sclata!

Una prova més de que estem envaint els mitjans de comunicació...Després de l'article al Pregó, on sen's institucionalitzava com a Supporters del Bàsket Rubí, ens iniciem en el món audiovisual amb el famós videoclip que circulava al mercat negre:
Sí! per fi hem penjat el vídeo que demostra definitivament que la majoria dels Rubí Hools no tenen cap tipus de dignitat i/o escrúpul quan es tracta de currar-se un bon regal...
Disfruteu de l'acció i deixeu de menjar abans de clicar al play!

Jogo Bonito (Edició especial del corresponsal G.A.M.B.A)

Dos equips.., un camp.., dos aficions.., cap arbitre…, una pilota.., dos orgulls en joc…, un objectiu.., moltes ganes… El partit de l’any era pròxim. L’enfrontament més èpic desde la final de la fase d’ascens a tercera regional de Mollerussa. Era el partit amb majúscules : L’ESCOPINYA-MOLÍ 21 vs. RUBÍ-HOOL’S.

Els dies prèvis van estar càrregats de tensió amb diferents amenaces per part molinenca, insinuant que duguéssim canvis perque hi hauria sang i fetge, prepotencia pròpia dels Gàlactics etc.. El seleccionador de Rubí-hool’s va tenir bastantes baixes d'última hora (Enric “el mur” Roca, Seginhó, Jordi “màgia” Mas…) i va haver de recòrrer al mercat d’hivern per repescar a : Jonny “higado”Cobos, “Samuel” Estella, i Pol “aranya” Alonso. Vem quedar puntuals a la “Ciutat Esportiva” d’entrenament dels Hool’s, la Kaja de los Ritmos. Allà vàrem programar la tàctica entre quintus i partides al futbolín... arribada l’hora ens vam dirigir cap la UAB, lloc on s’havia de jugar el trascendent partit.

Als vestuaris, els ànims eren força dolents, s’especulava de quant perdríem… de si ens en fotrien més de 8, que si 15 a 3… en fi pessimisme en estat pur. Però només saltar al terreny de joc, una força de no se sap on ens va guiar i ja en l’escalfament vàrem demostrar que donaríem guerra. El partit va començar amb força ritme, amb els escopinyaires portant el tempo del partit, tocant-la a la seva zona defensiva i triangulant força bé, però sense inquietar la porteria que defensava Pol “aranya” Alonso. Però entre tant toc, va sorgir una bona jugada que va fer pujar el marcador pels molinencs. EL pessimisme va tornar a sobrevolar les nostres ments ( dels rollo…el primer de molts) però no! gràcies una bona jugada de l’Estella en Gilabert va aconseguir l’empat. La primera part va acabar amb un 3-1 a favor dels molinencs gràcies a la seva banqueta (ells tenien tres jugadors per anar cambiant, per cap nosaltres). La segona part però va canviar de color, Gilabert i Gascón van apoderar-se del mig del camp, Estella feia de boia excel.lentment, mentre el Dani i el Jona donaven profunditat per les bandes… El tiki taka començava, ens vem plantar amb un 4-5 guanyant amb un jogo bonito de llibre, però no va durar gaire, mentre els postres pulmons deien : Güero arte, ells amb els canvis van aconseguir posar-se al davant altre cop: 6-5 i vem jugar a l’últim gol, ells per guanyar i nosaltres per l’empat. Deixant-nos fins l’últim gran de ATP i Glucògen que ens quedaven al cos vem aconseguir l’empat per obra divina del Sr. Cambó i la verge de Montserrat. Contents vam tornar cap a casa cansats, orgullosos, moralment guanyadors, i contents de que ens proposessin al “revancha”. ORGULL I HONOR.

L'1x1
Pol “Aranya” Alonso: Segur sota els pals, va salvar gols cantats.
Daniel “Belletti” Catalan: El rei de la banda Ezquerra, segur defensivament , i amb gran disciplina tàctica.(dreta)
Oriol”Gamba” Batalla: Segur a darrera i projectant-se en atac, donant sortida a la pilota des de darrera.(Central)
Jonny “hígado” Cobo. Tret del seu estat físic va aportar la seva experiència i qualitat obrint la banda i donant bones assistències, tot i que es va notar que és del R. Madrid. (banda Ezquerra). P.D: Anava buscant el seu fetge pel camp... encara no l'ha trobat
Marc “metrònom” Gascon: Excel.lent al mig del camp tant en defensa com en la construcció del joc. S’especula amb els seu fitxatxe per l’Arsenal Anglès.(al centre)
Pau “rebots” Gilabert: No se sap com però sen va del defensa, clan amb els dos gols, Aixa com en els contraatacs. Un segur per alt.(Mitra-punta)
Samuel” Estella: Res a dir, la revel·lació del partit, rebent d'esquenes, en carrera, tot el que tocava ho convertia en perill. Golejador. (Killer)

FELIÇ DIADA DE L'11 DE SETEMBRE HOOLIGANS

Com no podia ser d'altra manera aprofito per felicitar a tots els Hools en akest gran dia per a tots els catalans. Com algú molt bé va dir "Catalunya l'espasa empunya", o no es així company Sclata. Així k avui una bona botifarra amb seques (eh Marc?) i no us oblideu de penjar la senyera (o altres propostes més radicals XD). Apa nois us deixo una petita imatge perque us pogueu motivar una mica. No ens rendim!!!

ESPECIAL SOBADES A FORMENTERA

Dormir bé és quelcolm importantíssim per tal de que nosaltres com a individus poguem edevenir completament funcionals i estar operatius durant tot el dia. Per això us convidu a pendre exemple i no rendir-vos mai malgrat les condicions del vostre entorn no siguin les més propicies per dur a terme aquest acte purificador: LA SOBADA.

Heus akí uns tributs a vosaltres. A totes akelles grans persones k van anar a liarla a l'illa. Què hi voleu fer??? Som una colla de somiadors

Lliçó 1: Soba a qualsevol lloc

Lliçó 2: Economitza temps. Realitza tasques mentre dorms (serveixi d'exemple guardar les motxilles)

Lliçó 3: Master de sobador!!!! Si no tens esterilla improvitza. Què seria de nosaltres sense tu, telefonica?

Master Class

Bé rubí hools...ha arribat el moment que aquesta pàgina sigui realment instructiva i formi part de les vostres vides! Us estareu preguntant de quina manera podem contribuir a la vostra saviesa popular? Res de més fàcil!

Heus aquí una master class sobre un dels elements més importants de la vostra experiència com a Rubí Hools...Sí, ho heu endevinat! Es tracta de la cervesa!

Ah! Cervesa, beer, bier, cerveja, garagardoa, beoir, cwrw, øl...tots sabem que es tracta d'una beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals que els nostres avantpassats començàren a consumir fa més de 6000 anys... Hi ha mil matissos i aromes, des de la malta més o menys torrada i les fermentacions en barrils fins a l'exquisit punt que otorga el blat i el llúpul.

No obstant, avui no parlarem sobre les magnífiques virtuts d'aquest elixir meravellós. Ens centrarem en la pràctica. I en què consisteix, us estareu preguntant novament...doncs novament, res de més fàcil!

Avui mostrarem al món hool què cal fer en l'improbable cas que no porteu un obridor a sobre i hagiu escollit un bon grapat de birres d'importació per privar a qualsevol indret. Donat el cas, que no cundeixi el pànic! Res hi ha de més divertit que esforçar-se a obrir una ampolla de cervesa amb la vostra habilitat d'homo sapiens sapiens!

Per tant, esteu a l'aguait i preneu nota de com s'obren les cerveses...

1) Aquesta és la habilitat que d'entrada tots hauríem de demostrar:

2) Això és com els trucs del ronaldinho, amb la pràctica hem d'arribar a aquest nivell d'espectacularitat:

3) Això només està a l'abast dels vertaders escollits...

Bé, la classe d'avui s'ha acabat, però no oblideu fer els vostres deures...practiqueu! Doncs, tal i com deia un famós Dalai Lama "Només la pràctica i l'esforç continu du a la perfecció".

He dicho.

P.D. Ara no us donen ganes de privar una cerveseta?...Maleït subconscient!

STEVE IRWIN: Els ídols mai moren

ESQUELA REDACTADA PEL HOOL Vull birra!

"Tranquils, és totalment segur..."
Quantes vegades haurem sentit aquesta frase i quantes vegades haurem pensat: aquesta vegada no li surt bé, aquesta vegada se'l cruspeix!

No ha sigut un cocodril, sinó una rajada, la que ha silenciat aquesta frase per sempre. El dia 4 de setembre de 2006, el caçador de cocodrils va ser caçat i les seves peripècies s'acabaren amb ell. Steve Irwin va morir, però no ens ha abandonat.

El tenim als nostres cors, al nostre record, i a la tele. Ens ha deixat un llegat, un munt de
documentals que demostren la grandesa d'aquest home. Cada vegada que et vegem, Steve, pensarem en tu.

CC, mai moriràs.

PD. Convido a tots els hools i no hools a deixar un comentari en el seu honor.

Steve, sempre al cor! (Contribució del hool kasumlolla)

Si teniu ganes i/o temps i enteneu el que diu el gran 33, aquest vídeo és extremadament bo... (si, també surt sang i fetge, no és tot el rato xerrameca). El trobarem a faltar.

I un cop més, fent l'animal. Això era televisió de qualitat...novament, sempre al cor, Steve!

"FORMENTERA, El desembarque de las Pitiusas" por E.E.E.

Nada más ni nada menos que 14 personajes de Rubí partían de Barcelona con la intención de desembarcar en Formentera previo paso por Ibiza. La mayoría de los integrantes del comando desconocían cuando volverían a casa, cuando podrían volver a ver a sus familias, cuando podrían volver a comer caliente y dormir bajo techo.

Desembarcamos en Ibiza y tras 2 días en la isla blanca nos dimos cuenta que no iba a ser fácil movernos con un grupo tan grande, así que tuvimos que sacrificar a la mitad del grupo i tirar-los al mar (ought!! Ya estoy inventando!! perdón). Bueno llegamos a Formentera todo el grupo completo, al cabo de 3 o 4 dias , seis miembros importantísimos en la expedición iban a volver a la península por motivos varios, esto fue un golpe muy duro para el resto de el comando. Tras la baja de los 6 supervivientes el grupo tuvo que organizarse mejor, alquilamos unas bicicletas i fuimos conociendo la isla a ritmo de pedal.

El comandante Pau Gilabert, protagonizó uno de los hechos mas significativos y que iban a marcar la dinámica de los siguientes días. Mientras yo me dirigía solo en bici hacia la gran fonda pepe, escuche su voz por detrás diciéndome: “AS titula: Gile da la sorpresa!” En efecto, dio la sorpresa, tenia en sus manos una llave de una moto de algún despistado italiano. La noche transcurrió con normalidad: Pajuelo desnudo en la barra de un bar de moda, conociendo gente muy diversa, y como no sobando la mona a la sombra de cualquier pino. Al despertar recordamos la existencia de las llaves, toda la expedición partió en bicicleta menos Marta Meix, yo y las llaves de la moto. Encontramos la moto la encendimos y nos fuimos de paseo con ella; aquello no iba a ser un simple paseo, sino que aquella moto azul iba a ser nuestra compañera de viaje hasta el día en que dejamos la isla, así sin pensar mas fuimos desplazándonos en ella por toda la isla, pasándonos controles, provocando el kaos en todas las gasolineras etc. etc.

Los días iban pasando entre fugonets, esterillas, y playas cristalinas. Realmente era un ritmo de vida perfecto ; nuestra casa era la isla, dormíamos en sus bosques, nos bañábamos en sus playas, nos tajábamos en sus fondas …

Llegó otro día clave Pajuelo, Nuri i Cristina dejaban la isla tras grandes momentos vividos, después de grandes tajas d vodka rojo, innumerables ataques de exhibicionismo y algún que otro accidente. El grupo ahora era mínimo: Betzonnes, Marta Meix, Pau Gilabert y yo. El mirlo empezó a volar día a día mas bajo acercándose al día 20, la convivencia ahora era mas sencilla, incluso podíamos movernos en coche por la isla.

En pocos días las chicas regresaron también a la península, eso si no sin problemas; liaron un percal considerable antes de coger el barco.
Solo quedábamos dos en la isla, Pau Gilabert y yo. Este episodio final lo contara mi compañero en breve(?).

Sólo me queda hacer gran mención y recuerdo de personajes como: Raimon, Javi Jamon, Joan Camell, Berta, Valenciana, Chuky, Fuego amarillo, Fuego negro, cantautor pureta, Paco reauges y mas grandes individuos que amenizaron nuestra estancia allí.

A TODOS ESTOS Y POR SUPUESTO A EL COMANDO FORMENTERA...

GRACIAS!!

DEMACRE A FORMENTEIXON (Formentera)

DIA1

I allà estàvem altra vegada. Tan sols posar peus a terra ferma ens adonem k no tenim ni puta idea de cap a on dirigir-nos.
-"No Moreno, no em facis la pregunta!!!"
I davant la qüestió "cap a on anem?" només se'ns va ocorrer una resposta. Una veu murmurava "A la Font de Pepe". Així que pillem un bus cap a la Fonda i un cop allí...
-"No Moreno, no em facis la pregunta!!!"
Doncs això, que ni zorra sobre què fer. Sort d'una colla de hippies que s'estaven matant a òsties amb cadenes i altres objectes més macabres però igual de dolorosos per al oci i disfrute dels turistes. Així que el primer contacte amb la Fonda va ser un desengany i vam decidir anar a kmprar alcohol i anar a la platja a fer un bany amb les meduses, sopar i alcoholitzar-nos una estona. I així arriba la nit i comencem a privar per rebre-la. Entre priva i priva arriba un dels hippies karatekas del Dojo Fonda que havíem vist en mig de tot el percal i ens explica k hi ha una casa okupa on podem sobar (a lo k afegeix k ens multen fijo) o unes coves k hi ha a les cales (i k tb et multen fijo). Davant el panorama decidim seguir privant. Al cap d'una estona arriven uns italians gorrons que venien a gorrejar paper. El Gaski es decideix a integrar-los a la gran cultura mediterrània i els ensenya les frases bàsiques que tot bon turista a de saber:

1 "Tans papaer?"---->(segons pronunciació dels romans)

2 "soc tranta traes"

3 "Catalunya Catalana"

Els va fer tanta gràcia que no paraven de repetir-ho i vam suposar que tard o d'hora algun hippie karateka o un antifa els pelaria i els seus cossos serien recollits per l'Arlequín Rojo. Van pirar per fi i vam seguir privant i llavors es passen per allí el Kenen i en Kel i es privatitzen un Smirnoff. La nit va acabar degenerant en una mena de batalla de raps-oi! molt extranya i sense saber com estavem sobant sota les taules d'un restaurant.

DIA2

Corre el rumor de que es celebra una macro RAVE-PARTY en algun lloc de l'illa. Per motius desconeguts hi ha diverses versions sobre la ubicació i ens passem el dia tractant d'esbrinar la informació correcte. De pas acabem a unes cales tope de wappes i verges i nudistes i ja sigui dit de pas pudents (ara sé pk li deien el Caló des morts). Allí es va veure una manada completa de diplodocus peluts els quals es consideraven extints. Cert personatge del grup va decidir cagar-se al mar i les ones van provocar que aquest fos perseguit pel seu propi trunyu al llarg de tota la costa. Després d'això sopem i anem trobant penya k va en totes les direccions possibles mentre cadascu afirma anar a la party. Gràcies a Nifflis que va venir el Pol (havia pirat sol) i diu k sap on es exactament la party "primer amunt i dspres a l'esquerra". Total que no era on deia el Pol. Mentrestant el Gaski va decidir robar un vidre d'una cabina de telefónica. Aquest seria el seu millor amik i no es despendria d'ell ni un segon en tota la nit. Al final trobem la party (es feia al Caló des morts XD) i trobem a tot de penya fins a les celles de pastilles ballant una músika molt freak k incitaba a pendre més pastilles. Quan en vam tenir prou vam tirar d'esterilles (el Gaski de vidre al qual s'havia pixat prèviament el Sensei) i ens vam fotre a dormir. L'endemà la Resaca va trucar a la porta acompanyada de les seves amigues Demacre i Somnolència.

DEMACRE A FORMENTEIXON (Eivissa)

Per fi ha va arribar el gran dia!!! Els Rubi Hools partíem cap a Formentera. L'organització estava llesta, o tan llesta kom es podia esperar de nosaltres. Sí, teníem els bitllets. No sabíem on dormir, ni que fer ni que menjar però això era totalment secundari i tothom coneix les nostres dots d'improvització. Així k ens vam trobar a l'estació de Rubí i qui ho diria k molts de nosaltres tornaríem amb la mateixa samarreta 6 dies després. El Grunyón va fer una actuació brillant aconseguint arrancar el Sensei del seu seient al txifoli-mòvil i aconseguint encabir les nostres motxilles. Les motxilles cobrarien un paper protagonista en el viatge cap a la demacre més absoluta.

El viatge va transcórrer sense incidents. Arribem al port i comprem uns sanwitxos k caducaven akell mateix dia en una benzinera de mala mort. Devorem l'aliment ràpidament mentre es descomposa camí del nostre estomac. Sort del Pol i el seu Glen Orchid, una merda de whisky de 8 anys kmprat al Lidl per 7 euros k va frustrar qualsevol intent d'invasió intestinal per part dels milions d'organismes pobladors del sanwitch. Durant les 8 hores k va durar la travesía vam fer una sola cosa: generar merda, molta merda. Així k vam deixar una crosta gegant d'ampolles de Glen, papers, bosses i similars i vam desembarcar a la terra promesa. El sol k es mostrava inclement ens acompanyaria dia rere dia. Vam trobar una platja de merda a tope de ronya k va permetre k les bessones i la Marta es refresquessin en mig d'akell mar de radiació i oli de combustible.

La resta del dia va ser força surrealista. El Grunyón va fer varis intents fallits de fugir cap a Formentera al·ludint a la gran merda k es Eivissa i la resta vam anar amunt i avall del Port. Finalment trobem una platja decent i dinem en un bar on ens va atendre una cambrera amargada amb cara de Rotbailer k més li valdria haver estudiat de jove. Cap a la tarda pillem un bus i nem a Eivissa City amb un conductor molt sec k també més li valdria haver estudiat. Ens reunim allà per sopar en una plaça envoltats de vegetació abundant i xeringues encara més abundants. El Serginho va tirar de guitarra i el Grunyón d'una caixa k emet sons i té forma similar a les casetes per ocells però més gran mentre ens fotiem un Jack Daniel's recent "adquirit".

A la nit vam estar deambulant carrer amunt carrer avall en busca de la festa fins k una cosa ens va cridar l'atenció: Un txiringuito de la òstia, un oasis de birra i entrepants de llom k causaria

la ruïna a les nostres inflades carteres. I entre birra i birra caiem en k el jefe ens era familiar. Era el mateix Jack Sparrow, capità de la Perla Negra k havia atracat a Eivissa i ja de pas havía decidit atracar-nos a nosaltres. Kom reiem al principi....i quines ganes de partir-li les premolars teníem l'endemà després d'un ràpid repàs a la nostra economia. Al final vam arribar a una disco on només fotien k bacalao i estava més buida encara k les nostres carteres. 5 minuts i el Grunyón desapareix, 10 minuts més i ja no hi són ni Bataglia ni el Sensei Moreno. El Pajuelo i el Pol ballant com locas a la pista. Al final el DJ es va enrollar i va punxar alguna cosa decent (després es va punxar ell, tampoc havia estudiat XD). I k millor k sortir de la disco i sobar-la davant mateix de la porta. Si senyor!

Al matí següent vam decidir k ja hi havia prou d'aquella merda i emigravem cap al nostre objectiu número 1, Formentera. De camí una breu topada amb el company Jack Sparrow k quasi s'enduu un bon parell d'òsties ben merescudes. Vam embarcar abord del Arlequín Rojo, un tros de ferralla flotant k tenia tota la pinta d'acabar al fons del mar. Vam sobreviure al viatge i finalment vam veure terra. Formentera, l'edén, la illa promesa, la LLIBERTAT!!! Quan equivocats estavem. Vam desenbarcar en condició de depredadors, anavem a menjar-nos el món però ben d'hora ens convertiríem en les preses de la major cacera de pernoctadors que ha conegut el món...

San Fermineaks! Crònica II

Reprenem el fil de la narració! Vàrem quedar-nos en el punt en que començàvem a torrar-nos lentament a la flago del sergio...doncs bé, després d'aproximadament una hora i de suar com si fos a una maleïda sauna turca amb la turca jo vaig anar a retrobar els supervivents del batalló.
Va ser una tasca difícil, però finalment vaig trobar un petit nucli tirat a un parc de les rodalies (veure la imatge del pajuelo en posició fetal ensenyant cuixa amb branquillons als pantalons...impagable). La resta dels hools van anar arribant al punt de reunió oferint cares de diferents graus de demacració...
No obstant, tothom sap que el cos d'un txifoli no té límits, i per tant ens vam posar en marxa de seguida en busca de festa i/o priva. La primera parada va ser un carrer del casc antic on a algun espavilat d'un piset se li va acudir ruixar la penya amb aigua fresca...error! centenars de frikis es van reunir en pocs segons en aquell punt (sí, nosaltres també). La cosa es va posar més interessant quan la turba va començar a reclamar el suicidi d'un gos d'un balcó proper al crit de "Que se tireeee!!! Que se tireee!!!" al temps que cridava en èxtasi cada cop que el ca els tirava alguna baba ("uuueeeeeé!!!... llueve!!... milaaagro!!... cervezaaa!!...").
A partir d'aquí van seguir unes horetes de miscel·lània...seguiment de xarangues, aturades logístiques en busca de priva, recreació de miniencierros perseguint a un paio vestit de vaca que voltava per allà (també cal ser gilipolles per vestir-se de vaquilla a sanfermines sabent que hauràs d'aguantar 333 cops la mateixa puta broma...).
Arribats a aquest punt, el comando va fer una retirada estratègica a una zona de gespa de la universitat de Pamplona en vistes a la nit que ens esperava. Allà novament es va donar la nota lúdicofestiva amb pasis de modelets amb (Moreno) i sense (qui creieu...) calçotets. Es van sentir grans ovacions.

Arribem a la gran nit! De fet no tinc gaires records clars (els lifers que vau venir haureu de completar les llacunes...), però recordo un dels moments estelars de la festa. Situem-nos: plaça de l'Ajuntament, algú ha dut una pilota que rebota d'un cantó a l'altre de la plaça gràcies a l'avorriment del personal. Algú crida gooool. La pilota s'ha quedat penjada a un balcó d'un primer pis. El pànic s'estén per la plaça...però surt un valent disposat a tot! Un penjat de la vida comença a escalar la paret sense gaire èxit; cada cop que està a punt de lletarse-la el públic l'aclama amb un "uuuuiiiiii!!" com quan el Kluivert xuta.
Increíblement el paio sobreviu i s'enfila al balcó demostrant una tècnica pròpia d'un rubihool...i arriba la major ovació que es va sentir a Sanfermines!!! Alça la pilota com si fos la Champions, la gent crida a pulmó, la plebe salta emocionada! El tipus té certs problemes per baixar, es mostra indecís davant la exortació del públic per a que es tiri i encertadament (merda!) no ho fa...
L'episodi va acabar amb una festa de l'espuma a lo Schumacher (l'Alonso és gilipolles) i amb una passejada de l'heroi per la plaça a espatlles de la gent. A partir d'aquest moment només tinc breus espais de memòria conscient en què trobem un eriçó-toffa i el Pol l'agafa com si res... No obstant, el nostre estimat i mai no prou admirat Exacervador Eskizofréniko Errante completarà aquest relat en breu!!!...Fins aleshores,


He dicho

Col·laboració estelar: JAIA! Según el Exacervador Eskizofrénico Errante (E.E.E.)

2006. 7 de julio, San Fermin! No podia ser de otra manera, después de San Fermin ‘05 la penya De Ahoitz vuelve de forma mas extensa en el 2006. Eran las 19:15 y salí de trabajar, la perca me mirava con sus ojos saltones, el mirlo volaba bajo, muy bajo..SUPER bajo (todos sabeis lo que pasa si el mirlo vuela bajo) todo indicava dos dias de despiporre pamplonica. Nos unimos todos los RUBI HOOLS y nos dirijimos a Iruña en la furgo de Sergio y mi cotxe.
Minuto 3:..despues de repostar en la gasolinera de la salida de Rubí la furgoneta se precipita en su salida y deja al cotxe txifoli repostando.
Minuto 4:… El cotxe txifoli confunde la furgoneta de Sergio con otra y la sigue a muerte; coje la autopista AP7 direccion GIRONA-FRANÇA…algo va mal pensavan los txifolis. En efecto, la conducción depurada de el desconocido conductor de la furgoneta no podia ser la de Sergio, asi que dimos la vuelta i nos dirijimos a Pamplona.

Llegamos a Pamplona todos juntos, sanos y salvos. Entonces fue cuando la capacidad racional que nos quedava animada por el cántico TIPI TAPA TOFA!! Decidió tomarse unos dias de descanso, aparcamos el coche, la furgoneta, y justo delante , en doble fila, nuestro sentido común. Nos dimos cuenta que en el viaje, como no, nos habia acompañado nuestro querido Estrada, el Kelao…pero para sorpresa de todos no encontramos a Niflis.
Dimos por empezada la fiesta y la catabólisi neuronal creciente era directamente proporcional a la anabólisi etílica decreciente. El canto del mosquito grillo retumbaba entre las paredes de Iruña a ritmo de txaranga. HAS DITXO TXARANGA??o BUFFFF NENA VAYA TANGA….ANDA CALLA FREETANGA.

Ha todo esto transcurrieron unas horas..o minutos, en los que según me han contado nuestra cogorza era muy importante, yo no recuerdo nada, simplemente que los rubi hools tuvimos la gran surte de encontrarnos con la promesa de Olesa un amigo mio rastafari que ayudo a seguir el ritmo de absurdidad de la notxe deleitándonos con el baile de el mandril.

A partir de aquí solo recuerdo una cosa, LA DEMACRE DE MARTA, en efecto Marta stava tan demacrada que de repente sentí que yo era el mas sereno de la ciudad, su estado llegó a tal punto que llegó a pensar que aquel lugar tan estraño donde estavamos con gente vestida de blanco y con un pañuelo rojo en el cuello era una fiesta d cumpleaños. La noche volvió a tener algo de sentido cuando un grupo de la expedición nos reencontramos en la plaza de los fueros (aún no entiendo como) .

Amaneció…y empezó una gran lucha, una férrea batalla en el organismo de cada uno de nosotros, la guerra de la arcada. Ganamos la batalla a ritmo de carajillo, pero quedaba mutxa guerra por delante....

P.D. La 2ª entrega de la crònica absurda del Sensei en propers dies!

San Fermineaks! Crònica I

Un any més un destacament dels Rubí Hools ha visitat Pamplona per deixar la seva emprempta.....Ah! San Fermineak!....queda demostrat que és la Jaia per excel·lència, i enguany ha estat farcida d'absurditats (com totes les accions en les quals directa o indirectament intervenen personatges com el Pajuelo o el sensei Moreno...)

Així doncs, aquest viatge es mereixia una minicrònica per a que tots aquells no prou lifers que heu punxat sapigueu el pa que s'hi dóna per allà dalt (S'accepten aportacions de tots aquells sibarites que vàreu assistir!).

Doncs bé, el viatge d'anada fou bastant merdós, tot i certs moments còmics com quan al sergio se li va calar la flago al mig de l'autovia (corre el rumor que ja li han retirat el carnet...gràcies Tura). D'altra banda el Pol va insistir repetidament durant tot el putu viatge en fer-nos empassar una mena de pesticida del Lidl anomenat "Cerveza Aurum" que va acabar regant l'asfalt malgrat la nostra bona voluntat. Cal fer l'apunt que ni tan sols l'estómac del Pol va suportar la prova (això de "la cervesa s'ha de prendre tibia, com els víkings!!" és una autèntica tifarada).

Malgrat tot, vam acabar arribant a Pamplona al moment àlgid de la nit; pena que anéssim a aparcar al maleït cul del món (= això significa que al igual trobes el cotxe/lloc per sobar a les 7 del matí amb les neurones destrossades). Ara sí que va començar la festa...les ampolles d'Eristoff van volar a ritmes mai vistos en còctels simples però efectius; de fet els còctels cada cop foren més simples i més efectius (molt més efectius) a mesura que el material no inflamable es va anar esgotant. Només va sobreviure una infecta garrafa de "vi" de 2l de qualitat contrastada (la regalaven amb la cervesa Aurum crec).

Evidentment la garrafa també va acabar regant l'asfalt previ pas pel cap del Pajuelo, del Moreno i del Pau Gama...La única que va privar-ne fou la Marta, guanyant-se així la primera trallada memorable.

La resta de la nit va ser una mica surrealista, ja que vam anar perdent gent i no sé ben bé què és el que va passar: les betzones van pirar amb uns colegues de Navarra o no sé qui; Miguel Moreno...? Uri...? on éreu?? tot plegat la nit va ser fluixeta, ja que no vam parar gaire pel casc antic que és on està la concentració etílica més gran.

De fet he arribat a la conclusió que un dels grans atractius de la festa és veure els guiris tajant i fent el subnormal...ah! llegir el diari del dia següent és sinònim de riure't una mica d'aquests pringats que es foten a córrer amb el katxi de birra a una mà i el 20 minutos a l'altre...sí, morbós però fà gràcia: la corba de Mercaderes ofereix un gran espectacle ("El Egipcio" va fer feina!).

Bé, tornant al tema...la primera matinada va acabar amb 3(3) de nosaltres (Paju, Pau i jo mateix) voltant per tota la maleïda ciutat intentant trobar el pàrking infernal aquest, com era de preveure. Tampoc no és que ens esforcéssim molt per preguntar massa, d'això va ocupar-se'n el Pau amb resultats poc convincents; a més, per enfonsar-nos encara més, uns polis es van riure a la nostra cara "Si, si, vosotros tirais pallá; sobretodo las obras a la izquierda...no tiene pérdida"...que putes...òbviament era en direcció contrària.

Malgrat tot vam contactar amb el Moreno, i vam aconseguir trobar-nos a una plaça ultragansa que ja lluia un metre de merda on estava el Sensei amb les twins (al arribar la Marta estava contribuint a fer el treball dels escombriaires encara més fastigós aportant brossa orgància directa des de l'esòfag). Em va fer especial gràcia veure com un paio de l'ajuntament anava amb un aspirador gegant intentant moure la crosta gegant del terra, aconseguint de tant en tant desplaçar alguna ampolla uns centímetres...

Al final es veu que arribar al pàrking era la òstia de fàcil (sí, som uns palanganes), o sigui que vam aconseguir plantar-nos-hi amb l'ajut del nostre guia...

Només resta afegir que no intenteu sobar a una furgo reescalfada pel lorenzo a les 10 del matí si no voleu morir deshidratats.

He dicho

P.D: en breu la 2ª entrega + col·laboració especial de Miguel Moreno en el paper de El Exacervador Esquizofrénico!

2ª CURSA D'ANDROMINES

Es va celebrar a Rubí la segona cursa d'andromines i no podia ser d'altra manera, el Drinking Team va participar altra vegada. La baixada del carrer Montserrat es presentava difícil i ameçadora. La plebe es meravellava davant els cotxes curradíssims k havia fet la penya. Direccions el·laboradíssimes i frens de primera, formes originals i aerodinamikes i com no anem nosaltres i donem la nota. La direcció va rebentar nomes sortir i els frens....bé, qui necessita frens quan el k es tracta es d'arribar els primers abaix de tot??? El màstil de la bandera va petar abans d'arribar a la parrilla de sortida i el pok chasis k teniem va cedir mentre carregavem el cotxe pero això no ens va aturar.

Encara ens quedaven llaunes, plàstics, guitarres rebentades, la bandera del barça, draps vells i un munt de merda més. Unes quantes escopinades i cops de martell ben donats i tot apunt.
No cal dir k el nostre cotxe el Tippi Tappa Toffa va ser declarat un perill públic per a tots els rubinencs al estrellar-se contra una de les valles laterals i posteriorment contra les bales de palla del final de la baixada (com es van cabrejar els d'organització xD)
No vam guanyar cap dels premis però l'any k ve tornarem a ser allà amb el nostre Tippi Tappa Toffa v2.0. disposats a sembrar el caos i el pànic. PREPAREU-VOS!!!

Soparet a casa l'Enric

Si senyor, ja és festa major a Rubí i kina millor manera de celebrar-ho k sopant tota la crew a casa el Riki. Un sopar k va transcórrer amb tota normalitat. Els mariachis animaven la festa mentre k el maitre servia els suculents plats i una truita metamòrfica de formatge.
El toc Sibarita va venir per part d'una exquisida oliva bullida al punt exacte.

(Riki edita l'entrada i fot tu un paragrafillu)

Heus aquí la meva primera contribució al blog! No m'esplaiaré gaire ja que les imatges parlen per si soles...atenció al Pol com a futurible gogó d'un club italià, endiamoooo!

P.D: Dani, queda comprovat que es van inspirar en tu per crear Worms...



Aki teniu un link de com es cuina una truita metamorfica

COM ES CUINA UNA TRUITA

Penya D'AHOITZZZ

Qui no ha vist últimament akestes paraules escrites al Hotmail???

Penya d'AOITZZZ. El Drinking Team es prepara--------->Destí Formentera serà el moment de demostrar de quina pasta estem fets i a veure ki obtindra el récord de l'estada mes llarga, que fijo que guanya el Moreno. Aquí teniu una llista dels k probablement més de la meitat trepitjaran ni que sigui per una nit el "quartelillu" de l'illa.

Miguel Moreno

Oriol Batalla (Calzonman) Marc Gascón (Tau Pai Pai)

Pol Alonso (Plata Sclata)

Teresa Comellas

Pajuelo (Pos eso Pajuelo)

Nuri

Gile

Marta

Elena

Dani Catalan (el Sibarita)