DEMACRE A FORMENTEIXON (Eivissa)

Per fi ha va arribar el gran dia!!! Els Rubi Hools partíem cap a Formentera. L'organització estava llesta, o tan llesta kom es podia esperar de nosaltres. Sí, teníem els bitllets. No sabíem on dormir, ni que fer ni que menjar però això era totalment secundari i tothom coneix les nostres dots d'improvització. Així k ens vam trobar a l'estació de Rubí i qui ho diria k molts de nosaltres tornaríem amb la mateixa samarreta 6 dies després. El Grunyón va fer una actuació brillant aconseguint arrancar el Sensei del seu seient al txifoli-mòvil i aconseguint encabir les nostres motxilles. Les motxilles cobrarien un paper protagonista en el viatge cap a la demacre més absoluta.

El viatge va transcórrer sense incidents. Arribem al port i comprem uns sanwitxos k caducaven akell mateix dia en una benzinera de mala mort. Devorem l'aliment ràpidament mentre es descomposa camí del nostre estomac. Sort del Pol i el seu Glen Orchid, una merda de whisky de 8 anys kmprat al Lidl per 7 euros k va frustrar qualsevol intent d'invasió intestinal per part dels milions d'organismes pobladors del sanwitch. Durant les 8 hores k va durar la travesía vam fer una sola cosa: generar merda, molta merda. Així k vam deixar una crosta gegant d'ampolles de Glen, papers, bosses i similars i vam desembarcar a la terra promesa. El sol k es mostrava inclement ens acompanyaria dia rere dia. Vam trobar una platja de merda a tope de ronya k va permetre k les bessones i la Marta es refresquessin en mig d'akell mar de radiació i oli de combustible.

La resta del dia va ser força surrealista. El Grunyón va fer varis intents fallits de fugir cap a Formentera al·ludint a la gran merda k es Eivissa i la resta vam anar amunt i avall del Port. Finalment trobem una platja decent i dinem en un bar on ens va atendre una cambrera amargada amb cara de Rotbailer k més li valdria haver estudiat de jove. Cap a la tarda pillem un bus i nem a Eivissa City amb un conductor molt sec k també més li valdria haver estudiat. Ens reunim allà per sopar en una plaça envoltats de vegetació abundant i xeringues encara més abundants. El Serginho va tirar de guitarra i el Grunyón d'una caixa k emet sons i té forma similar a les casetes per ocells però més gran mentre ens fotiem un Jack Daniel's recent "adquirit".

A la nit vam estar deambulant carrer amunt carrer avall en busca de la festa fins k una cosa ens va cridar l'atenció: Un txiringuito de la òstia, un oasis de birra i entrepants de llom k causaria

la ruïna a les nostres inflades carteres. I entre birra i birra caiem en k el jefe ens era familiar. Era el mateix Jack Sparrow, capità de la Perla Negra k havia atracat a Eivissa i ja de pas havía decidit atracar-nos a nosaltres. Kom reiem al principi....i quines ganes de partir-li les premolars teníem l'endemà després d'un ràpid repàs a la nostra economia. Al final vam arribar a una disco on només fotien k bacalao i estava més buida encara k les nostres carteres. 5 minuts i el Grunyón desapareix, 10 minuts més i ja no hi són ni Bataglia ni el Sensei Moreno. El Pajuelo i el Pol ballant com locas a la pista. Al final el DJ es va enrollar i va punxar alguna cosa decent (després es va punxar ell, tampoc havia estudiat XD). I k millor k sortir de la disco i sobar-la davant mateix de la porta. Si senyor!

Al matí següent vam decidir k ja hi havia prou d'aquella merda i emigravem cap al nostre objectiu número 1, Formentera. De camí una breu topada amb el company Jack Sparrow k quasi s'enduu un bon parell d'òsties ben merescudes. Vam embarcar abord del Arlequín Rojo, un tros de ferralla flotant k tenia tota la pinta d'acabar al fons del mar. Vam sobreviure al viatge i finalment vam veure terra. Formentera, l'edén, la illa promesa, la LLIBERTAT!!! Quan equivocats estavem. Vam desenbarcar en condició de depredadors, anavem a menjar-nos el món però ben d'hora ens convertiríem en les preses de la major cacera de pernoctadors que ha conegut el món...