COMANDO DONOSTIA (el Retorn 1ª part)

Com no podia ser d'altra manera aquest any 2007 els RUBI-HOOL'S han tornat a trepitjar DONOSTIA, terra dels pintxos el charangu i el txacolí.

El viatge en bus va ser prou merdós degut a la manca d'espai vital k va ser el causant de l'anxovament de tots els hool's. Arribada mítica a DONOSTIA del comando de reconeixement format per Gile, Batalla, Putu, Sergio i Catalán que ràpidament es van començar a integrar amb la cultura vasca tirant de pacharán a les 6:00 del matí.

Més tard arribaríem al càmping Igueldo, el que seria la nostra cova on passar les crostes de cada nit. Tirant del fogonet amb un gran poder calorífic que havia portat el Sergio els dinars estaven regalats i les tendes...vam fer el que vam poder. Al final però el campament base s'alçava orgullós clamant festa contínua. Així que després de dinar vam baixar al boulevard i vam tirar de tavernoak a saco. A ritme de tinto i de txacolí els primers pinchillus començaven a caure. La incorporació de Moreno i Inés al comando va comportar més rondes de tinto i txacolí...oh k gran txacolí!!!

vam descobrir els antros més guapus i vam redescobrir (alguns) velles relíquies de l'any passat. Val a dir que tothom s'adonava de les nostres arrels catalanes al anar a pagar degut a que cadascú pagava lo seu i allà es costum anar a rondes i fer botes comuns i tirar de taja fins que s'acaba la caixa o fins que rebentes el rebost de la tasca.

Tornem al camping per fer una sobada mítica i ens llevem a les 22:00 amb ganes de cruspir-nos DONOSTIA. Tirem altra vegada de bus, que tot sigui dit, teníem una potra monumental ja que quan volíem pillar bus el vehicle estava allí amb les portes obertes semblant esperar-nos. Nit similar a la tarda: Rondes a dojo i pintxoaks encara més a dojo. Les carteres cridaven clemència però en aquells dies no hi hauria clemència alguna, cosa que lamentaria més tard l'economia catalana. Per ser la primera nit va ser prou mítica i vam tornar cap a les 4:00 a crostejar abans del que seria la nit infernal...la segona nit.

Ens vam llevar com vam poder i els més atrevits es van dutxar. Vam fer el nostre salme diari al tótem plantat davant les tendes, un respall de dents del Gaski que ara mateix està a Mèxic però en el que es creu que resideix part de la seva ànima, i...vam esmorzar?

El dia va anar passant i després de dinar van descobrir un bareto mític on després de demandar una ampolla sencera de txacolí vam pillar una baralla de cartes i un tapete verd d'aquells verds de iaiu purero i vam tirar de capitalistes i briskoaks, que tot sigui dit, el duo Catalán-Batalla va rebre una derrota aplastant per part del Dream-Team Sergio-Putu.

Quan ens van fotre fora del bar de mala mort, situat molt proper d'un bar on es lloguen Roow's, vam decidir anar cap a Zarautz on es celebrava la FESTA DE LA BIRRA...on trobaríem els personatges més pintorescos de tot euskal herria...................................CONTINUARÀ