Crònikes de DONOSTIARRAK (episode II)

Doncs evidentment aquella nit no la podíem deixar passar sense anar a la Festa de la Birra de Zarautz. Amstel, Heineken, Paulaner, Murfhis, la mítica Guiness però a mi em van fallar perquè no sabien que ra una Adelscott...¬¬

En fi a ritme de gerra i gerra i d'algun cabrón que aprofitava els brindis per rebentar-les (i val a dir que la única que va aconseguir trencar va se la seva pròpia), amb la bandoak tocant de fons, la nit es presentava animada. Fins i tot es va ballar una sardana i el Sensei va pujar a cantar amb la banda tot i que no va tenir una acollida massa càlida.

A tot això que acaba la festa de la birra i comença la paranoia. Ens enterem més tard que el Sensei...SABIA PARLAR EUSKERA!!! Va mantenir una tranquil·la conversa amb el equip de rugby de Zarautz fent disertacions sobre que s'hauria de posar un self-service a la barra després de la festa per als més demacrats. A tot això les energies van començar a decaure i com es costum quan anem tots junts ens vam començar a perdre i a separar.
Batalla va....bé...ningú sap que se'n va fer d'en batalla.
Moreno va ser abduït per un ovni i es va despertar 2 dies més tard al seu cotxe, o això diuen.
El Sergiorrak, el Putoak, Gile i jo mateix vam acabar en un local-disco-gore similar al de a peli de Blade i fent trucades a bombetes misterioses que s'encenien a ritme de politono.

I per fi arriba dijous matí. La primera imatge que tinc és al Riki en gallumbus dret a la tenda fotent-se un fuet...vam privar massa?? No!!!, es confirma entre els cinc integrants de la tenda inflamable. Tenim un Riki en gallumbus menjant fuet agitant una bandera dels Rubí-hools.
Els menys rebentats van anar a la platja, feia un dia collunut! Els altres vam aprofitar per dutxar-nos i fer un deliciós arròs bullit en sopa d'all.

Bars a la tarda, ludopatia màxima i penya cremant crestes per obtenir una bona birra, i volta a Zarautz novament a la nit on vam trobar algun que altre rebentat. Al final ens vam atrapar bastant. Fugida per part d'alguns juuls i altres que cada vegada estaven més atrapats. Al final trobem un local que estava prou bé i salvem la nit en el seu punt crític. Batalla va fer amics rapats de la Reala i van estar apunt de convidar-nos a uns cóctels. Un consell...no confieu en els taxis de Zarautz. S'ha de planejar bé la tornada o passa el que passa i novament caiem a l'atrapamenta. Al final ens asseguren un parell de taxis (teniem contactes a les altes esferes vasques) però algu va fallar degut a que la resta dels integrants van arribar a les 9 del matí more-less.

Catalán i Sergio estan massa fets caldo i es retiren en silenci sense aixecar sospites cap a la base Hooligan de Rubí el divendres a primera hora.
Pròximament la rereguarda hool narra el veritable final de tot plegat en els dies que van proseguir després de les nombroses baixes que va patir el comando.

VALORACIÓ SIBARÍTICA: Grans vacances i desconnexió total, em deixat empremta!!! Peso 4 kilus més a base de pintxoaks i man cremat la cresta. Només per veure com Sclata es lligava a unes pijes a ritme de rap...ja valia la pena!!!

COMANDO DONOSTI 2007----------->MISSION SUCCEED!!!!!

COMANDO DONOSTIA (el Retorn 1ª part)

Com no podia ser d'altra manera aquest any 2007 els RUBI-HOOL'S han tornat a trepitjar DONOSTIA, terra dels pintxos el charangu i el txacolí.

El viatge en bus va ser prou merdós degut a la manca d'espai vital k va ser el causant de l'anxovament de tots els hool's. Arribada mítica a DONOSTIA del comando de reconeixement format per Gile, Batalla, Putu, Sergio i Catalán que ràpidament es van començar a integrar amb la cultura vasca tirant de pacharán a les 6:00 del matí.

Més tard arribaríem al càmping Igueldo, el que seria la nostra cova on passar les crostes de cada nit. Tirant del fogonet amb un gran poder calorífic que havia portat el Sergio els dinars estaven regalats i les tendes...vam fer el que vam poder. Al final però el campament base s'alçava orgullós clamant festa contínua. Així que després de dinar vam baixar al boulevard i vam tirar de tavernoak a saco. A ritme de tinto i de txacolí els primers pinchillus començaven a caure. La incorporació de Moreno i Inés al comando va comportar més rondes de tinto i txacolí...oh k gran txacolí!!!

vam descobrir els antros més guapus i vam redescobrir (alguns) velles relíquies de l'any passat. Val a dir que tothom s'adonava de les nostres arrels catalanes al anar a pagar degut a que cadascú pagava lo seu i allà es costum anar a rondes i fer botes comuns i tirar de taja fins que s'acaba la caixa o fins que rebentes el rebost de la tasca.

Tornem al camping per fer una sobada mítica i ens llevem a les 22:00 amb ganes de cruspir-nos DONOSTIA. Tirem altra vegada de bus, que tot sigui dit, teníem una potra monumental ja que quan volíem pillar bus el vehicle estava allí amb les portes obertes semblant esperar-nos. Nit similar a la tarda: Rondes a dojo i pintxoaks encara més a dojo. Les carteres cridaven clemència però en aquells dies no hi hauria clemència alguna, cosa que lamentaria més tard l'economia catalana. Per ser la primera nit va ser prou mítica i vam tornar cap a les 4:00 a crostejar abans del que seria la nit infernal...la segona nit.

Ens vam llevar com vam poder i els més atrevits es van dutxar. Vam fer el nostre salme diari al tótem plantat davant les tendes, un respall de dents del Gaski que ara mateix està a Mèxic però en el que es creu que resideix part de la seva ànima, i...vam esmorzar?

El dia va anar passant i després de dinar van descobrir un bareto mític on després de demandar una ampolla sencera de txacolí vam pillar una baralla de cartes i un tapete verd d'aquells verds de iaiu purero i vam tirar de capitalistes i briskoaks, que tot sigui dit, el duo Catalán-Batalla va rebre una derrota aplastant per part del Dream-Team Sergio-Putu.

Quan ens van fotre fora del bar de mala mort, situat molt proper d'un bar on es lloguen Roow's, vam decidir anar cap a Zarautz on es celebrava la FESTA DE LA BIRRA...on trobaríem els personatges més pintorescos de tot euskal herria...................................CONTINUARÀ