DEMACRE A FORMENTEIXON (Formentera)

DIA1

I allà estàvem altra vegada. Tan sols posar peus a terra ferma ens adonem k no tenim ni puta idea de cap a on dirigir-nos.
-"No Moreno, no em facis la pregunta!!!"
I davant la qüestió "cap a on anem?" només se'ns va ocorrer una resposta. Una veu murmurava "A la Font de Pepe". Així que pillem un bus cap a la Fonda i un cop allí...
-"No Moreno, no em facis la pregunta!!!"
Doncs això, que ni zorra sobre què fer. Sort d'una colla de hippies que s'estaven matant a òsties amb cadenes i altres objectes més macabres però igual de dolorosos per al oci i disfrute dels turistes. Així que el primer contacte amb la Fonda va ser un desengany i vam decidir anar a kmprar alcohol i anar a la platja a fer un bany amb les meduses, sopar i alcoholitzar-nos una estona. I així arriba la nit i comencem a privar per rebre-la. Entre priva i priva arriba un dels hippies karatekas del Dojo Fonda que havíem vist en mig de tot el percal i ens explica k hi ha una casa okupa on podem sobar (a lo k afegeix k ens multen fijo) o unes coves k hi ha a les cales (i k tb et multen fijo). Davant el panorama decidim seguir privant. Al cap d'una estona arriven uns italians gorrons que venien a gorrejar paper. El Gaski es decideix a integrar-los a la gran cultura mediterrània i els ensenya les frases bàsiques que tot bon turista a de saber:

1 "Tans papaer?"---->(segons pronunciació dels romans)

2 "soc tranta traes"

3 "Catalunya Catalana"

Els va fer tanta gràcia que no paraven de repetir-ho i vam suposar que tard o d'hora algun hippie karateka o un antifa els pelaria i els seus cossos serien recollits per l'Arlequín Rojo. Van pirar per fi i vam seguir privant i llavors es passen per allí el Kenen i en Kel i es privatitzen un Smirnoff. La nit va acabar degenerant en una mena de batalla de raps-oi! molt extranya i sense saber com estavem sobant sota les taules d'un restaurant.

DIA2

Corre el rumor de que es celebra una macro RAVE-PARTY en algun lloc de l'illa. Per motius desconeguts hi ha diverses versions sobre la ubicació i ens passem el dia tractant d'esbrinar la informació correcte. De pas acabem a unes cales tope de wappes i verges i nudistes i ja sigui dit de pas pudents (ara sé pk li deien el Caló des morts). Allí es va veure una manada completa de diplodocus peluts els quals es consideraven extints. Cert personatge del grup va decidir cagar-se al mar i les ones van provocar que aquest fos perseguit pel seu propi trunyu al llarg de tota la costa. Després d'això sopem i anem trobant penya k va en totes les direccions possibles mentre cadascu afirma anar a la party. Gràcies a Nifflis que va venir el Pol (havia pirat sol) i diu k sap on es exactament la party "primer amunt i dspres a l'esquerra". Total que no era on deia el Pol. Mentrestant el Gaski va decidir robar un vidre d'una cabina de telefónica. Aquest seria el seu millor amik i no es despendria d'ell ni un segon en tota la nit. Al final trobem la party (es feia al Caló des morts XD) i trobem a tot de penya fins a les celles de pastilles ballant una músika molt freak k incitaba a pendre més pastilles. Quan en vam tenir prou vam tirar d'esterilles (el Gaski de vidre al qual s'havia pixat prèviament el Sensei) i ens vam fotre a dormir. L'endemà la Resaca va trucar a la porta acompanyada de les seves amigues Demacre i Somnolència.

DEMACRE A FORMENTEIXON (Eivissa)

Per fi ha va arribar el gran dia!!! Els Rubi Hools partíem cap a Formentera. L'organització estava llesta, o tan llesta kom es podia esperar de nosaltres. Sí, teníem els bitllets. No sabíem on dormir, ni que fer ni que menjar però això era totalment secundari i tothom coneix les nostres dots d'improvització. Així k ens vam trobar a l'estació de Rubí i qui ho diria k molts de nosaltres tornaríem amb la mateixa samarreta 6 dies després. El Grunyón va fer una actuació brillant aconseguint arrancar el Sensei del seu seient al txifoli-mòvil i aconseguint encabir les nostres motxilles. Les motxilles cobrarien un paper protagonista en el viatge cap a la demacre més absoluta.

El viatge va transcórrer sense incidents. Arribem al port i comprem uns sanwitxos k caducaven akell mateix dia en una benzinera de mala mort. Devorem l'aliment ràpidament mentre es descomposa camí del nostre estomac. Sort del Pol i el seu Glen Orchid, una merda de whisky de 8 anys kmprat al Lidl per 7 euros k va frustrar qualsevol intent d'invasió intestinal per part dels milions d'organismes pobladors del sanwitch. Durant les 8 hores k va durar la travesía vam fer una sola cosa: generar merda, molta merda. Així k vam deixar una crosta gegant d'ampolles de Glen, papers, bosses i similars i vam desembarcar a la terra promesa. El sol k es mostrava inclement ens acompanyaria dia rere dia. Vam trobar una platja de merda a tope de ronya k va permetre k les bessones i la Marta es refresquessin en mig d'akell mar de radiació i oli de combustible.

La resta del dia va ser força surrealista. El Grunyón va fer varis intents fallits de fugir cap a Formentera al·ludint a la gran merda k es Eivissa i la resta vam anar amunt i avall del Port. Finalment trobem una platja decent i dinem en un bar on ens va atendre una cambrera amargada amb cara de Rotbailer k més li valdria haver estudiat de jove. Cap a la tarda pillem un bus i nem a Eivissa City amb un conductor molt sec k també més li valdria haver estudiat. Ens reunim allà per sopar en una plaça envoltats de vegetació abundant i xeringues encara més abundants. El Serginho va tirar de guitarra i el Grunyón d'una caixa k emet sons i té forma similar a les casetes per ocells però més gran mentre ens fotiem un Jack Daniel's recent "adquirit".

A la nit vam estar deambulant carrer amunt carrer avall en busca de la festa fins k una cosa ens va cridar l'atenció: Un txiringuito de la òstia, un oasis de birra i entrepants de llom k causaria

la ruïna a les nostres inflades carteres. I entre birra i birra caiem en k el jefe ens era familiar. Era el mateix Jack Sparrow, capità de la Perla Negra k havia atracat a Eivissa i ja de pas havía decidit atracar-nos a nosaltres. Kom reiem al principi....i quines ganes de partir-li les premolars teníem l'endemà després d'un ràpid repàs a la nostra economia. Al final vam arribar a una disco on només fotien k bacalao i estava més buida encara k les nostres carteres. 5 minuts i el Grunyón desapareix, 10 minuts més i ja no hi són ni Bataglia ni el Sensei Moreno. El Pajuelo i el Pol ballant com locas a la pista. Al final el DJ es va enrollar i va punxar alguna cosa decent (després es va punxar ell, tampoc havia estudiat XD). I k millor k sortir de la disco i sobar-la davant mateix de la porta. Si senyor!

Al matí següent vam decidir k ja hi havia prou d'aquella merda i emigravem cap al nostre objectiu número 1, Formentera. De camí una breu topada amb el company Jack Sparrow k quasi s'enduu un bon parell d'òsties ben merescudes. Vam embarcar abord del Arlequín Rojo, un tros de ferralla flotant k tenia tota la pinta d'acabar al fons del mar. Vam sobreviure al viatge i finalment vam veure terra. Formentera, l'edén, la illa promesa, la LLIBERTAT!!! Quan equivocats estavem. Vam desenbarcar en condició de depredadors, anavem a menjar-nos el món però ben d'hora ens convertiríem en les preses de la major cacera de pernoctadors que ha conegut el món...