S'ha trobat a les terres del sud un retrat antic d'un heroi entranyable. El primer punk-cristià neo oi! de l'edat mitjana. Juntament amb el seu autorretrat s'ha trobat el text següent on narra les seves èpiques gestes, es continua buscant la resta de la autobiografia.
Bueno zagales ya han pasao casi tre mese que estoy por estas tierra del sú. Què puc dir?? La dinàmica ha estat sempre la mateixa: tapa per aquí, tapa per allà, alguna anada a Màlaga a la platja, festes a pisos a saco i bona vida en general. El fet més remarcable és l'arribada del Comando Granada Partidor de Pana, i relataré el què vem fer de pe a pa, o de cabo a rabo, o de Cabo de Gata, com preferiu.
Dimecres 5 de desembre: la temperatura era de 3 graus i bufava un lleuger mestral provinent de la Sierra. El Pahu em va trucar per dir-me que estava a punt d'arribar i jo, ignorant la demacració estomacal que em poseïa, vaig vestir-me i vaig anar-lo a buscar. Primerament no el trobava pk s'amagava rere una barba que ni Rasputin, però la visió de la Nuri em va indicar que era ell. Ens vem saludar, (Pol tiu estàs super prim i demacrat, ja ho sé tiu ja ho sé) pim pam, nar al pis, deixar les coses, ells van sobar al meu llit i jo vaig pirar a classe.Després de dinar de puta mare en un restaurant de currantes, vem anar a l'Alhambra, encara que per un error logístic no vem poder visitar los Palacios Nazaríes, que es lo més wapo. És igual, que li donguin pel kul; vem veure un gat que era molt millor que tots els Nazarís de Natzaret.La primera nit vem kedar amb dos colegues meus més per nar de tapas por ahí, per ser concret al bar més mític de la ciutat, anomenat La Bella y la Bestia, on per 2 euros tens una tapa que ni la Tapadera de negoci de pastissos per encobrir activitats mafioses; cosa que ens va donar forces per anar al pis d'un pavo a fer unes birres, una festeta bastant tranki per cert, però suficientment festa perquè el pajuelo la liés en el seu nivell mínim (sense ensenyar la tita).
Dijous 6 de desembre: el dia es presentava bé. No hi havia classe i jo m'havia recuperat de la demacre que presentava dimecres. Vem fer un tomb pel Carrer de la Droga (Calle Elvira) i vem entrar en un bar on vaig provar el Salmorejo, un gazpacho típic d'aquí que fa una pudor d'all que tomba. Jo no sabia que existia però es veu que sí. Va ser un dia bastant turistik, visita a la catedral, on uns gitanos et pressionen a pinxo pk els compris una branka de romaní que segons ells porta sort, i després anada al pis on vem fer un te puta mare. Al vespre vaig anar a capoeira i la Nuri i el Paju van anar x ahi a la seva bola, per trobarnos després i nar al meu pis a fumar i a beure tot esperant l'arribada del Batalla a les 8 del matí.
Divendres 7: Arriba el Batalla amb un estat de son comparable al nostre. Després d'una calurosa benvinguda ens dirigim al pis a recuperar-nos, i a la tarda vem anar a un bar selecte a pendre uns Bayleis sense cola i uns rons de 7 años solo y con hielo. Després vem anar a comprar tot lo necessari x la meva festa d'anivesari, que la vaig fer al meu pis, i on vaig quasi bé ens kedem sols pk era a les 22h i fins les 23h no va arribar ni kiski. Finalment però, es va omplir bastant el pis i no va estar malament. A les 2 de la matinada, però, va passar kelkom insòlit: els Hools van anar a dormir!! Jo, com que era l'amfitrió, ho havia de donar tot i em vaig veure arrossegat al Patapalo, un bar d'ska puta mare, i despres a la Who, una disco de rock que no esta malament. Entre una cosa i l'altra vaig arribar a les 6:30 a una casa oculta sota una capa de merda i d'ampolles.
Dissabte 8: ens despertem i ens trobem tot el percal. Netejem el pis i despres nem a dinar unes tapilles x ahi. A la tarda vem nar una mika per l'Albaycín, un barri q esta wapo, encara q no gaire pk estavem cansats. Ens vem trobar un bon home q feia teatre de carrer però uns torrats d'una despedida de solter li treien tot el protagonisme liant-la a fuego. La situació se li va eskapar lleugerament de les mans quan els torrats el van agafar en braços i el van transportar d'un lloc a l'altre com si d'un sac de patates se tratase, però de seguida va recuperar la compostura. A la nit, el Miguel Garcia es va presentar al pis i vem jugar al 7 i mig abans d'anar a La Príncipe vestits amb roba pija q ens va deixar. Allà ens vem codejar amb la jet set de Granada, i després de codejar-nos-hi els hi vem escopir (metafòricament, clar). Després de fer el primo x allà una estona, vem tornar a casa, on vem coincidir amb la Nuri i el Paju que piraven a l'aeroport. Adéeeeu!
Diumenge 9: el Batalla va decidir fer el vegetal tot el dia. Jo vaig nar a patinar una estona i quan vaig tornar, vem netejar una mica el pis i vem nar a fer unes birres a l'Akite. Sí sí, no us enganya la vista: un bar anomenat Akí T'espero, però versió feixista, amb el barman amb un polo amb una discreteta bandera espanyola. I sense punkis. Després d'un parell de tapes ens vem trobar amb més penya i vem tornar a l'Akite a fer una tapa i després al Nido del Búho, que són més bones. Per acabar, uns cans de trankis veient una serie al pis d'un. Prou demacre, si us plau. Prou.
Dilluns 10: em vaig llevar, vaig nar a classe i el Batalla va pirar. Fin de la historia.
Mai s'ha de desistir d'intentar cuinar un bon tros de carn tot i els rubi-hools vam tornar a organitzar una graellada amb les esperances de que poguessim introduir proteïna al nostre sistema alimentari.
També som conscients de com ha desaparegut la birra. Gairebé no queden llaunes. Alguna persona fa un descobriment impresionant, la majoria de les llaunes estan a mig acabar. Mentrestant observem alguns individus obrint més Moritz....
