Dos equips.., un camp.., dos aficions.., cap arbitre…, una pilota.., dos orgulls en joc…, un objectiu.., moltes ganes… El partit de l’any era pròxim. L’enfrontament més èpic desde la final de la fase d’ascens a tercera regional de Mollerussa. Era el partit amb majúscules :
L’ESCOPINYA-MOLÍ 21 vs. RUBÍ-HOOL’S. 
Els dies prèvis van estar càrregats de tensió amb diferents amenaces per part molinenca, insinuant que duguéssim canvis perque hi hauria sang i fetge, prepotencia pròpia dels Gàlactics etc.. El seleccionador de Rubí-hool’s va tenir bastantes baixes d'última hora (Enric “el mur” Roca, Seginhó, Jordi “màgia” Mas…) i va haver de recòrrer al mercat d’hivern per repescar a : Jonny “higado”Cobos, “Samuel” Estella, i Pol “aranya” Alonso. Vem quedar puntuals a la “Ciutat Esportiva” d’entrenament dels Hool’s, la Kaja de los Ritmos. Allà vàrem programar la tàctica entre quintus i partides al futbolín...
arribada l’hora ens vam dirigir cap la UAB, lloc on s’havia de jugar el trascendent partit.
Als vestuaris, els ànims eren força dolents, s’especulava de quant perdríem… de si ens en fotrien més de 8, que si 15 a 3… en fi pessimisme en estat pur. Però només saltar al terreny de joc, una força de no se sap on ens va guiar i ja en l’escalfament vàrem demostrar que donaríem guerra. El partit va començar amb força ritme, amb els escopinyaires portant el tempo del partit, tocant-la a la seva zona defensiva i triangulant força bé, però sense inquietar la porteria que defensava Pol “aranya” Alonso. Però entre tant toc, va sorgir una bona jugada que va fer pujar el marcador pels molinencs. EL pessimisme va tornar a sobrevolar les nostres ments ( dels rollo…el primer de molts) però no! gràcies una bona jugada de l’Estella en Gilabert va aconseguir l’empat.
La primera part va acabar amb un 3-1 a favor dels molinencs gràcies a la seva banqueta (ells tenien tres jugadors per anar cambiant, per cap nosaltres). La segona part però va canviar de color, Gilabert i Gascón van apoderar-se del mig del camp, Estella feia de boia excel.lentment, mentre el Dani i el Jona donaven profunditat per les bandes… El tiki taka començava,
ens vem plantar amb un 4-5 guanyant amb un jogo bonito de llibre, però no va durar gaire, mentre els postres pulmons deien : Güero arte, ells amb els canvis van aconseguir posar-se al davant altre cop: 6-5 i vem jugar a l’últim gol, ells per guanyar i nosaltres per l’empat. Deixant-nos fins l’últim gran de ATP i Glucògen que ens quedaven al cos vem aconseguir l’empat per obra divina del Sr. Cambó i la verge de Montserrat.
Contents vam tornar cap a casa cansats, orgullosos, moralment guanyadors, i contents de que ens proposessin al “revancha”. ORGULL I HONOR.L'1x1
Pol “Aranya” Alonso: Segur sota els pals, va salvar gols cantats.
Daniel “Belletti” Catalan: El rei de la banda Ezquerra, segur defensivament , i amb gran disciplina tàctica.(dreta)
Oriol”Gamba” Batalla: Segur a darrera i projectant-se en atac, donant sortida a la pilota des de darrera.(Central)
Jonny “hígado” Cobo. Tret del seu estat físic va aportar la seva experiència i qualitat obrint la banda i donant bones assistències, tot i que es va notar que és del R. Madrid. (banda Ezquerra). P.D: Anava buscant el seu fetge pel camp... encara no l'ha trobat
Marc “metrònom” Gascon: Excel.lent al mig del camp tant en defensa com en la construcció del joc. S’especula amb els seu fitxatxe per l’Arsenal Anglès.(al centre)
Pau “rebots” Gilabert: No se sap com però sen va del defensa, clan amb els dos gols, Aixa com en els contraatacs. Un segur per alt.(Mitra-punta)
Samuel” Estella: Res a dir, la revel·lació del partit, rebent d'esquenes, en carrera, tot el que tocava ho convertia en perill. Golejador. (Killer)
