San Fermineaks! Crònica II

Reprenem el fil de la narració! Vàrem quedar-nos en el punt en que començàvem a torrar-nos lentament a la flago del sergio...doncs bé, després d'aproximadament una hora i de suar com si fos a una maleïda sauna turca amb la turca jo vaig anar a retrobar els supervivents del batalló.
Va ser una tasca difícil, però finalment vaig trobar un petit nucli tirat a un parc de les rodalies (veure la imatge del pajuelo en posició fetal ensenyant cuixa amb branquillons als pantalons...impagable). La resta dels hools van anar arribant al punt de reunió oferint cares de diferents graus de demacració...
No obstant, tothom sap que el cos d'un txifoli no té límits, i per tant ens vam posar en marxa de seguida en busca de festa i/o priva. La primera parada va ser un carrer del casc antic on a algun espavilat d'un piset se li va acudir ruixar la penya amb aigua fresca...error! centenars de frikis es van reunir en pocs segons en aquell punt (sí, nosaltres també). La cosa es va posar més interessant quan la turba va començar a reclamar el suicidi d'un gos d'un balcó proper al crit de "Que se tireeee!!! Que se tireee!!!" al temps que cridava en èxtasi cada cop que el ca els tirava alguna baba ("uuueeeeeé!!!... llueve!!... milaaagro!!... cervezaaa!!...").
A partir d'aquí van seguir unes horetes de miscel·lània...seguiment de xarangues, aturades logístiques en busca de priva, recreació de miniencierros perseguint a un paio vestit de vaca que voltava per allà (també cal ser gilipolles per vestir-se de vaquilla a sanfermines sabent que hauràs d'aguantar 333 cops la mateixa puta broma...).
Arribats a aquest punt, el comando va fer una retirada estratègica a una zona de gespa de la universitat de Pamplona en vistes a la nit que ens esperava. Allà novament es va donar la nota lúdicofestiva amb pasis de modelets amb (Moreno) i sense (qui creieu...) calçotets. Es van sentir grans ovacions.

Arribem a la gran nit! De fet no tinc gaires records clars (els lifers que vau venir haureu de completar les llacunes...), però recordo un dels moments estelars de la festa. Situem-nos: plaça de l'Ajuntament, algú ha dut una pilota que rebota d'un cantó a l'altre de la plaça gràcies a l'avorriment del personal. Algú crida gooool. La pilota s'ha quedat penjada a un balcó d'un primer pis. El pànic s'estén per la plaça...però surt un valent disposat a tot! Un penjat de la vida comença a escalar la paret sense gaire èxit; cada cop que està a punt de lletarse-la el públic l'aclama amb un "uuuuiiiiii!!" com quan el Kluivert xuta.
Increíblement el paio sobreviu i s'enfila al balcó demostrant una tècnica pròpia d'un rubihool...i arriba la major ovació que es va sentir a Sanfermines!!! Alça la pilota com si fos la Champions, la gent crida a pulmó, la plebe salta emocionada! El tipus té certs problemes per baixar, es mostra indecís davant la exortació del públic per a que es tiri i encertadament (merda!) no ho fa...
L'episodi va acabar amb una festa de l'espuma a lo Schumacher (l'Alonso és gilipolles) i amb una passejada de l'heroi per la plaça a espatlles de la gent. A partir d'aquest moment només tinc breus espais de memòria conscient en què trobem un eriçó-toffa i el Pol l'agafa com si res... No obstant, el nostre estimat i mai no prou admirat Exacervador Eskizofréniko Errante completarà aquest relat en breu!!!...Fins aleshores,


He dicho

Col·laboració estelar: JAIA! Según el Exacervador Eskizofrénico Errante (E.E.E.)

2006. 7 de julio, San Fermin! No podia ser de otra manera, después de San Fermin ‘05 la penya De Ahoitz vuelve de forma mas extensa en el 2006. Eran las 19:15 y salí de trabajar, la perca me mirava con sus ojos saltones, el mirlo volaba bajo, muy bajo..SUPER bajo (todos sabeis lo que pasa si el mirlo vuela bajo) todo indicava dos dias de despiporre pamplonica. Nos unimos todos los RUBI HOOLS y nos dirijimos a Iruña en la furgo de Sergio y mi cotxe.
Minuto 3:..despues de repostar en la gasolinera de la salida de Rubí la furgoneta se precipita en su salida y deja al cotxe txifoli repostando.
Minuto 4:… El cotxe txifoli confunde la furgoneta de Sergio con otra y la sigue a muerte; coje la autopista AP7 direccion GIRONA-FRANÇA…algo va mal pensavan los txifolis. En efecto, la conducción depurada de el desconocido conductor de la furgoneta no podia ser la de Sergio, asi que dimos la vuelta i nos dirijimos a Pamplona.

Llegamos a Pamplona todos juntos, sanos y salvos. Entonces fue cuando la capacidad racional que nos quedava animada por el cántico TIPI TAPA TOFA!! Decidió tomarse unos dias de descanso, aparcamos el coche, la furgoneta, y justo delante , en doble fila, nuestro sentido común. Nos dimos cuenta que en el viaje, como no, nos habia acompañado nuestro querido Estrada, el Kelao…pero para sorpresa de todos no encontramos a Niflis.
Dimos por empezada la fiesta y la catabólisi neuronal creciente era directamente proporcional a la anabólisi etílica decreciente. El canto del mosquito grillo retumbaba entre las paredes de Iruña a ritmo de txaranga. HAS DITXO TXARANGA??o BUFFFF NENA VAYA TANGA….ANDA CALLA FREETANGA.

Ha todo esto transcurrieron unas horas..o minutos, en los que según me han contado nuestra cogorza era muy importante, yo no recuerdo nada, simplemente que los rubi hools tuvimos la gran surte de encontrarnos con la promesa de Olesa un amigo mio rastafari que ayudo a seguir el ritmo de absurdidad de la notxe deleitándonos con el baile de el mandril.

A partir de aquí solo recuerdo una cosa, LA DEMACRE DE MARTA, en efecto Marta stava tan demacrada que de repente sentí que yo era el mas sereno de la ciudad, su estado llegó a tal punto que llegó a pensar que aquel lugar tan estraño donde estavamos con gente vestida de blanco y con un pañuelo rojo en el cuello era una fiesta d cumpleaños. La noche volvió a tener algo de sentido cuando un grupo de la expedición nos reencontramos en la plaza de los fueros (aún no entiendo como) .

Amaneció…y empezó una gran lucha, una férrea batalla en el organismo de cada uno de nosotros, la guerra de la arcada. Ganamos la batalla a ritmo de carajillo, pero quedaba mutxa guerra por delante....

P.D. La 2ª entrega de la crònica absurda del Sensei en propers dies!

San Fermineaks! Crònica I

Un any més un destacament dels Rubí Hools ha visitat Pamplona per deixar la seva emprempta.....Ah! San Fermineak!....queda demostrat que és la Jaia per excel·lència, i enguany ha estat farcida d'absurditats (com totes les accions en les quals directa o indirectament intervenen personatges com el Pajuelo o el sensei Moreno...)

Així doncs, aquest viatge es mereixia una minicrònica per a que tots aquells no prou lifers que heu punxat sapigueu el pa que s'hi dóna per allà dalt (S'accepten aportacions de tots aquells sibarites que vàreu assistir!).

Doncs bé, el viatge d'anada fou bastant merdós, tot i certs moments còmics com quan al sergio se li va calar la flago al mig de l'autovia (corre el rumor que ja li han retirat el carnet...gràcies Tura). D'altra banda el Pol va insistir repetidament durant tot el putu viatge en fer-nos empassar una mena de pesticida del Lidl anomenat "Cerveza Aurum" que va acabar regant l'asfalt malgrat la nostra bona voluntat. Cal fer l'apunt que ni tan sols l'estómac del Pol va suportar la prova (això de "la cervesa s'ha de prendre tibia, com els víkings!!" és una autèntica tifarada).

Malgrat tot, vam acabar arribant a Pamplona al moment àlgid de la nit; pena que anéssim a aparcar al maleït cul del món (= això significa que al igual trobes el cotxe/lloc per sobar a les 7 del matí amb les neurones destrossades). Ara sí que va començar la festa...les ampolles d'Eristoff van volar a ritmes mai vistos en còctels simples però efectius; de fet els còctels cada cop foren més simples i més efectius (molt més efectius) a mesura que el material no inflamable es va anar esgotant. Només va sobreviure una infecta garrafa de "vi" de 2l de qualitat contrastada (la regalaven amb la cervesa Aurum crec).

Evidentment la garrafa també va acabar regant l'asfalt previ pas pel cap del Pajuelo, del Moreno i del Pau Gama...La única que va privar-ne fou la Marta, guanyant-se així la primera trallada memorable.

La resta de la nit va ser una mica surrealista, ja que vam anar perdent gent i no sé ben bé què és el que va passar: les betzones van pirar amb uns colegues de Navarra o no sé qui; Miguel Moreno...? Uri...? on éreu?? tot plegat la nit va ser fluixeta, ja que no vam parar gaire pel casc antic que és on està la concentració etílica més gran.

De fet he arribat a la conclusió que un dels grans atractius de la festa és veure els guiris tajant i fent el subnormal...ah! llegir el diari del dia següent és sinònim de riure't una mica d'aquests pringats que es foten a córrer amb el katxi de birra a una mà i el 20 minutos a l'altre...sí, morbós però fà gràcia: la corba de Mercaderes ofereix un gran espectacle ("El Egipcio" va fer feina!).

Bé, tornant al tema...la primera matinada va acabar amb 3(3) de nosaltres (Paju, Pau i jo mateix) voltant per tota la maleïda ciutat intentant trobar el pàrking infernal aquest, com era de preveure. Tampoc no és que ens esforcéssim molt per preguntar massa, d'això va ocupar-se'n el Pau amb resultats poc convincents; a més, per enfonsar-nos encara més, uns polis es van riure a la nostra cara "Si, si, vosotros tirais pallá; sobretodo las obras a la izquierda...no tiene pérdida"...que putes...òbviament era en direcció contrària.

Malgrat tot vam contactar amb el Moreno, i vam aconseguir trobar-nos a una plaça ultragansa que ja lluia un metre de merda on estava el Sensei amb les twins (al arribar la Marta estava contribuint a fer el treball dels escombriaires encara més fastigós aportant brossa orgància directa des de l'esòfag). Em va fer especial gràcia veure com un paio de l'ajuntament anava amb un aspirador gegant intentant moure la crosta gegant del terra, aconseguint de tant en tant desplaçar alguna ampolla uns centímetres...

Al final es veu que arribar al pàrking era la òstia de fàcil (sí, som uns palanganes), o sigui que vam aconseguir plantar-nos-hi amb l'ajut del nostre guia...

Només resta afegir que no intenteu sobar a una furgo reescalfada pel lorenzo a les 10 del matí si no voleu morir deshidratats.

He dicho

P.D: en breu la 2ª entrega + col·laboració especial de Miguel Moreno en el paper de El Exacervador Esquizofrénico!

2ª CURSA D'ANDROMINES

Es va celebrar a Rubí la segona cursa d'andromines i no podia ser d'altra manera, el Drinking Team va participar altra vegada. La baixada del carrer Montserrat es presentava difícil i ameçadora. La plebe es meravellava davant els cotxes curradíssims k havia fet la penya. Direccions el·laboradíssimes i frens de primera, formes originals i aerodinamikes i com no anem nosaltres i donem la nota. La direcció va rebentar nomes sortir i els frens....bé, qui necessita frens quan el k es tracta es d'arribar els primers abaix de tot??? El màstil de la bandera va petar abans d'arribar a la parrilla de sortida i el pok chasis k teniem va cedir mentre carregavem el cotxe pero això no ens va aturar.

Encara ens quedaven llaunes, plàstics, guitarres rebentades, la bandera del barça, draps vells i un munt de merda més. Unes quantes escopinades i cops de martell ben donats i tot apunt.
No cal dir k el nostre cotxe el Tippi Tappa Toffa va ser declarat un perill públic per a tots els rubinencs al estrellar-se contra una de les valles laterals i posteriorment contra les bales de palla del final de la baixada (com es van cabrejar els d'organització xD)
No vam guanyar cap dels premis però l'any k ve tornarem a ser allà amb el nostre Tippi Tappa Toffa v2.0. disposats a sembrar el caos i el pànic. PREPAREU-VOS!!!