RUBI HOOLS: EL ZULO DEL DRINKING TEAM

Intent de graellada II

2008-10-16T18:02:00.008+01:00

Mai s'ha de desistir d'intentar cuinar un bon tros de carn tot i els rubi-hools vam tornar a organitzar una graellada amb les esperances de que poguessim introduir proteïna al nostre sistema alimentari.

Com sempre la cervesa va ser l'estrella invitada. Aquesta vegada l'staff es va desmarcar amb unes Moritz ven fresques que van amenitzar la cocció de la carn i d'alguna cosa més.

Fer foc en aquell hort és un impossible, no se sap perquè, és un misteri que qualsevol dia sortirà al programa d'Íker Jimenez.

"Per què la carn triga tant a fer-se en aquella aparell infernal de cocció?"

Sort que el Batalla es va marcar unes punxades musicals deixant la radio del carro a tota merda, almenys no va posar Maxima FM, la cadena prefirida de Sergihno al qual tots recordem com "il capo" i certa conversa que va tenir amb els seus dos camells un dia al coche amb 2 pales al maleter i algunes altres coses.

A italia havia d'acabar, segurament ja serà el jefazo d'alguna banda de narcos, i controlara un parell de magatzems al port de Treviso.

En fi, tornem a la carn que ja portava unes hores sobre les brases i semblava que en qualsevol moment es decidiria a parar de sagnar. Ja la teniem feta per una cara! Cada vegada ens surt millor això. Eufòria entre el grup eclipsada per la desaparació d'un parell de talls presumptament a mans d'el Putu. Alguna cosa no anava bé, els homes intentant coure carn i les dones fotent-se fins al cul de Moritz. Així era evident que mai arribariem a dinar.

Finalment s'aconsegueix fer carn suficient per matar la gana. Misteriosament al final de l'àpat som conscients com sobra carn per totes bandes. Què havia passat? La carn s'havia reproduit?

També som conscients de com ha desaparegut la birra. Gairebé no queden llaunes. Alguna persona fa un descobriment impresionant, la majoria de les llaunes estan a mig acabar. Mentrestant observem alguns individus obrint més Moritz....

Cap al final la cosa es desmadra i un grup d'aborígens residents permanents de l'hort ens ataquen amb Javalines. El Pajuelo gairebé és vilment ensartat i dut a les brases per fer més carn.

En fi, la cosa acaba recollint la merda amb promeses que se les endura el vent de fer una nova barbacoa d'obra, per tal de poder coure millor el Pajuelo arribat el moment. Anirà a la llista de coses per fer, juntament amb la de fer la cooperativa de birra o conrear l'hort amb tomàquets i enciams o Maruja (hi ha discensió dins la cúpula directiva de Pagesos Punkis o PP)

C'EST LA VIE, ENGIIIC

2008-09-17T15:27:00.003+01:00

Nooooooo!!!! Desastre imminent, el tros d'escoria més conegut com Enric Roca o Riki Balboa emigra a França. Sé que és dur imarginar-se al que ha estat un bebedor mitològic parlant com un marica, com si 5 rabos de negros amanerados omplissin la seva cavitat bucal.

És dur, sé que ho hem d'acceptar però decidirem contraatacar enviant el Pajuelo a les terres de Voltaire i Lluis XV amb l'objectiu de convertir a tot ésser vivent en un Hool vestidor de pantalons ronyosos. Abandonaran el seu vi de Bourgogne per llençar-se a la Voll Damm, sí Pajuelo ets l'última esperança del Riki, confiem en tu!

Però per què us familiaritzeu amb l'enemic i no us agafi per sorpresa aquí us envio les últimes imatges captades pel Satèlit Paco Turcas VII, així és com acabarà el Henri en unes setmanes més de parla afeminada.

El Versots///Festes de San Roc

2008-09-16T16:38:00.005+01:00

Doncs si senyor! Aquí estem intentant re-activar el blog per tal d'aconseguir el nivell de comentaris paranoics i esquizo de tota la crew!! I encetem la nova temporada penjant els versots de les festes de sant roc d'aquest any el·laborats per la colla dels Diables de Rubí, borratxos sense remei, bebedors empedernits amants del vi i la cervesa però que quan cal saben deixar a tots els recull-olives de l'ajuntament al lloc on els correspon:

Diables som i serem,
la festa ens fa riure,
el foc ens ajuda a viure
i no patiu si ens cremem.

Benvolguda batllesa de la ciutat
aquest any és present?
ah sí!, aquí la tenim!
perdoni l’atreviment!

És que ara farà un any
érem aquí per recitar
allò que del poble no veiem bé
o allò que podem criticar

I fou una gran sorpresa
quan no hi vam veure l’alcaldessa
que per sentir els de sempre renegar
a casa es va preferir quedar.
Que ser polític per sou i poca feina
també ho sap fer un servidor
però quan toca empassar la merda
aquí tothom toca el dos.
Recordi senyora alcaldessa,
que ho és perquè nosaltres la deixem
i no jugui amb foc, que crema
i escolti el que ara li diem.
Diables som i serem,
la festa ens fa riure,
el foc ens ajuda a viure
i no patiu si ens cremem.

LA CULTURA
La cultura va de cul
Cridàvem l’any passat
I com una sola veu
Ens haurien escoltat
Reunions, promeses
Tot ha quedat ben tapat
Per cansament com sempre
A l’hort ens han portat
Política cultural
No se’n pot esperar
La crosta nacional
Cal fer-la netejar
Que no sabeu que la regidora de cultura
aquest cop no ha badat
I amb un truc al seu noi
De màgic l’ha disfressat !!!
Per Sant Roc un programa
Calcat al de l’any passat
Potser un de l’any 1800
Fóra molt més assenyat
La cultura va de cul
Cridàvem l’any passat
I aquest any cridarem
Que pel cul ens han donat

POUM
Uns partits han aprovat
Un POUM desmesurat
Diuen que és el més adient
Per a la nostra ciutat
El PP i el PSOE
Faran negoci rodó
Ja es freguen les mans
Amb l’especulació
Els de CIU i Esquerra
Volen que quedi ben clar
I és gràcies a ells
Que aquest POUM es farà
Iniciativa, verds?
A ells no han convençut
Els arguments del POUM
I en contra s’hi han fotut
Potser Alternativa
Ha trobat la solució
Com l’exèrcit de Pancho Villa
A dinamitar tot això

ESCARDÍVOL
Fer l’Ajuntament nou
A l’escardívol és encertat
La riera pot baixar
I deixar-ho tot inundat
Amb sort és fa neteja
De càrrecs i algun regidor
I que una pluja de tardor
S’emporti al Sr. Peiró
Volem un Escardívol
Força urbanitzat
I amb ajuntament nou
Està molt ben encertat

FRANKI
Ser jove rebel i independentista
Al poder establert fa mal a la vista
Amb qualsevol excusa ho han arreglat
I sense manies a la presó l’han tancat
En Franki pateix empresonament
Per una bandera amb esquinçament
Si vols un país independent
Ben segur que acabes rebent
Si ets fatxa, xoriço o especulador
Tranquils aquests mai van a la presó
Gosen de tal impunitat
Els que manen els hi fan costat
Per poder acabar amb això
Marxar d’Espanya és ala solució
Franki de Terrassa
Et volem a casa

MÚSICS I JOVENT
No és estrany que el jovent,
es cagui en l’ajuntament
i és que amb el cas que els feu,
no sé què collons espereu
Arriba el cap de setmana
i els trens no tornen massa tard
però si agafo el cotxe
10 punts menys i a pagar
I no és que m’agradin els transports
és que a la ciutat no hi ha res
i amb la mà de músics que hi ha
no els deixeu ni fer concerts
Es va oferir el Sant Patricks,
i els vau fer callar per soroll
mentrestant Can Serra s’ensorra
a rebentar de contenidors
En aquesta masia del poble
s’hi acumula merda fa temps
per això, dels que governeu
en diem l’ajuntafems.
I no és pas l’únic espai
que es podria aprofitar
ja que per fer pisos i especular
els terrenys sabeu prou recalificar
I finalment, sense rencors
també us voldríem donar suport
que hi ha un aspecte del POUM,
que ens agrada, i molt
sabeu aquell lloc que es pot inundar?
doncs diuen que l’ajuntament hi ha d’anar
potser la riera ens farà el favor
i farà neteja d’un cop per tots.

FESTA MAJOR
Vau tocar fons, un cop més
com sempre a la festa major
on per sorpresa de tot el poble
ens vau portar un maltractador
Quina rumbeta tant divina
quin imbècil!, rebel de postal
que quan arriba a casa s’entrompa
i envia la dona a l’hospital
I vosaltres, com és degut,
demostrant baixesa moral
hi aboqueu la pasta, fent la vista grossa
perquè ens faci un recital.
L’any que ve si no us importa
ens agradaria escoltar música bona
i no cal que siguin de fora
que a Rubí no cobren i n’hi ha de sobra!

11 DE SETEMBRE
La informació ens han donat,
que el calendari ha canviat,
dimarts 11 i divendres 12,
com collons s’ho han manegat?
Si el dimarts és 11 de setembre
tenim un problema espai-temps
prova de que hi ha forats negres
a dins de l’ajuntament.
Quina gent! la d’esquerra
quin entusiasme i interès!
no saben ni quan cau la diada,
plegueu veles i marxeu!

Pròximament es farà la recollida de firmes per dinamitar l'ajuntament, esperem la col·laboració de tots els rubinencs i rubinenques.

El cantar de Myo Putu i altres epopeies i demacres

2007-12-22T18:07:00.000+01:00

S'ha trobat a les terres del sud un retrat antic d'un heroi entranyable. El primer punk-cristià neo oi! de l'edat mitjana. Juntament amb el seu autorretrat s'ha trobat el text següent on narra les seves èpiques gestes, es continua buscant la resta de la autobiografia.

Bueno zagales ya han pasao casi tre mese que estoy por estas tierra del sú. Què puc dir?? La dinàmica ha estat sempre la mateixa: tapa per aquí, tapa per allà, alguna anada a Màlaga a la platja, festes a pisos a saco i bona vida en general. El fet més remarcable és l'arribada del Comando Granada Partidor de Pana, i relataré el què vem fer de pe a pa, o de cabo a rabo, o de Cabo de Gata, com preferiu.

Dimecres 5 de desembre: la temperatura era de 3 graus i bufava un lleuger mestral provinent de la Sierra. El Pahu em va trucar per dir-me que estava a punt d'arribar i jo, ignorant la demacració estomacal que em poseïa, vaig vestir-me i vaig anar-lo a buscar. Primerament no el trobava pk s'amagava rere una barba que ni Rasputin, però la visió de la Nuri em va indicar que era ell. Ens vem saludar, (Pol tiu estàs super prim i demacrat, ja ho sé tiu ja ho sé) pim pam, nar al pis, deixar les coses, ells van sobar al meu llit i jo vaig pirar a classe.Després de dinar de puta mare en un restaurant de currantes, vem anar a l'Alhambra, encara que per un error logístic no vem poder visitar los Palacios Nazaríes, que es lo més wapo. És igual, que li donguin pel kul; vem veure un gat que era molt millor que tots els Nazarís de Natzaret.La primera nit vem kedar amb dos colegues meus més per nar de tapas por ahí, per ser concret al bar més mític de la ciutat, anomenat La Bella y la Bestia, on per 2 euros tens una tapa que ni la Tapadera de negoci de pastissos per encobrir activitats mafioses; cosa que ens va donar forces per anar al pis d'un pavo a fer unes birres, una festeta bastant tranki per cert, però suficientment festa perquè el pajuelo la liés en el seu nivell mínim (sense ensenyar la tita).

Dijous 6 de desembre: el dia es presentava bé. No hi havia classe i jo m'havia recuperat de la demacre que presentava dimecres. Vem fer un tomb pel Carrer de la Droga (Calle Elvira) i vem entrar en un bar on vaig provar el Salmorejo, un gazpacho típic d'aquí que fa una pudor d'all que tomba. Jo no sabia que existia però es veu que sí. Va ser un dia bastant turistik, visita a la catedral, on uns gitanos et pressionen a pinxo pk els compris una branka de romaní que segons ells porta sort, i després anada al pis on vem fer un te puta mare. Al vespre vaig anar a capoeira i la Nuri i el Paju van anar x ahi a la seva bola, per trobarnos després i nar al meu pis a fumar i a beure tot esperant l'arribada del Batalla a les 8 del matí.

Divendres 7: Arriba el Batalla amb un estat de son comparable al nostre. Després d'una calurosa benvinguda ens dirigim al pis a recuperar-nos, i a la tarda vem anar a un bar selecte a pendre uns Bayleis sense cola i uns rons de 7 años solo y con hielo. Després vem anar a comprar tot lo necessari x la meva festa d'anivesari, que la vaig fer al meu pis, i on vaig quasi bé ens kedem sols pk era a les 22h i fins les 23h no va arribar ni kiski. Finalment però, es va omplir bastant el pis i no va estar malament. A les 2 de la matinada, però, va passar kelkom insòlit: els Hools van anar a dormir!! Jo, com que era l'amfitrió, ho havia de donar tot i em vaig veure arrossegat al Patapalo, un bar d'ska puta mare, i despres a la Who, una disco de rock que no esta malament. Entre una cosa i l'altra vaig arribar a les 6:30 a una casa oculta sota una capa de merda i d'ampolles.

Dissabte 8: ens despertem i ens trobem tot el percal. Netejem el pis i despres nem a dinar unes tapilles x ahi. A la tarda vem nar una mika per l'Albaycín, un barri q esta wapo, encara q no gaire pk estavem cansats. Ens vem trobar un bon home q feia teatre de carrer però uns torrats d'una despedida de solter li treien tot el protagonisme liant-la a fuego. La situació se li va eskapar lleugerament de les mans quan els torrats el van agafar en braços i el van transportar d'un lloc a l'altre com si d'un sac de patates se tratase, però de seguida va recuperar la compostura. A la nit, el Miguel Garcia es va presentar al pis i vem jugar al 7 i mig abans d'anar a La Príncipe vestits amb roba pija q ens va deixar. Allà ens vem codejar amb la jet set de Granada, i després de codejar-nos-hi els hi vem escopir (metafòricament, clar). Després de fer el primo x allà una estona, vem tornar a casa, on vem coincidir amb la Nuri i el Paju que piraven a l'aeroport. Adéeeeu!

Diumenge 9: el Batalla va decidir fer el vegetal tot el dia. Jo vaig nar a patinar una estona i quan vaig tornar, vem netejar una mica el pis i vem nar a fer unes birres a l'Akite. Sí sí, no us enganya la vista: un bar anomenat Akí T'espero, però versió feixista, amb el barman amb un polo amb una discreteta bandera espanyola. I sense punkis. Després d'un parell de tapes ens vem trobar amb més penya i vem tornar a l'Akite a fer una tapa i després al Nido del Búho, que són més bones. Per acabar, uns cans de trankis veient una serie al pis d'un. Prou demacre, si us plau. Prou.

Dilluns 10: em vaig llevar, vaig nar a classe i el Batalla va pirar. Fin de la historia.

Forajidos de Leyenda!

2007-12-07T17:56:00.000+01:00

Avui, Rubí-Hools us ofereix un document que mostra la vertadera realitat del hooliganisme local! La cara més fosca de certs personatges que pululen per la ciutat...

En definitiva, material periodístic de primer nivell! El relat més fidel i menys sensacionalista que s'ha realitzat des de Diario de un Skin!

Sense més dilació...FORAJIDOS de LEYENDA!:

*****

Krestapo! Round 1...Fight!

2007-11-26T18:28:00.000+01:00

Després d'un cert temps de sequera, el blog reneix de les seves cendres com el nostre estimat fènix... i ho fa presentant la nova sensació del punkisme ambigu rubinenc: Krestapo! El seu primer single "(As)spain Para El Rey" ja ha desencadenat un allau d'elogis de la crítica, sens dubte degut a la espectacular qualitat musical de la peça i a la profunditat del missatge que transmet... un clàssic instantani!

Discogràfiques com "Acá Huele A Assufre (AHAA)" ja s'han ofert a produir en massa l'esperat single, per la qual cosa en breu estarà disponibles a les botigues més selectes de la ciutat. A continuació es reprodueixen els lyrics del hit en qüestió: poesia pura!

ASSPAIN PARA EL REY!

¡Mirad esas banderas!
¡Manchadas de sangre están!
representan tus fronteras,
su sentimiento nazional!

La monarquía parlamentaria
en la patria del capital
todos bajo el mismo mando
la corona hay que destrozar

Ass-pain! Para el rey!
Ass-pain!(OI!) Para el rey!
Ass-pain! Para el rey!
Spain para tu rey!!! (x2)

Graellada-Hool (24 septembre)

2007-10-02T20:27:00.000+01:00

Hola de nou a tots els hools que sou sempre fidels a aquesta web. Intentarem a partir d'ara asumir que les vacances han acabat (que pasa? a alguns ens costa més) i començar a produïr nova matèria per a la web.

24 de septembre, aniversari de dos dels hooligans més radicals de tots. Ens reunim per aquest motiu i per un altre, celebrar la marxa del hool Pol. Si, la seva ruta al Al-Andalus es ja un fet. La birra corre ara més que mai, dels bars manà tot tipus d'alcohol ara que no esta el Putu per deixar seques les despenses!!! Però tornem al tema que ens ocupa, la Graellada.

Tot va començar...a diferentes hores del dia de fet. Després de la demacre que portavem alguns amb motiu de les festes de la Mercè no es va poder quedar dignament a cap hora concreta, així que a mida que hom reunia forces iniciava la marxa cap a l'hort del Gaski.

La carn era abundant, de fet massa abundant. Ningú donava un duro per la graellada, tots pensavem que el menjar seria escàs i hauríem de lluitar com tantes altres vegades per alimentar-nos. Però no va ser així. I la birra més abundant encara. Això sí que ho tenim sempre controlat i seria imperdonable que algú se n'oblidés.

Així que entre xerricada i xerricada s'anava fent la carn (botis, hamburgueses, llom, pedres...) El dinar va estar de la òstia, amb aperitiu i tot, és tota una proesa.

Més tard van arribar el Batalla seguit de més hools, el Gile, un Pepo que feia onejar la nostra insígnia...i la birra seguia corrent. Amb l'arribada del Putu hools es van repartir els presents:

Una rapadora-trasquiladora xina al Gaski, una Vagina enllaunada al Batalla i un àlbum super sofisticat al Pol amb dedicatòries increíbles.

Així mentre uns examinaven la vagina els altres rapaven només la meitat de la cara del Pol o obrien clapes al cap del Moreno.

Les imatges parlen per sí soles!!!

Esperu que ja hagis fet bon ús del teu regal Uri, pròximament penjarem les fotos.

Atenció Hools: Bullanga en Concert!

2007-07-20T21:10:00.000+01:00

Després de molt temps sense donar cap notícia, presentem el cartell del pròxim concert de Bullanga a Barruera! Atenció al Führer Estella en la seva croada anti-nazi presentant nova i impactant imatge!

Us esperem a tots i totes allà dalt a la muntanya per fer el berro i escoltar els nous superhits que es presentaran!

Crònikes de DONOSTIARRAK (episode II)

2007-04-14T11:09:00.000+01:00

Doncs evidentment aquella nit no la podíem deixar passar sense anar a la Festa de la Birra de Zarautz. Amstel, Heineken, Paulaner, Murfhis, la mítica Guiness però a mi em van fallar perquè no sabien que ra una Adelscott...¬¬

En fi a ritme de gerra i gerra i d'algun cabrón que aprofitava els brindis per rebentar-les (i val a dir que la única que va aconseguir trencar va se la seva pròpia), amb la bandoak tocant de fons, la nit es presentava animada. Fins i tot es va ballar una sardana i el Sensei va pujar a cantar amb la banda tot i que no va tenir una acollida massa càlida.

A tot això que acaba la festa de la birra i comença la paranoia. Ens enterem més tard que el Sensei...SABIA PARLAR EUSKERA!!! Va mantenir una tranquil·la conversa amb el equip de rugby de Zarautz fent disertacions sobre que s'hauria de posar un self-service a la barra després de la festa per als més demacrats. A tot això les energies van començar a decaure i com es costum quan anem tots junts ens vam començar a perdre i a separar.
Batalla va....bé...ningú sap que se'n va fer d'en batalla.
Moreno va ser abduït per un ovni i es va despertar 2 dies més tard al seu cotxe, o això diuen.
El Sergiorrak, el Putoak, Gile i jo mateix vam acabar en un local-disco-gore similar al de a peli de Blade i fent trucades a bombetes misterioses que s'encenien a ritme de politono.

I per fi arriba dijous matí. La primera imatge que tinc és al Riki en gallumbus dret a la tenda fotent-se un fuet...vam privar massa?? No!!!, es confirma entre els cinc integrants de la tenda inflamable. Tenim un Riki en gallumbus menjant fuet agitant una bandera dels Rubí-hools.
Els menys rebentats van anar a la platja, feia un dia collunut! Els altres vam aprofitar per dutxar-nos i fer un deliciós arròs bullit en sopa d'all.

Bars a la tarda, ludopatia màxima i penya cremant crestes per obtenir una bona birra, i volta a Zarautz novament a la nit on vam trobar algun que altre rebentat. Al final ens vam atrapar bastant. Fugida per part d'alguns juuls i altres que cada vegada estaven més atrapats. Al final trobem un local que estava prou bé i salvem la nit en el seu punt crític. Batalla va fer amics rapats de la Reala i van estar apunt de convidar-nos a uns cóctels. Un consell...no confieu en els taxis de Zarautz. S'ha de planejar bé la tornada o passa el que passa i novament caiem a l'atrapamenta. Al final ens asseguren un parell de taxis (teniem contactes a les altes esferes vasques) però algu va fallar degut a que la resta dels integrants van arribar a les 9 del matí more-less.

Catalán i Sergio estan massa fets caldo i es retiren en silenci sense aixecar sospites cap a la base Hooligan de Rubí el divendres a primera hora.
Pròximament la rereguarda hool narra el veritable final de tot plegat en els dies que van proseguir després de les nombroses baixes que va patir el comando.

VALORACIÓ SIBARÍTICA: Grans vacances i desconnexió total, em deixat empremta!!! Peso 4 kilus més a base de pintxoaks i man cremat la cresta. Només per veure com Sclata es lligava a unes pijes a ritme de rap...ja valia la pena!!!

COMANDO DONOSTI 2007----------->MISSION SUCCEED!!!!!

COMANDO DONOSTIA (el Retorn 1ª part)

2007-04-07T13:50:00.000+01:00

Com no podia ser d'altra manera aquest any 2007 els RUBI-HOOL'S han tornat a trepitjar DONOSTIA, terra dels pintxos el charangu i el txacolí.

El viatge en bus va ser prou merdós degut a la manca d'espai vital k va ser el causant de l'anxovament de tots els hool's. Arribada mítica a DONOSTIA del comando de reconeixement format per Gile, Batalla, Putu, Sergio i Catalán que ràpidament es van començar a integrar amb la cultura vasca tirant de pacharán a les 6:00 del matí.

Més tard arribaríem al càmping Igueldo, el que seria la nostra cova on passar les crostes de cada nit. Tirant del fogonet amb un gran poder calorífic que havia portat el Sergio els dinars estaven regalats i les tendes...vam fer el que vam poder. Al final però el campament base s'alçava orgullós clamant festa contínua. Així que després de dinar vam baixar al boulevard i vam tirar de tavernoak a saco. A ritme de tinto i de txacolí els primers pinchillus començaven a caure. La incorporació de Moreno i Inés al comando va comportar més rondes de tinto i txacolí...oh k gran txacolí!!!

vam descobrir els antros més guapus i vam redescobrir (alguns) velles relíquies de l'any passat. Val a dir que tothom s'adonava de les nostres arrels catalanes al anar a pagar degut a que cadascú pagava lo seu i allà es costum anar a rondes i fer botes comuns i tirar de taja fins que s'acaba la caixa o fins que rebentes el rebost de la tasca.

Tornem al camping per fer una sobada mítica i ens llevem a les 22:00 amb ganes de cruspir-nos DONOSTIA. Tirem altra vegada de bus, que tot sigui dit, teníem una potra monumental ja que quan volíem pillar bus el vehicle estava allí amb les portes obertes semblant esperar-nos. Nit similar a la tarda: Rondes a dojo i pintxoaks encara més a dojo. Les carteres cridaven clemència però en aquells dies no hi hauria clemència alguna, cosa que lamentaria més tard l'economia catalana. Per ser la primera nit va ser prou mítica i vam tornar cap a les 4:00 a crostejar abans del que seria la nit infernal...la segona nit.

Ens vam llevar com vam poder i els més atrevits es van dutxar. Vam fer el nostre salme diari al tótem plantat davant les tendes, un respall de dents del Gaski que ara mateix està a Mèxic però en el que es creu que resideix part de la seva ànima, i...vam esmorzar?

El dia va anar passant i després de dinar van descobrir un bareto mític on després de demandar una ampolla sencera de txacolí vam pillar una baralla de cartes i un tapete verd d'aquells verds de iaiu purero i vam tirar de capitalistes i briskoaks, que tot sigui dit, el duo Catalán-Batalla va rebre una derrota aplastant per part del Dream-Team Sergio-Putu.

Quan ens van fotre fora del bar de mala mort, situat molt proper d'un bar on es lloguen Roow's, vam decidir anar cap a Zarautz on es celebrava la FESTA DE LA BIRRA...on trobaríem els personatges més pintorescos de tot euskal herria...................................CONTINUARÀ

Sencillament INCREIBLE

2007-03-27T12:11:00.000+01:00

Buaaa mireu que és el que vaig trobar un dia tot rallat fent voltes per Youtube.
Son veritables meravelles d'enginyeria i no les mariconades que feu aquests de la UPC (es broma mançana). Apa si algun Hool s'apunta ho provem a Lleida, jajajajajajajaja dsprés d'una taja ben gorda a veure que surt.

Enjoy it, ens veiem d'aquí res a Lleida!!!!

Aportació Especial a Càrrec d'Uri Batalla (feat. Jona Cobo)

2007-03-23T16:19:00.000+01:00

Hools! Ja fa temps que no es comenta res en aquest blog sobre un dels pilars alimentaris dels Rubí-Hools...la CERVESA! (es comenta que alguns skinheads mexicans han evolucionat fins al punt d'alimentar-se tan sols d'això...inaudit!)

Com el títol indica, avui presentem una nova visió a càrrec de dos hools! Només diré que les seves fonts provenen d'una web dels Brigades Blankiasules...Jutgin, jutgin vostès mateixos:

<< Alcohol s.m. Liquido incoloro, diáfano, incoloro y de olor fuerte, que se obtiene de la destilación del vino, la cerveza, etc.

Alcoholismo s.m. Enfermedad crónica causada por el exceso de bebidas alcoholicas que producen una intoxicación afectando al sistema nervioso, al aparato digestivo y blablabla, blablabla, blablabla. Que coño sabrán ellos!

Para nosotros, el alcohol es el substituto más barato y eficaz de la sangre. Sirve como antestesico, potenciador de fuerza y alegria, pasatiempo, objeto arrojadizo, y incluso hay gente que dice que sirve para calmar la sed.

El alcohol se compone de varios grupos, pero no me voy a poner a hacer esquemas porque esto no es una puta escuela.La principal bebida alcoholica de toda la tierra terrestre es LA CERVEZA.

LA CERVEZA
Muchos antropólogos dicen que hace cíen mil años, los trogloditas hacian una bebida de raíces de cereales y frutos silvestres que masticaban para "desencadenar su fermentación alcohólica". El mejunje que salia de ahi se lo bebian para relajarse. En el año 4.000 a.C. se ve que los sumerios ya hacian cerveza (los idiotas la llamaban siraku). Tenian la receta escrita en una tabla de arcilla, y ponia algo asi como: Se cuece pan, se deshace en migas, se prepara una mezcla en agua y se consigue una bebida que transforma la gente en "alegre, extrovertida y feliz". Ya ves tu que secreto, jajaja.

Más tarde los egipcios le cambian en nombre y le ponen zythum (a destacar que el nombre cada vez es más feo), pero ellos la hacian con malta y le añadian azafran, miel, jengibre y comino, por si venian los trogloditas a cobrarles el copyright.En los pueblos del norte de Europa, era costumbre beber cerveza en las fiestas familiares, en las victorias sobre el enemigo y en los actos religiosos. VER SI EL VATICANO TOMA EJEMPLO COÑO!!!!

Los monjes de la edad media, mira por donde, si que tomaron ejemplo. Mejoraron el color y el sabor de la cerveza y se sacaron de la manga otro nombrecito, este ya un poco más parecido al actual pero que a simple vista parece el nombre de un capitulo de la biblia: cerevisa monacorum (cerveza de los monjes en ¿cristiano?).

Entre los siglos XIV y XVI nacen las primeras factorias cerveceras, entre las más importantes están la de Hamburgo y la de Zirtau (que grandes los alemanes estos eh). Un gran personaje al que debemos honrar en todas nuestras oraciones es el duque de Raviera Guillermo IV, que no tuvo mejor idea que dictar una ley de PUREZA DE LA CERVEZA ALEMANA. Si si, de esto el parlamento no se preocupa pero es algo a tener muy en cuenta chavales! Esta ley decia que solo se podia utilizar malta de cebada, agua, lupulo y levadura. La auténtica época dorada de la cerveza comienza a finales del siglo XVIII cuando usan la máquina de vapor en las industrias cerveceras y se les ocurre de rebote que la cerveza fria está más buena, y acaba a principios del XIX cuando el Pasteur ese hace descubrimientos superguays sobre la fermentación.

Ni más ni menos que en el siglo XVI, Carlos V introduce la cerveza en España construyendo una fabrica de cerveza en el monasterio de Yuste. A partir de ahi no hay mucho más hasta 1890, cuando Mahou crea la primera compañia cervecera Española, siguiendole Aguila en el 1900, Cruz del Campo (actualmente Cruzcampo) en 1904 y la Damm en 1910. Y esto me lleva a la siguiente reflexión: Si no fuera por Carlos V, aqui de cerveza tururut, osea que a ver si estos okupas y estos rojeras que reniegan de España y su historia tienen un poco de respeto, a ver si ellos no se ponen hasta las cejas de cerveza... jajajaja, moriros pronto hijos de puta!

El bebedor normal de cerveza Español consume una media de 64,75 litros de cerveza al año. Un bebedor insaciable de cerveza como nosotros esos 64 litros y pico se los bebe en una semana. A ver si espavilais los bebedores normales, hay que potenciar el consumo de cerveza del país! EMBORRACHANDOTE HACES GRANDE A ESPAÑA!Cabe subrayar que en los ultimos años, el consumo de cervezas sin alcohol ha subido hasta un 10% del consumo total. Pues sabeis que os digo? que ojala les metan antrax a todas las botellas de cerveza sin alcohol, porque eso es un delito, la cerveza ES alcohol y al que no le guste que se vaya a vivir a Francia, NO LOS QUEREMOS!!!!!! FUEEEEEEEEERA!!!!!!! >>

E-e-eee-eso es todo amigos!

Si algú més vol penjar parides d'aquest tipus no dubteu en fer-nos-les arribar i entrareu en el sorteig d'un magnífic lot d'ungles tallades de peu!

(Extensa) Crònica from Mexico

2007-03-18T20:45:00.000+01:00

Hola porcs i porques de les contrades del mediterrani, us escric des d’un país on la gent ha de comprar bats de béisbol i posar vidres trencats a les valles perquè no li robin, vaja, si fa no fa com a tot arreu, en aquest país no hi ha passos de zebra i el carrer més estret té un tamany similar a la diagonal de Barcelona, és per això que no hi ha manera de creuar un carrer sense jugar-se la vida, però bueno tampoc no és res de l’altre món si ho comparem amb les portades dels diaris que surten cada dia, diuen més o menys així:
“Matan a dos narcos cuando intentaban violar a su vecina”
“Un policia es rafagueado con AK-47 cuando regresaba a su casa”
No va en conya, si voleu algun exemplar us el porto, cada dia diuen algo similar, i les fotografies són el millor de tot, si us en voleu fer una idea podeu visitar http://www.rotten.com/.

Per tots els hools interessats aquí us deixo les marques de cervesa que es poden degustar als pubs de Monterrey: Indio (negra, està molt bona), Sol (més suau però també bona), Corona (està bona però ve a ser la mateixa monyeria que les d’aquí…), XX o doble equis (té un gust molt estrany, només l’he probat un cop….), Victoria (digne competidora de la Indio, sobretot perque val la meitat, o sigui, que potser és rata triturada, però està bona).
El menjar està de lujo, el trompo, la carne asada, campechanas, gringas, fajitas, quesadillas…, sé d’un sibarita que li molaria jalar-s’ho tot.
Per descomptat la meva parla ha mutat completament, a més del meu gust musical, donat que ara sóc un bakala wey, sisi, de veritat, escolto musica tecno tot el dia, a més, no va en conya, se m’ha enganxat la parla de la gent d’aquí. De moment sobrevisc amb un àpat al dia, que es compon de tacos o alguna altra cosa, el meu cos ha disminuït el seu volum natural en diversos metres quadrats (sisi, cúbics no perquè sóc igual d’alt); pel que fa a la resta del dia ho inverteixo en deixar ben alt el llistó dels Rubí-Hools, desbancant sense compassió el més privador de birra de la ciutat; prepareu-vos per festa major perquè estic tenint un entrenament similar al que va tenir son goku a la cambra del temps.
La gent en aquest país se’n va de festa un divendres a llocs que estan a la distància com de Rubí a Madrid, però pel que sembla res els pot aturar, ni un estat lamentable de les carreteres, ni els controls militars que hi ha per tot el país, ni tan sols el pal que dóna fer tot això.
Per a que us feu una idea de com funciona el país, us diré que el govern fa tres anys va expropiar terres a uns camperols (aquí la expropiació no es fa pagant, es fa arribant amb metralletes i dient: fora.) per plantar marihuana. Quan m’ho van explicar vaig preguntar estupefacte si ningú havia dit res i em van respondre: No, todo el mundo sabe que el gobierno trafica. Ah vale, vaig dir molt més calmat… A més els pijos d’aquí (diga’ls pijos diga’ls narcos o policies), els quals la majoria tenen la nacionalitat estadounidense, diuen que ells passen la frontera perquè “yo no ando buscandome problemas como otros”, Aixa que ja ho sabeu, tots els moros i negres que arriben a la nostra terra en patera fets caldo ho fan perquè “andan buscando problemas”…
Una altra de bona va ser quan una noia i jo anàvem caminant pel carrer i es va posar a la part de dins de la vorera perquè si ella va per la part del costat de la carretera vol dir que jo l’estic oferint com a puta, i que jo sóc un proxeneta.
Un altre aspecte important és que aquí els catòlics no són cristians, no em pregunteu com ho fan, és el que em van dir, els cristians són una secta rollo els testicles de Jehová que van donant pel cul de casa en casa, i venent enciclopèdies de religió (biblies), davant la pregunta de si els catòlics (quasi tothom diu que és catòlic) creien en el papa, només em van saber dir que en el papa mai s’ho havien plantejat, però que creien en Jesús, ¿Pero entonces sois cristianos? No!! Los cristianos creen en la virgen!. Ah vale, ara ho entenc tot. En fi, que a Mèxic el més fàcil és ser un juez mahometà, amb certes aproximacions al catolicisme protestant, sempre sense oblidar les possibles tradicions paganes que hagi pogut tenir la teva família.
A pesar de tot això la gent és molt amable, tot s’ha de reconèixer, es clar que tenen una moral una mica insuportable, per exemple, no et pots rotar davant d’una dona, però davant d’un home ets el putu amo. Si mires a una tia a la discoteca (cosa fàcil pel tamany de delanteres que gasten), quasi t’has de casar amb ella; tot i que després t’enteres que aquella treballa en un “table” (no sé com es diuen aquí però són clubs on les ties ballen en pilotes o quasi), ara, després totes són catòliques neoprotestants.
El menjar no és tan acollidor, les dues primeres setmanes te les pots passar cagant aigua i vomitant a pesar que està molt bo. Ja sabeu el que us espera uri i jona les vostres dues setmanes jejeje.
“Coger” vol dir follar, de manera que procureu no “coger el taxi” i els de Lepe aquí es diuen gallegos, no em pregunteu perquè, ni quin conqueridor gallec devia ser prou subnormal per deixar aquesta herència en el poble mexicà, però aquí els gallecs són els tontos.
La droga aquí es fa anar com si fóssin joguines, a part de tenir un preu regalat, l’única novetat que he trobat ha estat el substitut de la “seta”, el “pellote”, un cactus que creix una mica més al sud i que diuen que et fa volar pels aires.

Bueno ja em callo d’una vegada que sinó després quan arribi em rallareu que expliqui coses i ja ho hauré dit tot i no sabré què dir, dono per acabat el meu relat sobre el menys important i el més superflu del país. Adéu Hools!!!

Què! titula...."INAUDITO!" ---CENSURAT---

2007-03-12T18:40:00.000+01:00

Després d'un cert temps sense donar senyals de vida reprenem el fil del blog amb uns fets realment impactants: Un informador anònim ens ha fet arribar unes comprometedores fotografies que podrien eclipsar la meteòrica carrera cap al firmament hiphopià del comarcalment reconegut Plata Sclata!!!

Efectivament, com podem comprovar a les imatges sembla ser que la nostra estrella s'ha (em)passat (el)al lado oscuro de la força; sí, estimats lectors, es podria dir que el seu futur pròxim és...negre!! Encara no es coneix l'abast de la repercussió que tindran aquestes revelacions entre la seva afició, que sempre ha fet gala de profundes creences cristianes catòliques radioactives; però tot indica que s'ha menjat un bon marró!

No obstant, símbols de recolzament moral sorgeixen arreu, entre ells el de la internacional banda Bullanga Social, que ha decidit canviar l'estil dels micròfons emprats com a mostra de solidaritat per aquesta situació (iniciativa que el baixista ha impulsat amb gran entusiasme al disposar del material necessari). Seguirem informant de l'evolució dels esdeveniments amb la fidelitat i rigorositat periodística que ens caracteritza.

Diumenge "Buena Onda" i Calçots

2007-02-11T19:53:00.000+01:00

Uooooo!!! Avui diumenge 11 de febrer hem decidit ANAR DE CALÇOTADA!!!

Una magnífica idea de mà del Batalla amb la que preteníem fer un dinar amb les nostres pròpies mans i passar un bon diumenge tots junts. L'Esquadró de reconeixement format pel conductor Orial Batalla, el Boina Verda Sergi Estella, el Doctor Gile i el Espia Catalán s'ha desplaçat en el fabulós Renault color indescriptible fins a les Planes.

Tot anava bé fins al moment en que un paiu ens ha dit: "Oye wei! La parrilla son 10 euros, el carbón no se puede traer de casa (15 euros más), la pastillita para encender (12 euros) i toma, te regalo un par de tronquitos para que veas que hay "buena onda"

Aquí ja hem començat a veure que no tot seria tan fàcil com des d'un inici es plantejava. Pas nº1:Encendre el foc. Sembla fàcil quan veus com els demés apinyen llenya i en un fly fan fogueres amb flames de 3 pams. Nosaltres hem trigat uns 15 minuts a fer una flameta trémula de merda que ameçava amb apagar-se. Sort dels cocktels molotov que duiem que han fet reviure el Fènix.

Pas nº2: Cuinar els calçots. Sembla fàcil quan veus com tothom fot els seus calçots al foc i en un fly els treu fets i calentets. Nosaltres hem trigat unes 2 hores en produir els nostres SKINÇOTS. Una varietat produïda pel Batalla que consisteix en rapar els calçots abans de fotre'ls al foc. Un cop estaven els calçots a la parrilla hem anat a menjar Doritos i quan hem tornat a presta'ls-hi atenció ja eren carbonilla.

Sort de que llavors ha arribat la troupe amb la Sònia, l'Helena, el Pepo, la Nuri, el Paju i el Moreno. Bàsicament pels snacks que duien que han salvat el dinar i un hiper-fabulós allioli casolà fet per la Nuri que et transportava fins al 7è cel. La Super Troupe ha près el relleu i el Pepo ha estat capaç de produïr 3 dotzenes de salsitxes en un tres i no res. Mentrestant el vent de Gile aconseguia que les aletes de pollastre agafessin tonalitats apetitoses i jo mateix m'esforçava al màxim amb les patates (que es convertirien novament en carbonilla). El principal problema estava en que els de taula no es jalessin el menjar abans que no estigués tot cuinat però al final entre tots ens hem ensortit d'alguna manera o altra. Un cop tot a taula i tots disposats a passar a l'atac han començat a suicidar-se els plats llencant-se de dalt abaix de la taula. La salsa de Romesco a caigut del dret i no ha passat res. Menys sort hem tingut amb la carn que s'ha restregat pel terra amb sanya.

Però aquí no es llença res i menys amb la de birra que ens havíem fotut pel que tot altre cop dins el plat, una mica d'allioli mític per tapar la sorra i cap dins.

La tarda l'hem passat fent uns futbolos on el Sergi ha demostrat ésser l'escollit del Fènix amb una mà imparable. Un puret per aquí, uns cafès per allà i entre això i els acudits dels tranxetes s'ens ha fet l'hora d'anar tirant.

Al final ha resultat ser un diumenge de puta mare amb les nostres anades d'olla habituals però hem rigut com uns cabrons i en definitiva amb molta "buena onda wei".

Adéu amics.....ah!

2007-01-12T10:59:00.000+01:00

Voltes més voltes, el món va donant voltes.

Segur que tots recordeu aquesta cançó on sortia un paiu amb una bola taronja de 4 estrelles el cap i se la fotia i deia "Adéu amics, ah!".

Mítica frase de la generació Dragon Ball. Ara el que ens diu adéu és el nostre colega Eloi, o Gaski pels amics. Tot va començar quan fa un parell de setmanes la polícia va arribar a casa seva relacionant-lo amb una taca de vi immensa que va cobrir la uni de Monterey.

Ara ha de tornar allà i estarà una bona temporada mentre la policia mexicana intenta resoldre el succeït així que no ens queda altre que dir "fins aviat" a aquest personatge que sempre ha estat aquí, i que molts de nosaltres el coneixem des dels 4 anys o fins i tot abans. Durant aquest temps les nostres cases estaran assegurades contra tot tipus d'incidents.

I mentre et processen aprofita per menjar burritos, tacos, sincronizadas, fajitas, quesadillas, guacamole, introduir les mongetes amb seques i la sardana (ja que ells ens han enxufat el reggaetton) i apendre el dialecte d'allà i ja seras multilingüe doncs parlaràs catal'a, castellà, barruereny, mexicà, anglès i el que recordis de francès apar de "Vous vouler coucher avec moi"

Integrat tiu i tatuat a la Madre de Guadalupe a l'esquena i la cara del Jose Luque al braç esquerra. Mira si està per allí la mare de Marco i si la trobes te la xusques (no esperem altre cosa de tu) i fotet tota la birra que trobis. Vale, vale la Coronita es una mariconada de birra però segur que ja trobaràs alguna cosa que valgui la pena. I portem una si no es molt demanar i ja de pas si evites que se la foti ton pare doncs seria magnífic.

Fes-te pandillero. Apunyala a molts pendejos i a les mares que els van xingar, això a la uni pija a la que t'envien perquè té una fama...osea!

Ah! Fes fotus de la fauna que hi ha per allà perquè si hi haguéssin bones gringues ja ens passaríem al febrer a donar-te un cop de mà.

Ens uns mesos tots el mexicans castellers xD

Ens veiem al messenger, apa tots els que volgueu deixar un missatge de suport al paiu més rapat i muscolós de Rubí ja sabeu, Gaski Supporters!!!!!

Be Mexican my friend

2ª CONVOCATÒRIA: Ivan, Riki, Aitor i un servidor.

2007-01-08T15:07:00.000+01:00

Veig que fa falta una entradeta sobre cultura cinematogràfica. Comencarem des de ben avall, millor dit des d'abaix de tot.

Bueno nanos no sé si recordareu aquella peli macabre i un tant gore on en Quentin Tarantino va ficari mà com a productor deixant entreveure la seva ment malalta i friki total que tan el caracteritza. No sé si recordareu el "guinyo" que li feia a pulp ficcion posant-ne un tros a la tele de l'hostal traduït en un idioma d'Europa de l'est (no em facis ara dir quin era).

Fent un petit recordatori només hauríem d'assenyalar las incomparables peres que tenien les actrius, buua! Pensava que ens havíem fotut en una sala X. O les regalades que es fotien tallant tendons i torturant a la penya de la manera més....en fi, tots recordem el pus que sortia de l'ull de la xineta, o no?

Doncs si penya ja està apunt d'estrenar-se la segona part i em permetreu la llicència de convocar a tos els que vam veure la primera. Tots els altres que es vulguin apuntar ja saben que la llista és oberta. Com a mínim us asseguro que us partireu el cul i si sou fans de Tarantino es l'excusa perfecte per treure el cap pel cine. Aviso que la peli és això. Una barreja de Gore, idees macabres i el Tarantino fotent mà per allí (ell és productor així que va posant cosetes de collita pròpia). Així que tot queda dit. Ens pillem unes burguers a base de carn de rata a 1 euro, les amaguem dins dels gallumbus i cap al cinema a veure Hostel 2, tranquils que regalen bosses de plàstic amb l'entrada.

Preview del que t'espera

Rubí Hools presenta...

2006-12-27T20:08:00.000+01:00

Després de l'escàs èxit de "Porkis, el porquet hepàtic", des de la direcció del Blog Rubí-Hools s'ha pres la decisió de...triar una nova i definitiva mascota!

En aquesta ocasió hem optat per donar-li un toc més familiar i proper, per a que els hools se sentin més identificats amb ell; i també per votació popular se li ha donat un toc nadalenc per a que ompli els nostres cors de joia i alegria rabonil, com diria el nostre estimat pelotari (que per cert, encara no ha fet el seu Return anunciat).

I sense més dilació... el hooligan més temut pels Reis Mags (altrament conegut com a Vapps, guanyador de l'Oscar per Romper Stomper), el gran, l'incomparable...

Hoolielf!

Missatge de nadal de sa Majestat

2006-12-27T11:54:00.000+01:00

Doncs sí, no podíem deixar passar la oportunitat de penjar el missatge del nostre estimadíssim rei al blog, perquè el seu missatge no caigui en l'oblit i arribi a tots nosaltres.
Sàvies són les seves paraules, es nota que parla un home que ha viscut la transició de primera mà i cadascun dels seus mots denota experiència i una mostra mai vista de sinceritat.
I que serien les festes nadalenques sense el missatge del company Joan Carles?
Sort d'ell, que en aquests dies de consumisme sense control ens llença una gerra d'aigua freda i ens fa reflexionar sobre temes importantíssims presents al nostre país.
Només em queda dir-vos, bones festes i enjoy it XD

No deixeu de mirar aquests dies el blog perquè estem més actius que mai, en breu el segon intent de mascota pel blog de la mà d'en Casumlolla.

Un any més amb tots vosaltres

2006-12-24T23:24:00.000+01:00

Bueno així des dels Rubí-Hools volem donar-nos ànims per afrontar l'any nou que es presenta. Fa quasi un any que vaig fundar aquest blog amb la única intenció de que fos un entreteniment per a tots nosaltres. Un lloc en el que perdre 5 minuts de la nostra vida llegint les parides aquí exposades i dedicant algun que un altre comentari als companys de guerra. Val a dir que tot això no hauria estat possible si el company Casumlolla no hagués donat tot el seu suport com ho ha fet amb cadascuna de les seves entrades (val a dir que s'hi ha deixat la pell).
Bé pel que fa a la nostra filosofia encarem aquest any nou amb molta festa, els Hooligans ja fa uns dies que sortim de festa ja sigui al Mundo Canníbal el divendres o a la Christmas Party Reggae o com es digui XD. Planejant que fer per any nou a veure si ens ho currem més que els darrers anys. Bé espero que surti el que surti ens ho acabem passant tant bé com sempre, no em vull posar nostàlgic però ha estat un bon any amb moltes experiències i anèctodes a recordar. Sapigueu que seguirem a la trinxera per a quetots vosaltres que sempre tingueu un lloc al que anar en aquelles tardes que no sapigueu que fotre, postejant totes les nostres tajes i recordeu, si algun dia voleu posar per aquí qualsevol cosa, el que sigui ens ho envíeu a mi o al Riki i en breu estarà disponible per a tots els Hools, després de tot aquest és el blog de tots nosaltres.
Només em queda dir-vos un parell de coses: Perdó per no ser molt explèndit però és que porto una turca a sobre de mil parells de collons i l'altre ja no m'enrecordo. Apa maricones recordeu i crideu ben fort: A RUBÍ BON VI!!!!!!!

Sempre a la vanguàrdia: el Sib@rita

En breu enchufu fotos de les tajes de cap d'any no patiu

Huracà Gascoigne

2006-12-18T18:28:00.000+01:00

Rubí-Hools informa: l'anomenat "Huracà Gascoigne" deixa un balanç esgarrifós a l'arxipièlag de la Riera, causant nombrosos danys materials. El sistema d'il·luminació queda greument malmès davant l'escomesa d'un tornado en forma de fregona, i la illa es veu bombardejada per una tempesta vinícola sense precedents que provoca el pànic entre els indígenes i turistes presents.

A dia d'avui, les labors de reconstrucció per paliar els efectes de tan desastrosa calamitat estan pràcticament finalitzades, gràcies a la inestimable col·laboració d'experts assessors que han evitat una catàstrofe major.

No obstant, s'estan considerant mesures de protecció per evitar futurs desgavells, i fonts fidedignes ens informen que pren força la opció de la pena capital per al responsable de la hecatombe.

Rubí Hools disposa en exclusiva del vídeo dels fets: L'Huracà Gascoigne entra en acció així com imatges de l'estat de l'illa instants posteriors.

GILE en exclusiva per Rubí-Hools: "ALARMA!"

2006-12-06T19:50:00.000+01:00

Estimats juls:

Com alguns de vosaltres ja sabeu, s'ha arribat a un punt d'inflexió a la vida de rubi hools. S'ha creat una banda rival.

Tot va començar, quan nose per kina raó exactament, vaig buscar al google "A Rubí noies maques i bon vi". Quina va ser la meva sorpresa al trobar un blog anomenat "Les noies maques de Rubí". Però la sorpresa va ser més gran quan vaig veure que aquestes noies eren conegudes per tots nosaltres i feien declarions al blog com les que reprodueixo a continuació:

" A totes les Noies Maques de Rubí!!! Pàgina per a que totes poguem penjar fotografies nostres, poguem posar-nos d'acord amb propostes i denunciar el masclisme del DRINKING TEAM!!!"

"Aquest any a Rubí s'en prepara una de ben grossa... Enguany no podrà pas ser, però a la segona serà la vençuda, i l'any que ve, LeS nOiEs MaQuEs De RuBí es manifestaràn amb una bonica samarreta!! Sera blanca, serà negra, sera rosa xiclet/fosforito...?? Serà times new roman, serà garamond... Comic sans??Suspens!! Que tremolin els homes i el drinkin' team..."

" Que bo que està el Gilabert"

Weno, akesta última no recordo ben bé si estava o no, però la cosa es que convoco una ofensiva sense pietat contra aquest blog i els seus membres. Per això, us deixo la pagina a continuació perque hi deixeu comentaris amb tota mena d'improperis: la web en qüestió

Cal afegir, que el publicista especialitzat en els lemes de les samarretes del camello i les manis del PP, Míguel Moreno, ha ideat el lema en que es centrarà la nostra campanya:

"A Rubí bon vi, i punto"

Doncs això es tot, simplement us desitjo bon pont, i ja m'explicareu k heu fet al final, k jo em piru a londres amb tota la radioactivitat i no se si tornarè viu o amb tres braços.

Una abraçada, GILE

Neix una Supernova: Plata Sclata despunta.

2006-11-25T14:14:00.000+01:00

Ja és tot un fenòmen mediàtic. Plata Sclata celebrà ahir divendres 25 de novembre un macro concert que el llançaria a la fama d'una vegada per totes. BatallaI com no allà estava l'ekip especial del Rubi-Hools per cobrir la notícia de la manera més seriosa i rigurosa possible. El corresponsal Kasumlolla estava a Santcucu cobrint el més gran esdeveniment social amb col·laboració del seu fidel càmara Sensei Moreno i el tècnic de realització Batagllia.

Tots aquells que no vam poder assistir envíavem al company Plata Sclata els nostres millors desitjos esperant que el concert fos tot un èxit. En breu els aparadors de la Frandisco a rebossar de les millors rimes en català. Fins llavors el nostre enviat especial farà un breu resum del debut del major orgull de Rubí.

Mentrestant aquí us deixo el link on podreu escoltar les millor melodies de Plata Sclata, és de obligada visita per a qualsevol entès en música.

Tots aquells Supporters k volgueu deixar un missatge a en Plata ho podeu fer més avall

Lleida Hools - Por E.E.E

2006-11-11T18:37:00.000+01:00

Gracies Rubi Hools,

Desde el meu nou habitacle de Lleida l'unic membre de la Rubi-hools-lleida vol donar-vos les gracies a els Rubi hools que es van desplaçar a ell amb motiu de la festa d'inauguració i el meu aniversari. Va ser emocionant poder compartir les primeres hores de la nova versió del zulo on visc; aquest cop sembla que podrem treure-li la distincio de zulo, ja que només la donen si convius amb més de 5 cucaratxas per metro quadrat i de moment no arribem (esperem no arribar-hi amb el potent qudre de neteja elaborat pels meus companys de pis).
Moltes gracies a Uri, Pol, Ines, PaU, Emma, Mireia, Sergio, Enric Roca al saxo, als companys de pis i persons d'Inefc. I també es clar, als Rubi Hools que no van poder desplaçar-se per motiu varis.
Ara passarem a la crónica de la nit per cortesía del Exacerbador ESKIZOFRENIKO Errante. (E.E.E.) desaparegut ultimament:
Era el dia 31 de octubre de 2006, un dia especialmente importante para el sensei, por dos motivos:
- Hacia 20 años que mi madre abrió sus piernas para dejarme salir.
- Havia conseguido la libertad, saliamos del zulo en el que durante un mes conviví con cucaratxas, dormí en un colchón desechado por los niños del brasil tirado directamente en el suelo de mi "habitacion", luchaba dia a dia porque alguna puerta encajara correctamente sin tener que hacer fuerzas sobrehumanas, y me aseaba en un lababo mil veces mas sucio y húmedo que el de cualquier discoteca de pueblo.

Alrededor de las 12 de la noche de este mítico dia, un grupo de integrantes del comando Rubí Hools llegó a LLeida a visitarme. El copiloto de uno de los coche Serginho, no tardó en dar fe de que en mi nueva ciudad en cualquier momento un rebaño de obejas cruza la calle mas centrica parando así la circualcion por unos minutos.
Fuimos al piso a dejar los equipajes y decidimos emborracharnos al máximo en el mínimo tiempo posible y así lo hicimos. Mientras tanto Pol Alonso ( y puedo jurar que no tiene nada q ver con Fernando Alonso, en cuanto a conducción, mas bien es la antítesi) establecia un nuevo record en el piso, fue el hombre que lió mas porros en menos tiempo..especificaremos que despues de liarlos los fumaba.
Salimos del piso i nos dirijimos a River una disco de la gente universitaria de Lleida. Tomamos unos cubatas y bailamos unas horas hasta que de nuevo ubo concierto para Pau Gilabert, despues de unos meses sin hacerlo tocaron los DEMACRED en directo y se dirigió a dormir a su coche. Poco despues todos marchamos a dormir la borrachera al piso.
A la mañana siguiente el coche de Pol Alonso (repito q no es hermano de Fernando) fue acompañado sutilmente por la grua hasta el deposito de Lleida y Pol amablemente les dejo una propina a los trabajadores de 77 euros.
Comimos todos juntos en hermandad. Poco despues, la expedicion Rubinense retornó a su ciudad sabiendo que cuando quisieran podrian volver a aquel piso que es un poco de cada uno de los Rubi Hools

ANEM A FRANKFURT (potser algun dia)

2006-10-27T12:08:00.000+01:00

Web oficial de Frankfurt Doncs sí! akesta vegada el komando rubinenc es desplaça cap a Frankfurt disposat a desconnectar durant uns dies de la vida universitària a base de sortides, algu de turisme i, com no, molta cervesa. I aquí és on intento motivar-vos perquè encara queden uns quants dies abans no marxem i els examens amenacen les nostres carreres. Però no patiu perquè en poc més d'un mes ens estarem prenent unes Ebbelwoi o Afelwein un vi de pomes que es serveix en jarres anomenades Bembel. I després unes birretes en els tuguris més simpàtics de la ciutat acompanyades d'unes d'akestes salsitxes tan famoses, tot i k on estigui una bona botifarra del país... ah!
I pels més sibarites de tots tenim uns restaurants amb especialitats de Turquia (per agafar turques és de lo millor), Grècia i alguns k faran k el nostre company Gascón se senti com a casa. Ni més ni menys que gastronomia russa i altres països ex-socialistes com Hungria, Eslovaquia i la Republica Checa (recordem k ja ha tastat les delicatessen de Polònia i té un paladar exigent).
Però anem al que realment ens interessa. Els Kneipen o més coneguts entre nosaltres com bars. Si senyor els bars cobren un paper tan important a la vida social d'akests filòsofs que fins i tot ja parlem de Kneipenkultur que ja imaginareu de k va. Així que per no semblar uns membris haurem de fer un esforç i adaptar-nos a la cultura local. Al caliu i bon ambient dels bars on tranquilament un desconegut pot seure a la teva taula i entaular una conversa. I com no, si aneu amb un friki de l'arquitectura us tocarà fer una breu visita a les Siedlungen de Erns May, com a mínim Römerstadt si és que no us animeu amb Praunheim i Westhaussen que surten al examen de Urbanística IV. A més presenta un sistema interessant de relació amb l'espai lliure, les orientacions i el control de les visuals però si em permeteu el caprici ja us ho explicaré quan portem unes quantes Bembel a la sang (segur que entra millor).
Apa i disfruteu d'algunes quantes fotus que adjunto.

Remember: Rubí Hools en acció!

2006-10-20T22:05:00.000+01:00

Encara seguim en la línia de la vena nostàlgica! A falta de noves idees ens hem currat un vídeo amb imatges dels Hools en acció...recordeu i disfruteu!

Per veure'l només us cal clicar al link:

Per cert, a veure si algú es curra alguna entradeta, que em canso d'escriure.

Salut!

Va de nostalgia

2006-10-20T19:53:00.000+01:00

Avui encetem la vena nostàlgica en un moment baix de moral en que no sé què posar al blog.

Ja sé que el tema està una mica suadet, però el fet és que el temps passa la òstia de depressa i s'accelera a mesura que vas fent anys. I si no, mireu-vos! la majoria de vosaltres ja rondeu els 20... òstia! que la cosa ja comença a complicar-se!

Per això de vegades mirar una mica enrere i recordar "els vells temps", tal com fan els nostres avis, fa una certa gràcia. A més, sempre serveix per comentar allò de que avui en dia tot és una tifarada en comparació amb el que era abans, i per riure una estona en aquells moments de baixada, quan el bar ja està tancant:

- Quina tifarada! abans tancaven més tard!

- Quina tifarada! abans la birra era més barata i amb dos quintos ja anaves gat!

- Quina tifarada! Segur que ara Estrella Damm l'aigualeix per a que n'hagis de comprar més...capitalistes...quina tifarada!

Si nois, el temps passa. L'altre dia vam veure com estan els maleits cinemes de Rubí; "Rubí Palace" (per cert, és un nom hortera de collons, ja em diràs quin glamour té Rubí per emparellar-lo am Palace). Al veure la cartellera em vaig quedar relativament poc sorprès: l'última peli que havien fet era Límite Vertical de l'Stallone. Tampoc no feia tant que l'havien tret no? Doncs resulta que la van estrenar al 2000 (que dius, tampoc fa tant no?). Doncs sí que fot temps, sí: 6 anys llargs i comptant...

Què feiem en aquella època amb 14 anys? Començàvem a sortir una miqueta, explicàvem acudits bastant passadets sobre la Irene Villa ("...què és una croqueta?"), alguns de vosaltres fèieu gintònics a l'Ateneu a mitja tarda, i tots plegats estàvem al punt àlgid de l'onanisme. Era l'època de les flipades amb la política i els nazis, també de començar a escoltar ska en comptes del Máquina Total i d'intentar lligar amb les mosses (menys el Marga, que ja era un home a 2on de primària, aproximadament).

En definitiva, el temps ha passat ràpid i les coses han canviat, però tenims molts i excel·lents records, i mil anècdotes (malgrat que menys d'un 3% tenen a veure amb el sexe, cosa que no diu molt al nostre favor). Esperem que calguin moltes hores de barra i festa per rememorar el que ja hem fet, que fins ara ens ha anat prou bé! Res més, Salut i ens veiem!

P.D. El membre fundador del Comando Hools Rubí-Lleida ens envia algunes fotos de l'estat insalubre del zulo on va a jeure després de sortir de festa (i de dir bon dia i adéu als de la classe d'INEF):

Catalunya - Euskal Herria

2006-10-12T12:44:00.000+01:00

El nostre corresponsal Bataglia, després d'haver estat descartat injustament pel nou seleccionador de Catalunya (cosa que demostra el poc criteri d'en Pere Gratacós), ens ofereix un excel·lent muntatge sobre el partit!

Sens dubte, una bona jornada per tots els Hools que van passar-se pel Camp Nou a defensar els nostres colors. I per al pròxim partit caldran dos autocars! Salut!

P.D. Atenció al missatge final... Nosaltres també reclamem dimissions; inadmissible que no convoquéssin de titulars a Uri "Gamba" Batalla i a Míguel "Txifoli" Moreno.

Escolteu els ritmes que es porten ara...

2006-10-12T12:35:00.000+01:00

Degut a pressions externes ens hem vist obligats a realitzar aquesta entrada... Escolteu i jutgeu si ha valgut la pena cedir!

La cançó infernal

P.D. És perillos clicar al link d'aquí a sobre si no voleu tenir grabada una melodia al cervell durant dues setmanes (com a mínim!)

Homenatge a Plata Sclata!

2006-09-26T17:56:00.000+01:00

Una prova més de que estem envaint els mitjans de comunicació...Després de l'article al Pregó, on sen's institucionalitzava com a Supporters del Bàsket Rubí, ens iniciem en el món audiovisual amb el famós videoclip que circulava al mercat negre:
Sí! per fi hem penjat el vídeo que demostra definitivament que la majoria dels Rubí Hools no tenen cap tipus de dignitat i/o escrúpul quan es tracta de currar-se un bon regal...
Disfruteu de l'acció i deixeu de menjar abans de clicar al play!

Jogo Bonito (Edició especial del corresponsal G.A.M.B.A)

2006-09-24T16:26:00.000+01:00

Dos equips.., un camp.., dos aficions.., cap arbitre…, una pilota.., dos orgulls en joc…, un objectiu.., moltes ganes… El partit de l’any era pròxim. L’enfrontament més èpic desde la final de la fase d’ascens a tercera regional de Mollerussa. Era el partit amb majúscules : L’ESCOPINYA-MOLÍ 21 vs. RUBÍ-HOOL’S.

Els dies prèvis van estar càrregats de tensió amb diferents amenaces per part molinenca, insinuant que duguéssim canvis perque hi hauria sang i fetge, prepotencia pròpia dels Gàlactics etc.. El seleccionador de Rubí-hool’s va tenir bastantes baixes d'última hora (Enric “el mur” Roca, Seginhó, Jordi “màgia” Mas…) i va haver de recòrrer al mercat d’hivern per repescar a : Jonny “higado”Cobos, “Samuel” Estella, i Pol “aranya” Alonso. Vem quedar puntuals a la “Ciutat Esportiva” d’entrenament dels Hool’s, la Kaja de los Ritmos. Allà vàrem programar la tàctica entre quintus i partides al futbolín... arribada l’hora ens vam dirigir cap la UAB, lloc on s’havia de jugar el trascendent partit.

Als vestuaris, els ànims eren força dolents, s’especulava de quant perdríem… de si ens en fotrien més de 8, que si 15 a 3… en fi pessimisme en estat pur. Però només saltar al terreny de joc, una força de no se sap on ens va guiar i ja en l’escalfament vàrem demostrar que donaríem guerra. El partit va començar amb força ritme, amb els escopinyaires portant el tempo del partit, tocant-la a la seva zona defensiva i triangulant força bé, però sense inquietar la porteria que defensava Pol “aranya” Alonso. Però entre tant toc, va sorgir una bona jugada que va fer pujar el marcador pels molinencs. EL pessimisme va tornar a sobrevolar les nostres ments ( dels rollo…el primer de molts) però no! gràcies una bona jugada de l’Estella en Gilabert va aconseguir l’empat. La primera part va acabar amb un 3-1 a favor dels molinencs gràcies a la seva banqueta (ells tenien tres jugadors per anar cambiant, per cap nosaltres). La segona part però va canviar de color, Gilabert i Gascón van apoderar-se del mig del camp, Estella feia de boia excel.lentment, mentre el Dani i el Jona donaven profunditat per les bandes… El tiki taka començava, ens vem plantar amb un 4-5 guanyant amb un jogo bonito de llibre, però no va durar gaire, mentre els postres pulmons deien : Güero arte, ells amb els canvis van aconseguir posar-se al davant altre cop: 6-5 i vem jugar a l’últim gol, ells per guanyar i nosaltres per l’empat. Deixant-nos fins l’últim gran de ATP i Glucògen que ens quedaven al cos vem aconseguir l’empat per obra divina del Sr. Cambó i la verge de Montserrat. Contents vam tornar cap a casa cansats, orgullosos, moralment guanyadors, i contents de que ens proposessin al “revancha”. ORGULL I HONOR.

L'1x1
Pol “Aranya” Alonso: Segur sota els pals, va salvar gols cantats.
Daniel “Belletti” Catalan: El rei de la banda Ezquerra, segur defensivament , i amb gran disciplina tàctica.(dreta)
Oriol”Gamba” Batalla: Segur a darrera i projectant-se en atac, donant sortida a la pilota des de darrera.(Central)
Jonny “hígado” Cobo. Tret del seu estat físic va aportar la seva experiència i qualitat obrint la banda i donant bones assistències, tot i que es va notar que és del R. Madrid. (banda Ezquerra). P.D: Anava buscant el seu fetge pel camp... encara no l'ha trobat
Marc “metrònom” Gascon: Excel.lent al mig del camp tant en defensa com en la construcció del joc. S’especula amb els seu fitxatxe per l’Arsenal Anglès.(al centre)
Pau “rebots” Gilabert: No se sap com però sen va del defensa, clan amb els dos gols, Aixa com en els contraatacs. Un segur per alt.(Mitra-punta)
Samuel” Estella: Res a dir, la revel·lació del partit, rebent d'esquenes, en carrera, tot el que tocava ho convertia en perill. Golejador. (Killer)

FELIÇ DIADA DE L'11 DE SETEMBRE HOOLIGANS

2006-09-11T12:38:00.000+01:00

Com no podia ser d'altra manera aprofito per felicitar a tots els Hools en akest gran dia per a tots els catalans. Com algú molt bé va dir "Catalunya l'espasa empunya", o no es així company Sclata. Així k avui una bona botifarra amb seques (eh Marc?) i no us oblideu de penjar la senyera (o altres propostes més radicals XD). Apa nois us deixo una petita imatge perque us pogueu motivar una mica. No ens rendim!!!

ESPECIAL SOBADES A FORMENTERA

2006-09-09T08:09:00.000+01:00

Dormir bé és quelcolm importantíssim per tal de que nosaltres com a individus poguem edevenir completament funcionals i estar operatius durant tot el dia. Per això us convidu a pendre exemple i no rendir-vos mai malgrat les condicions del vostre entorn no siguin les més propicies per dur a terme aquest acte purificador: LA SOBADA.

Heus akí uns tributs a vosaltres. A totes akelles grans persones k van anar a liarla a l'illa. Què hi voleu fer??? Som una colla de somiadors

Lliçó 1: Soba a qualsevol lloc

Lliçó 2: Economitza temps. Realitza tasques mentre dorms (serveixi d'exemple guardar les motxilles)

Lliçó 3: Master de sobador!!!! Si no tens esterilla improvitza. Què seria de nosaltres sense tu, telefonica?

Master Class

2006-09-08T16:03:00.000+01:00

Bé rubí hools...ha arribat el moment que aquesta pàgina sigui realment instructiva i formi part de les vostres vides! Us estareu preguntant de quina manera podem contribuir a la vostra saviesa popular? Res de més fàcil!

Heus aquí una master class sobre un dels elements més importants de la vostra experiència com a Rubí Hools...Sí, ho heu endevinat! Es tracta de la cervesa!

Ah! Cervesa, beer, bier, cerveja, garagardoa, beoir, cwrw, øl...tots sabem que es tracta d'una beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals que els nostres avantpassats començàren a consumir fa més de 6000 anys... Hi ha mil matissos i aromes, des de la malta més o menys torrada i les fermentacions en barrils fins a l'exquisit punt que otorga el blat i el llúpul.

No obstant, avui no parlarem sobre les magnífiques virtuts d'aquest elixir meravellós. Ens centrarem en la pràctica. I en què consisteix, us estareu preguntant novament...doncs novament, res de més fàcil!

Avui mostrarem al món hool què cal fer en l'improbable cas que no porteu un obridor a sobre i hagiu escollit un bon grapat de birres d'importació per privar a qualsevol indret. Donat el cas, que no cundeixi el pànic! Res hi ha de més divertit que esforçar-se a obrir una ampolla de cervesa amb la vostra habilitat d'homo sapiens sapiens!

Per tant, esteu a l'aguait i preneu nota de com s'obren les cerveses...

1) Aquesta és la habilitat que d'entrada tots hauríem de demostrar:

2) Això és com els trucs del ronaldinho, amb la pràctica hem d'arribar a aquest nivell d'espectacularitat:

3) Això només està a l'abast dels vertaders escollits...

Bé, la classe d'avui s'ha acabat, però no oblideu fer els vostres deures...practiqueu! Doncs, tal i com deia un famós Dalai Lama "Només la pràctica i l'esforç continu du a la perfecció".

He dicho.

P.D. Ara no us donen ganes de privar una cerveseta?...Maleït subconscient!

STEVE IRWIN: Els ídols mai moren

2006-09-08T15:37:00.000+01:00

ESQUELA REDACTADA PEL HOOL Vull birra!

"Tranquils, és totalment segur..."
Quantes vegades haurem sentit aquesta frase i quantes vegades haurem pensat: aquesta vegada no li surt bé, aquesta vegada se'l cruspeix!

No ha sigut un cocodril, sinó una rajada, la que ha silenciat aquesta frase per sempre. El dia 4 de setembre de 2006, el caçador de cocodrils va ser caçat i les seves peripècies s'acabaren amb ell. Steve Irwin va morir, però no ens ha abandonat.

El tenim als nostres cors, al nostre record, i a la tele. Ens ha deixat un llegat, un munt de
documentals que demostren la grandesa d'aquest home. Cada vegada que et vegem, Steve, pensarem en tu.

CC, mai moriràs.

PD. Convido a tots els hools i no hools a deixar un comentari en el seu honor.

Steve, sempre al cor! (Contribució del hool kasumlolla)

Si teniu ganes i/o temps i enteneu el que diu el gran 33, aquest vídeo és extremadament bo... (si, també surt sang i fetge, no és tot el rato xerrameca). El trobarem a faltar.

I un cop més, fent l'animal. Això era televisió de qualitat...novament, sempre al cor, Steve!

"FORMENTERA, El desembarque de las Pitiusas" por E.E.E.

2006-09-08T15:28:00.000+01:00

Nada más ni nada menos que 14 personajes de Rubí partían de Barcelona con la intención de desembarcar en Formentera previo paso por Ibiza. La mayoría de los integrantes del comando desconocían cuando volverían a casa, cuando podrían volver a ver a sus familias, cuando podrían volver a comer caliente y dormir bajo techo.

Desembarcamos en Ibiza y tras 2 días en la isla blanca nos dimos cuenta que no iba a ser fácil movernos con un grupo tan grande, así que tuvimos que sacrificar a la mitad del grupo i tirar-los al mar (ought!! Ya estoy inventando!! perdón). Bueno llegamos a Formentera todo el grupo completo, al cabo de 3 o 4 dias , seis miembros importantísimos en la expedición iban a volver a la península por motivos varios, esto fue un golpe muy duro para el resto de el comando. Tras la baja de los 6 supervivientes el grupo tuvo que organizarse mejor, alquilamos unas bicicletas i fuimos conociendo la isla a ritmo de pedal.

El comandante Pau Gilabert, protagonizó uno de los hechos mas significativos y que iban a marcar la dinámica de los siguientes días. Mientras yo me dirigía solo en bici hacia la gran fonda pepe, escuche su voz por detrás diciéndome: “AS titula: Gile da la sorpresa!” En efecto, dio la sorpresa, tenia en sus manos una llave de una moto de algún despistado italiano. La noche transcurrió con normalidad: Pajuelo desnudo en la barra de un bar de moda, conociendo gente muy diversa, y como no sobando la mona a la sombra de cualquier pino. Al despertar recordamos la existencia de las llaves, toda la expedición partió en bicicleta menos Marta Meix, yo y las llaves de la moto. Encontramos la moto la encendimos y nos fuimos de paseo con ella; aquello no iba a ser un simple paseo, sino que aquella moto azul iba a ser nuestra compañera de viaje hasta el día en que dejamos la isla, así sin pensar mas fuimos desplazándonos en ella por toda la isla, pasándonos controles, provocando el kaos en todas las gasolineras etc. etc.

Los días iban pasando entre fugonets, esterillas, y playas cristalinas. Realmente era un ritmo de vida perfecto ; nuestra casa era la isla, dormíamos en sus bosques, nos bañábamos en sus playas, nos tajábamos en sus fondas …

Llegó otro día clave Pajuelo, Nuri i Cristina dejaban la isla tras grandes momentos vividos, después de grandes tajas d vodka rojo, innumerables ataques de exhibicionismo y algún que otro accidente. El grupo ahora era mínimo: Betzonnes, Marta Meix, Pau Gilabert y yo. El mirlo empezó a volar día a día mas bajo acercándose al día 20, la convivencia ahora era mas sencilla, incluso podíamos movernos en coche por la isla.

En pocos días las chicas regresaron también a la península, eso si no sin problemas; liaron un percal considerable antes de coger el barco.
Solo quedábamos dos en la isla, Pau Gilabert y yo. Este episodio final lo contara mi compañero en breve(?).

Sólo me queda hacer gran mención y recuerdo de personajes como: Raimon, Javi Jamon, Joan Camell, Berta, Valenciana, Chuky, Fuego amarillo, Fuego negro, cantautor pureta, Paco reauges y mas grandes individuos que amenizaron nuestra estancia allí.

A TODOS ESTOS Y POR SUPUESTO A EL COMANDO FORMENTERA...

GRACIAS!!

DEMACRE A FORMENTEIXON (Formentera)

2006-08-19T19:03:00.000+01:00

DIA1

I allà estàvem altra vegada. Tan sols posar peus a terra ferma ens adonem k no tenim ni puta idea de cap a on dirigir-nos.
-"No Moreno, no em facis la pregunta!!!"
I davant la qüestió "cap a on anem?" només se'ns va ocorrer una resposta. Una veu murmurava "A la Font de Pepe". Així que pillem un bus cap a la Fonda i un cop allí...
-"No Moreno, no em facis la pregunta!!!"
Doncs això, que ni zorra sobre què fer. Sort d'una colla de hippies que s'estaven matant a òsties amb cadenes i altres objectes més macabres però igual de dolorosos per al oci i disfrute dels turistes. Així que el primer contacte amb la Fonda va ser un desengany i vam decidir anar a kmprar alcohol i anar a la platja a fer un bany amb les meduses, sopar i alcoholitzar-nos una estona. I així arriba la nit i comencem a privar per rebre-la. Entre priva i priva arriba un dels hippies karatekas del Dojo Fonda que havíem vist en mig de tot el percal i ens explica k hi ha una casa okupa on podem sobar (a lo k afegeix k ens multen fijo) o unes coves k hi ha a les cales (i k tb et multen fijo). Davant el panorama decidim seguir privant. Al cap d'una estona arriven uns italians gorrons que venien a gorrejar paper. El Gaski es decideix a integrar-los a la gran cultura mediterrània i els ensenya les frases bàsiques que tot bon turista a de saber:

1 "Tans papaer?"---->(segons pronunciació dels romans)

2 "soc tranta traes"

3 "Catalunya Catalana"

Els va fer tanta gràcia que no paraven de repetir-ho i vam suposar que tard o d'hora algun hippie karateka o un antifa els pelaria i els seus cossos serien recollits per l'Arlequín Rojo. Van pirar per fi i vam seguir privant i llavors es passen per allí el Kenen i en Kel i es privatitzen un Smirnoff. La nit va acabar degenerant en una mena de batalla de raps-oi! molt extranya i sense saber com estavem sobant sota les taules d'un restaurant.

DIA2

Corre el rumor de que es celebra una macro RAVE-PARTY en algun lloc de l'illa. Per motius desconeguts hi ha diverses versions sobre la ubicació i ens passem el dia tractant d'esbrinar la informació correcte. De pas acabem a unes cales tope de wappes i verges i nudistes i ja sigui dit de pas pudents (ara sé pk li deien el Caló des morts). Allí es va veure una manada completa de diplodocus peluts els quals es consideraven extints. Cert personatge del grup va decidir cagar-se al mar i les ones van provocar que aquest fos perseguit pel seu propi trunyu al llarg de tota la costa. Després d'això sopem i anem trobant penya k va en totes les direccions possibles mentre cadascu afirma anar a la party. Gràcies a Nifflis que va venir el Pol (havia pirat sol) i diu k sap on es exactament la party "primer amunt i dspres a l'esquerra". Total que no era on deia el Pol. Mentrestant el Gaski va decidir robar un vidre d'una cabina de telefónica. Aquest seria el seu millor amik i no es despendria d'ell ni un segon en tota la nit. Al final trobem la party (es feia al Caló des morts XD) i trobem a tot de penya fins a les celles de pastilles ballant una músika molt freak k incitaba a pendre més pastilles. Quan en vam tenir prou vam tirar d'esterilles (el Gaski de vidre al qual s'havia pixat prèviament el Sensei) i ens vam fotre a dormir. L'endemà la Resaca va trucar a la porta acompanyada de les seves amigues Demacre i Somnolència.

DEMACRE A FORMENTEIXON (Eivissa)

2006-08-12T15:29:00.000+01:00

Per fi ha va arribar el gran dia!!! Els Rubi Hools partíem cap a Formentera. L'organització estava llesta, o tan llesta kom es podia esperar de nosaltres. Sí, teníem els bitllets. No sabíem on dormir, ni que fer ni que menjar però això era totalment secundari i tothom coneix les nostres dots d'improvització. Així k ens vam trobar a l'estació de Rubí i qui ho diria k molts de nosaltres tornaríem amb la mateixa samarreta 6 dies després. El Grunyón va fer una actuació brillant aconseguint arrancar el Sensei del seu seient al txifoli-mòvil i aconseguint encabir les nostres motxilles. Les motxilles cobrarien un paper protagonista en el viatge cap a la demacre més absoluta.

El viatge va transcórrer sense incidents. Arribem al port i comprem uns sanwitxos k caducaven akell mateix dia en una benzinera de mala mort. Devorem l'aliment ràpidament mentre es descomposa camí del nostre estomac. Sort del Pol i el seu Glen Orchid, una merda de whisky de 8 anys kmprat al Lidl per 7 euros k va frustrar qualsevol intent d'invasió intestinal per part dels milions d'organismes pobladors del sanwitch. Durant les 8 hores k va durar la travesía vam fer una sola cosa: generar merda, molta merda. Així k vam deixar una crosta gegant d'ampolles de Glen, papers, bosses i similars i vam desembarcar a la terra promesa. El sol k es mostrava inclement ens acompanyaria dia rere dia. Vam trobar una platja de merda a tope de ronya k va permetre k les bessones i la Marta es refresquessin en mig d'akell mar de radiació i oli de combustible.

La resta del dia va ser força surrealista. El Grunyón va fer varis intents fallits de fugir cap a Formentera al·ludint a la gran merda k es Eivissa i la resta vam anar amunt i avall del Port. Finalment trobem una platja decent i dinem en un bar on ens va atendre una cambrera amargada amb cara de Rotbailer k més li valdria haver estudiat de jove. Cap a la tarda pillem un bus i nem a Eivissa City amb un conductor molt sec k també més li valdria haver estudiat. Ens reunim allà per sopar en una plaça envoltats de vegetació abundant i xeringues encara més abundants. El Serginho va tirar de guitarra i el Grunyón d'una caixa k emet sons i té forma similar a les casetes per ocells però més gran mentre ens fotiem un Jack Daniel's recent "adquirit".

A la nit vam estar deambulant carrer amunt carrer avall en busca de la festa fins k una cosa ens va cridar l'atenció: Un txiringuito de la òstia, un oasis de birra i entrepants de llom k causaria

la ruïna a les nostres inflades carteres. I entre birra i birra caiem en k el jefe ens era familiar. Era el mateix Jack Sparrow, capità de la Perla Negra k havia atracat a Eivissa i ja de pas havía decidit atracar-nos a nosaltres. Kom reiem al principi....i quines ganes de partir-li les premolars teníem l'endemà després d'un ràpid repàs a la nostra economia. Al final vam arribar a una disco on només fotien k bacalao i estava més buida encara k les nostres carteres. 5 minuts i el Grunyón desapareix, 10 minuts més i ja no hi són ni Bataglia ni el Sensei Moreno. El Pajuelo i el Pol ballant com locas a la pista. Al final el DJ es va enrollar i va punxar alguna cosa decent (després es va punxar ell, tampoc havia estudiat XD). I k millor k sortir de la disco i sobar-la davant mateix de la porta. Si senyor!

Al matí següent vam decidir k ja hi havia prou d'aquella merda i emigravem cap al nostre objectiu número 1, Formentera. De camí una breu topada amb el company Jack Sparrow k quasi s'enduu un bon parell d'òsties ben merescudes. Vam embarcar abord del Arlequín Rojo, un tros de ferralla flotant k tenia tota la pinta d'acabar al fons del mar. Vam sobreviure al viatge i finalment vam veure terra. Formentera, l'edén, la illa promesa, la LLIBERTAT!!! Quan equivocats estavem. Vam desenbarcar en condició de depredadors, anavem a menjar-nos el món però ben d'hora ens convertiríem en les preses de la major cacera de pernoctadors que ha conegut el món...

San Fermineaks! Crònica II

2006-07-15T14:50:00.000+01:00

Reprenem el fil de la narració! Vàrem quedar-nos en el punt en que començàvem a torrar-nos lentament a la flago del sergio...doncs bé, després d'aproximadament una hora i de suar com si fos a una maleïda sauna turca amb la turca jo vaig anar a retrobar els supervivents del batalló.
Va ser una tasca difícil, però finalment vaig trobar un petit nucli tirat a un parc de les rodalies (veure la imatge del pajuelo en posició fetal ensenyant cuixa amb branquillons als pantalons...impagable). La resta dels hools van anar arribant al punt de reunió oferint cares de diferents graus de demacració...
No obstant, tothom sap que el cos d'un txifoli no té límits, i per tant ens vam posar en marxa de seguida en busca de festa i/o priva. La primera parada va ser un carrer del casc antic on a algun espavilat d'un piset se li va acudir ruixar la penya amb aigua fresca...error! centenars de frikis es van reunir en pocs segons en aquell punt (sí, nosaltres també). La cosa es va posar més interessant quan la turba va començar a reclamar el suicidi d'un gos d'un balcó proper al crit de "Que se tireeee!!! Que se tireee!!!" al temps que cridava en èxtasi cada cop que el ca els tirava alguna baba ("uuueeeeeé!!!... llueve!!... milaaagro!!... cervezaaa!!...").
A partir d'aquí van seguir unes horetes de miscel·lània...seguiment de xarangues, aturades logístiques en busca de priva, recreació de miniencierros perseguint a un paio vestit de vaca que voltava per allà (també cal ser gilipolles per vestir-se de vaquilla a sanfermines sabent que hauràs d'aguantar 333 cops la mateixa puta broma...).
Arribats a aquest punt, el comando va fer una retirada estratègica a una zona de gespa de la universitat de Pamplona en vistes a la nit que ens esperava. Allà novament es va donar la nota lúdicofestiva amb pasis de modelets amb (Moreno) i sense (qui creieu...) calçotets. Es van sentir grans ovacions.

Arribem a la gran nit! De fet no tinc gaires records clars (els lifers que vau venir haureu de completar les llacunes...), però recordo un dels moments estelars de la festa. Situem-nos: plaça de l'Ajuntament, algú ha dut una pilota que rebota d'un cantó a l'altre de la plaça gràcies a l'avorriment del personal. Algú crida gooool. La pilota s'ha quedat penjada a un balcó d'un primer pis. El pànic s'estén per la plaça...però surt un valent disposat a tot! Un penjat de la vida comença a escalar la paret sense gaire èxit; cada cop que està a punt de lletarse-la el públic l'aclama amb un "uuuuiiiiii!!" com quan el Kluivert xuta.
Increíblement el paio sobreviu i s'enfila al balcó demostrant una tècnica pròpia d'un rubihool...i arriba la major ovació que es va sentir a Sanfermines!!! Alça la pilota com si fos la Champions, la gent crida a pulmó, la plebe salta emocionada! El tipus té certs problemes per baixar, es mostra indecís davant la exortació del públic per a que es tiri i encertadament (merda!) no ho fa...
L'episodi va acabar amb una festa de l'espuma a lo Schumacher (l'Alonso és gilipolles) i amb una passejada de l'heroi per la plaça a espatlles de la gent. A partir d'aquest moment només tinc breus espais de memòria conscient en què trobem un eriçó-toffa i el Pol l'agafa com si res... No obstant, el nostre estimat i mai no prou admirat Exacervador Eskizofréniko Errante completarà aquest relat en breu!!!...Fins aleshores,

He dicho

Col·laboració estelar: JAIA! Según el Exacervador Eskizofrénico Errante (E.E.E.)

2006-07-14T21:40:00.000+01:00

2006. 7 de julio, San Fermin! No podia ser de otra manera, después de San Fermin ‘05 la penya De Ahoitz vuelve de forma mas extensa en el 2006. Eran las 19:15 y salí de trabajar, la perca me mirava con sus ojos saltones, el mirlo volaba bajo, muy bajo..SUPER bajo (todos sabeis lo que pasa si el mirlo vuela bajo) todo indicava dos dias de despiporre pamplonica. Nos unimos todos los RUBI HOOLS y nos dirijimos a Iruña en la furgo de Sergio y mi cotxe.
Minuto 3:..despues de repostar en la gasolinera de la salida de Rubí la furgoneta se precipita en su salida y deja al cotxe txifoli repostando.
Minuto 4:… El cotxe txifoli confunde la furgoneta de Sergio con otra y la sigue a muerte; coje la autopista AP7 direccion GIRONA-FRANÇA…algo va mal pensavan los txifolis. En efecto, la conducción depurada de el desconocido conductor de la furgoneta no podia ser la de Sergio, asi que dimos la vuelta i nos dirijimos a Pamplona.

Llegamos a Pamplona todos juntos, sanos y salvos. Entonces fue cuando la capacidad racional que nos quedava animada por el cántico TIPI TAPA TOFA!! Decidió tomarse unos dias de descanso, aparcamos el coche, la furgoneta, y justo delante , en doble fila, nuestro sentido común. Nos dimos cuenta que en el viaje, como no, nos habia acompañado nuestro querido Estrada, el Kelao…pero para sorpresa de todos no encontramos a Niflis.
Dimos por empezada la fiesta y la catabólisi neuronal creciente era directamente proporcional a la anabólisi etílica decreciente. El canto del mosquito grillo retumbaba entre las paredes de Iruña a ritmo de txaranga. HAS DITXO TXARANGA??o BUFFFF NENA VAYA TANGA….ANDA CALLA FREETANGA.

Ha todo esto transcurrieron unas horas..o minutos, en los que según me han contado nuestra cogorza era muy importante, yo no recuerdo nada, simplemente que los rubi hools tuvimos la gran surte de encontrarnos con la promesa de Olesa un amigo mio rastafari que ayudo a seguir el ritmo de absurdidad de la notxe deleitándonos con el baile de el mandril.

A partir de aquí solo recuerdo una cosa, LA DEMACRE DE MARTA, en efecto Marta stava tan demacrada que de repente sentí que yo era el mas sereno de la ciudad, su estado llegó a tal punto que llegó a pensar que aquel lugar tan estraño donde estavamos con gente vestida de blanco y con un pañuelo rojo en el cuello era una fiesta d cumpleaños. La noche volvió a tener algo de sentido cuando un grupo de la expedición nos reencontramos en la plaza de los fueros (aún no entiendo como) .

Amaneció…y empezó una gran lucha, una férrea batalla en el organismo de cada uno de nosotros, la guerra de la arcada. Ganamos la batalla a ritmo de carajillo, pero quedaba mutxa guerra por delante....

P.D. La 2ª entrega de la crònica absurda del Sensei en propers dies!

San Fermineaks! Crònica I

2006-07-13T17:21:00.000+01:00

Un any més un destacament dels Rubí Hools ha visitat Pamplona per deixar la seva emprempta.....Ah! San Fermineak!....queda demostrat que és la Jaia per excel·lència, i enguany ha estat farcida d'absurditats (com totes les accions en les quals directa o indirectament intervenen personatges com el Pajuelo o el sensei Moreno...)

Així doncs, aquest viatge es mereixia una minicrònica per a que tots aquells no prou lifers que heu punxat sapigueu el pa que s'hi dóna per allà dalt (S'accepten aportacions de tots aquells sibarites que vàreu assistir!).

Doncs bé, el viatge d'anada fou bastant merdós, tot i certs moments còmics com quan al sergio se li va calar la flago al mig de l'autovia (corre el rumor que ja li han retirat el carnet...gràcies Tura). D'altra banda el Pol va insistir repetidament durant tot el putu viatge en fer-nos empassar una mena de pesticida del Lidl anomenat "Cerveza Aurum" que va acabar regant l'asfalt malgrat la nostra bona voluntat. Cal fer l'apunt que ni tan sols l'estómac del Pol va suportar la prova (això de "la cervesa s'ha de prendre tibia, com els víkings!!" és una autèntica tifarada).

Malgrat tot, vam acabar arribant a Pamplona al moment àlgid de la nit; pena que anéssim a aparcar al maleït cul del món (= això significa que al igual trobes el cotxe/lloc per sobar a les 7 del matí amb les neurones destrossades). Ara sí que va començar la festa...les ampolles d'Eristoff van volar a ritmes mai vistos en còctels simples però efectius; de fet els còctels cada cop foren més simples i més efectius (molt més efectius) a mesura que el material no inflamable es va anar esgotant. Només va sobreviure una infecta garrafa de "vi" de 2l de qualitat contrastada (la regalaven amb la cervesa Aurum crec).

Evidentment la garrafa també va acabar regant l'asfalt previ pas pel cap del Pajuelo, del Moreno i del Pau Gama...La única que va privar-ne fou la Marta, guanyant-se així la primera trallada memorable.

La resta de la nit va ser una mica surrealista, ja que vam anar perdent gent i no sé ben bé què és el que va passar: les betzones van pirar amb uns colegues de Navarra o no sé qui; Miguel Moreno...? Uri...? on éreu?? tot plegat la nit va ser fluixeta, ja que no vam parar gaire pel casc antic que és on està la concentració etílica més gran.

De fet he arribat a la conclusió que un dels grans atractius de la festa és veure els guiris tajant i fent el subnormal...ah! llegir el diari del dia següent és sinònim de riure't una mica d'aquests pringats que es foten a córrer amb el katxi de birra a una mà i el 20 minutos a l'altre...sí, morbós però fà gràcia: la corba de Mercaderes ofereix un gran espectacle ("El Egipcio" va fer feina!).

Bé, tornant al tema...la primera matinada va acabar amb 3(3) de nosaltres (Paju, Pau i jo mateix) voltant per tota la maleïda ciutat intentant trobar el pàrking infernal aquest, com era de preveure. Tampoc no és que ens esforcéssim molt per preguntar massa, d'això va ocupar-se'n el Pau amb resultats poc convincents; a més, per enfonsar-nos encara més, uns polis es van riure a la nostra cara "Si, si, vosotros tirais pallá; sobretodo las obras a la izquierda...no tiene pérdida"...que putes...òbviament era en direcció contrària.

Malgrat tot vam contactar amb el Moreno, i vam aconseguir trobar-nos a una plaça ultragansa que ja lluia un metre de merda on estava el Sensei amb les twins (al arribar la Marta estava contribuint a fer el treball dels escombriaires encara més fastigós aportant brossa orgància directa des de l'esòfag). Em va fer especial gràcia veure com un paio de l'ajuntament anava amb un aspirador gegant intentant moure la crosta gegant del terra, aconseguint de tant en tant desplaçar alguna ampolla uns centímetres...

Al final es veu que arribar al pàrking era la òstia de fàcil (sí, som uns palanganes), o sigui que vam aconseguir plantar-nos-hi amb l'ajut del nostre guia...

Només resta afegir que no intenteu sobar a una furgo reescalfada pel lorenzo a les 10 del matí si no voleu morir deshidratats.

He dicho

P.D: en breu la 2ª entrega + col·laboració especial de Miguel Moreno en el paper de El Exacervador Esquizofrénico!

2ª CURSA D'ANDROMINES

2006-07-02T19:40:00.000+01:00

Es va celebrar a Rubí la segona cursa d'andromines i no podia ser d'altra manera, el Drinking Team va participar altra vegada. La baixada del carrer Montserrat es presentava difícil i ameçadora. La plebe es meravellava davant els cotxes curradíssims k havia fet la penya. Direccions el·laboradíssimes i frens de primera, formes originals i aerodinamikes i com no anem nosaltres i donem la nota. La direcció va rebentar nomes sortir i els frens....bé, qui necessita frens quan el k es tracta es d'arribar els primers abaix de tot??? El màstil de la bandera va petar abans d'arribar a la parrilla de sortida i el pok chasis k teniem va cedir mentre carregavem el cotxe pero això no ens va aturar.

Encara ens quedaven llaunes, plàstics, guitarres rebentades, la bandera del barça, draps vells i un munt de merda més. Unes quantes escopinades i cops de martell ben donats i tot apunt.
No cal dir k el nostre cotxe el Tippi Tappa Toffa va ser declarat un perill públic per a tots els rubinencs al estrellar-se contra una de les valles laterals i posteriorment contra les bales de palla del final de la baixada (com es van cabrejar els d'organització xD)
No vam guanyar cap dels premis però l'any k ve tornarem a ser allà amb el nostre Tippi Tappa Toffa v2.0. disposats a sembrar el caos i el pànic. PREPAREU-VOS!!!

Soparet a casa l'Enric

2006-06-30T13:30:00.000+01:00

Si senyor, ja és festa major a Rubí i kina millor manera de celebrar-ho k sopant tota la crew a casa el Riki. Un sopar k va transcórrer amb tota normalitat. Els mariachis animaven la festa mentre k el maitre servia els suculents plats i una truita metamòrfica de formatge.
El toc Sibarita va venir per part d'una exquisida oliva bullida al punt exacte.

(Riki edita l'entrada i fot tu un paragrafillu)

Heus aquí la meva primera contribució al blog! No m'esplaiaré gaire ja que les imatges parlen per si soles...atenció al Pol com a futurible gogó d'un club italià, endiamoooo!

P.D: Dani, queda comprovat que es van inspirar en tu per crear Worms...

Aki teniu un link de com es cuina una truita metamorfica

COM ES CUINA UNA TRUITA

Penya D'AHOITZZZ

2006-06-27T18:41:00.000+01:00

Qui no ha vist últimament akestes paraules escrites al Hotmail???

Penya d'AOITZZZ. El Drinking Team es prepara--------->Destí Formentera serà el moment de demostrar de quina pasta estem fets i a veure ki obtindra el récord de l'estada mes llarga, que fijo que guanya el Moreno. Aquí teniu una llista dels k probablement més de la meitat trepitjaran ni que sigui per una nit el "quartelillu" de l'illa.

Miguel Moreno

Oriol Batalla (Calzonman) Marc Gascón (Tau Pai Pai)

Pol Alonso (Plata Sclata)

Teresa Comellas

Pajuelo (Pos eso Pajuelo)

Nuri

Gile

Marta

Elena

Dani Catalan (el Sibarita)